Sant Francesc Coll en català

(text del Vaticà preparat per la canonització de l'11 d'octubre de 2009 que apareix en castellà, català, italià, portuguès, francès i anglès)

FRANCESC COLL I GUITART, fundador de les Germanes Dominiques de l'Anunciata, va néixer a Gombrèn, diòcesis de Vic i província de Girona, a Espanya, el 18 de maig de 1812. El 19 del mateix mes i any fou batejat.

Vocació

Des de la infància es va sentir inclinat al sacerdoci i, amb vista a la seva preparació, es va incorporar al seminari de la capital de la seva diòcesi el 1823, on va cursar estudis humanístics i el trienni filosòfic. El 1830 va ingressar a l'Orde de Sant Domènec en el convent de l'Anunciació de Girona. Després de l'any de noviciat, a l'octubre de 1831, va fer la seva professió religiosa fins a la mort. Es va lliurar a l'estudi de la teologia i va rebre les ordes sagrades fins al diaconat inclusivament.

Frare exclaustrat

A l'agost de 1835, amb els seus germans de comunitat, es va veure obligat a abandonar el convent de Girona a causa de les lleis que perseguien els religiosos a España.

Va viure heroicament la seva consagració religiosa en qualitat de frare exclaustrat, ja que al llarg de la seva vida no va ser possible restaurar cap convent de frares de l'Orde de Predicadors en el territori de la Província d'Aragó a la qual pertanyia.

Ordenat sacerdot a Solsona, com Sant Antoni M. Claret
Va rebre el presbiterat a Solsona el 28 de maig de 1836 i, comprovant que no s'autoritzava la reobertura dels convents, d'acord amb els superiors, va oferir els seus serveis ministerials al Bisbe de Vic. Aquest el va enviar primer com coadjutor a la parròquia d'Artés i, poc després, al desembre de 1839, a la de Moià.

El seu carisma
Des del començament del seu lliurament al ministeri va assumir tasques que anaven més enllà de les estrictament parroquials. El zel que el devorava el va salvar de la inèrcia de l'exclaustració. En un principi va formar part de la «Germanor Apostòlica » que va promoure Sant Antoni M. Claret, i es va dedicar a predicar exercicis espirituals i missions populars. L'any 1848 va rebre el títol de «Missioner Apostòlic ». Diversos Prelats el van cridar a les seves diòcesis perquè realitzés una predicació missionera, que en temps de freqüents guerres civils va ser pacificadora. El seu nom es va fer popular i venerat per les diferents comarques de Catalunya.

Es va valer del Rosari per revifar la fe
Arreu reclamaven la seva predicació evangèlica orientada a revifar la fe del Poble de Déu i a aconseguir que els allunyats retornessin a les pràctiques religioses. Es va valer, d'una manera especial, del Rosari, que va propagar entre la gent dels pobles i ciutats per mitjà de la renovació de confraries, l'establiment del « Rosari Perpetu» al que s'allistaven milers de persones, d'instruccions dirigides als fidels perquè meditessin amb fruit els seus misteris.

Amb vista a aquest mateix objecte va publicar petits llibres, titulats «La hermosa Rosa» i « L'escala del Cel », dels quals es van fer diverses edicions amb gran nombre d'exemplars en cadascuna d'elles, i els distribuïa abundantment en les missions. Predicava cada any la quaresma i els mesos de maig i octubre en honor de Maria, la mare de Déu, en nuclis urbans importants com Barcelona, Lleida, Vic, Girona, Solsona, Manresa, Igualada, Tremp, Agramunt, Balaguer...

Fundador per combatre la ignorància religiosa
Al comprovar la ignorància religiosa i la manca de correspondència a les normes de la vida cristiana per part dels batejats, el 15 d'agost de 1856 fundà la Congregació de les Germanes Dominiques de l'Anunciata, per a la santificació dels seus membres i l'educació cristiana de la infància i de la joventut, molt afectada per l'abandó i la ignorància religiosa.

Avui es troba estesa, no només per Europa, sinó també per Amèrica, Àfrica i Àsia.

Gran predicador, sofrí dolor els últims anys de la seva vida per una malaltia

Es pot ben dir que fins el final de la seva vida va predicar particularment per mitjà d'exercicis espirituals dirigits a sacerdots i religioses, missions populars, quaresmes, novenaris i altres maneres d'evangelització.
Els cinc últims anys però, es va veure afectat per una progressiva malaltia d'apoplexia i consegüent ceguesa, que se li va declarar el mateix dia que els Bisbes del món catòlic es reunien a Roma per iniciar els treballs del Concili Vaticà I.
Va morir santament a Vic el 2 d'abril de 1875.

Beatificació

Va ser beatificat pel servent de Déu Juan Pau II el 29 d'abril de 1979.