Com no criticar destructivament?

Per què no fer-ho de criticar destructivament? Perquè quan ho fem, ens sentim malament, estem donant-nos un cop a l'ànima. La crítica destructiva es fixa en el problema, no en la solució. I només les solucions aporten benestar interior. Per molt que parlem del problema, no trobarem la solució.

Jutjar i criticar destructivament als altres ens fa mal. Només les propostes positives aporten benestar interior, van dirigides al bé comú. L'insult, la falta de respecte, les reaccions airades contra els altres... ens fan de nosaltres més infeliços, quan està clar que tots no només busquem sinó que necessitem la felicitat.

Per tal de no criticar destructivament ens cal la paciència i l'amor cap a l'altra persona. A vegades li diríem "tot", ens desfogaríem, però si tenim domini propi, serem capaços de convertir una crítica destructiva en constructiva. I, compte! Que la crítica constructiva ens pot fer patir molt, però l'hem de fer a poder ser a la cara de l'altra persona, per ajudar-la a millorar i a rectificar-se.

En un món a vegades crispat, els feliços són aquells que critiquen poc i construeixen molt. Són aquells que busquen i aporten les solucions que estan a la seva mà. No serveix més que per patir una mica el fet de llançar crítiques destructives als altres. Per tant, ens cal domini propi. I potser parlar una mica menys.