Secció 5, 6 i 7 de sant Mateu a NitsEstel (Ràdio Estel) del 19 d'octubre
Emili Pacheco
Jesús recomana entrar per la porta estreta. Avui, la secció 5, 6 i 7 de sant Mateu, que presenta el Josep Àngel Colomés, ens alerta dels paranys de la porta ampla.
Què tal Josep Àngel, bona nit
Josep Àngel
Molt bé Emili, bona nit
Emili
El text de l'Evangeli és ben clar: entreu per la porta estreta perquè és ampla la porta i espaiós el camí que mena a la mort, i molts s'hi fiquen. Què ens en podries dir de la porta ampla?
Josep Àngel
M'agrada el teu plantejament Emili perquè de la porta ampla en podem parlar a bastament, no només pel fet que la vida està plena de paranys sinó també per les vegades que caiem en el mateix obstacle.
I és que hi ha tantes proves a la vida... I n'hi ha per tots: pels qui tenen diners, el parany dels vicis. Pels qui no en tenen, el parany de robar. Per tots, el parany de guanyar jornals per mitjans discutibles. Etc.
Seria bo, molt bo, recordar els set pecats capitals que sedueixen en l'espaiós camí de la porta ampla. Què me'n diueu de la ira? I de la peresa? I de la luxúria?
I de l'orgull dels superbiosos? I de l'avarícia per tenir més i més? I de les enveges? I de la gola? Set paranys molt grans, molt amplis, molt seductors, molt temptadors.
Per això queda ben justificat el consell de Jesús: entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que mena a la mort, i molts s'hi fiquen. No és pas una amenaça, però és un consell intel·ligent per tal de no caure indefinidament en aquells errors que sí que ens porten allà on precisament no hi ha pas ni la felicitat ni la vida.
Ara bé, Jesús també defineix com a aspre el camí de la porta estreta, el que mena a la vida. Aspre i dur. Diu que són pocs els qui l'encerten perquè l'aspror o la duresa és un estat amb el qual és difícil conviure. I si no que li haguessin preguntat a la Mare Teresa de Calcuta, que com tants cristians exemplars, va haver de viure aquesta aspror i la seva particular nit fosca.
Però no ens ha de fer por ni la nit fosca ni la duresa de la vida, ens ha de fer por precisament la porta dels vicis, la dels pecats capitals, la de la maldat, ja que Jesús ens diu que hem de témer Aquell que té poder sobre l'ànima, no aquells que tenen poder sobre el cos.
Per això, la maduresa que necessitem, ha d'anar sent fruit d'una ascètica adequada a les pròpies i diverses circumstàncies de la nostra vida.
No podem sucumbir al pecat. Hem de vèncer el pecat, com deia sant Pau, a còpia de bé.