dissabte, d’octubre 03, 2009

Pregar els uns pels altres

Fa pocs dies, tot llegint un llibre de Josep M. Ballarín titulat Les benaurances. Santa Teresina em vaig trobar amb una frase que em va sonar molt actual. Tot parlant de santa Teresina, Ballarín diu que ella “...també comprèn els perills que hi ha al món per als sacerdots i es recorda que un dels motius de la vida de les carmelites és de pregar per ells”. I si n’hi ha de perills...

Santa Teresina de Lisieux comprèn un paper molt important de les monges, pregar pels capellans. Però aquest paper no l’hem de tenir també els laics?

Crec que la pregària és una font de pau, de perdó i d’amor precisament perquè Jesucrist no vol que aquell que ha comès una errada sigui condemnat sinó salvat. Per això ell va venir. I davant d’aquest món tots necessitem la pregària, la dels uns pels altres. Estem en un món on aparentment tenim les necessitats materials cobertes però a vegades ens trobem infeliços, trobem a faltar alguna cosa, tenim com un buit i potser a vegades volem saciar-lo amb coses que no en tenim mai prou.

Recordeu aquell Evangeli de Jesús i la samaritana? Està al capítol 4 de l’Evangeli de sant Joan, us el recomano. Jesús diu a la samaritana “Tots els qui beuen d’aquesta aigua tornen a tenir set. Però el que begui de l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l’aigua que jo li donaré es convertirà dintre d’ell en una font d’on brollarà la vida eterna”. Jo crec que ens passa una mica això, busquem l’aigua de la felicitat però segons quina aigua és, sempre en necessitem més, i més, i més, mai no quedem saciats. I llàstima que a vegades n’estiguem tan apartats d’aquesta aigua de la qual ens parla Jesús, perquè és ben cert que sacia.

I aquesta aigua que sacia s’ha de cultivar des de dins, penso jo, amb la pregària. Sí, a vegades els cristians, quan preguem som interessats, i no acabem de fer-ho prou com ho hauríem de fer, però penso que especialment en els moments que preguem pels altres, estem tenint un desig de què vagin bé les coses als altres i això és important. És un desig bo, és aquesta fraternitat que Jesús vol pels homes i que tots, des d’algun racó o altre del nostre cor, anhelem. És el que Jesús va predicar i sobretot testimoniar.

16-7-2003

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada