Ens hem de banyar de l'aigua divina. Per a fer-ho, res millor que la pregària que no cessa, la que és constant i indefallent. La pregària, començant per la missa, passant per la litúrgia de les hores, el Rosari i acabant per la més senzilla de les nostres oracions és font i remei contra les temptacions del Maligne.
Jesús adverteix de greus perills a l'Evangeli d'avui:
L'esperit maligne, quan surt d'un home, vaga pels llocs erms buscant repòs. I com que no en troba, es diu: ‘Me'n tornaré a casa meva, d'on he sortit’. Hi arriba i la troba escombrada i endreçada. Llavors se'n va a buscar altres set esperits pitjors que ell, entren en aquell home i s'hi queden. Al final, l'estat d'aquell home és pitjor que abans.
L'única manera de lluitar contra aquest esperit Maligne sempre a punt de tornar és la pregària. Sinó, qui se'n deslliura, pot ser, que quan aquest torni, el faci pitjor que abans. Per això, Jesús és el mur que protegeix la nostra vida i la Mare de Déu, la nostra protectora.
Els perills de les temptacions són molts, per tant, també han de ser moltes les nostres pregàries. Els sants, i també Jesús, passaven llargues estones pregant. Era l'única manera de convertir les temptacions en fidel testimoni a Déu.
Contra el Maligne, pregària constant i indefallent. Ja que, si bé som febles en nosaltres, podem som forts en el Senyor.