Cada cosa al seu moment

Secció 5, 6 i 7 de sant Mateu al NitsEstel, capítol 7

Emili Pacheco
"No doneu als gossos les coses sagrades, ni tireu les vostres perles als porcs. ¿No veieu que les trepitjaran amb les potes i, a sobre, es giraran contra vosaltres i us destrossaran?"

Aquest és el fragment del Sermó de la muntanya amb el qual s'inspira avui el Josep Àngel Colomés per fer el seu comentari.

Bona nit Josep Àngel

Josep Àngel
Emili, bona nit

Emili
Podem dir que aquest Evangeli és una invitació a fer cada cosa al seu moment i a posar cada cosa al seu lloc?

Josep Àngel
Efectivament. No podem començar la casa per la teulada. Per anar bé en les coses, hem d'anar per ordre. Per exemple, quan un nen es prepara per rebre la primera comunió, primer es prepara, no fa la comunió i després es prepara. I avui, en algunes parròquies, fins i tot són els pares qui primer es preparen abans que els fills perquè aquests rebin la primera comunió.

La vida ensenya que qui fa les coses abans de temps ha de rectificar sinó vol quedar-se en l'error. És bàsic estudiar les coses abans de fer-les, sobretot les decisions importants. No és qüestió de temps ni de rapidesa, és que cadascú trobi el seu ritme i l'apliqui en la seva vida tot buscant la santedat en les pròpies circumstàncies. Per això cal pregar tant.

Els sants són exemples d'aquesta fe titànica en Déu i d'aquest buscar la santedat i la voluntat de Déu en les circumstàncies de la seva vida. N'hi ha de tots colors: sants que han estat malalts i que no s'han mogut de convents, altres que han viatjat molt, altres que han hagut de buscar la santedat enmig del món, altres en l'esperit contemplatiu, etc.

Déu el que vol és que cadascú trobi la seva llibertat, o el que és el mateix, la capacitat per sentir-se unit a Déu i als altres de manera que cap vici o cap error entorpeixi aquest amor. En definitiva, que tots tinguem la nostra voluntat dirigida cap al bé.

Deia sant Tomàs More, patró dels polítics, que el pitjor dels pecats és la supèrbia, que no hi ha res pitjor que pensar que s'és sant i que es fan les coses bé. I per consegüent, pensar que els altres les fan malament. Per això, Sant Tomàs More, recomanava pensar en la mort, en què ens hem de morir, perquè veiéssim les coses de la vida amb humilitat i enteguéssim que sense aquesta virtut no podem anar bé pel món.

No tirar perles als porcs, heus aquí la qüestió. No malgastar el nostre temps en absurditats. No vanagloriar-nos dels nostres èxits. Agrair a Déu tots els dons que d'ell rebem.

Si tirem perles als porcs, si malgastem el nostre temps en absurditats, si ens vanagloriem dels nostres èxits, si no agraïm prou a Déu els dons que d'ell rebem, ens equivoquem i la història se'ns girarà contra nosaltres i llavors haurem d'anar per la humilitat obligatòriament.

Per tant, comencem ja ara a ser humils, no esperem a què ens caiguin les martellades per ser-ho. Siguem-ho ara, siguem-ho sempre.

Currículum Josep Àngel Colomés

Última actualització: 14-6-2011

DADES PERSONALS
Josep Àngel Colomés Serra
Solsona 31-08-1981

jacolomes@gmail.com

EXPERIÈNCIA EN MITJANS DE COMUNICACIÓ

Col·laborador del programa de Ràdio Estel (Nits Estel) (2009)

Presentador del microespai "La vida al camp" a Ràdio Estel (2011)

Periodista i corrector del setmanari Celsona (2001-2003)

Articulista setmanari Celsona (1997-actualitat)

Director del Full diocesà de Solsona (2006-2008) i delegat de mitjans de comunicació de la diòcesi de Solsona (2007-2008)

Presentador del programa musical de Solsona FM "Entre Tots" des del juliol del 2006 fins al maig del 2011.

Presentador del programa d'esports de Solsona FM "L'asterisc" des del juliol del 2005 a l'octubre del 2008 (esport local i internacional)

Col·laborador del magazín radiofònic "El Vermut" a Solsona FM 2005-2007

Presentador del magazín de ràdio Pinós (2003)


ESTUDIS
Llicenciat en filologia catalana per la UB (Universitat de Barcelona, 2006)

Tècnic superior en gestió d'empreses agropecuàries (2001, a l'ECA del Solsonès)

Curs de ràdio impartit per periodista d'ONA catalana el 2005

ACTITUD
Proactiva, procurant millorar dia a dia

Adela Galindo (corazones.org) impuls per a l'Església

La Mare Adela Galindo (www.corazones.org), fundadora el 1990 de les Serventes dels Cors Traspassats de Jesús i Maria, és una de les noves líders que ajuden a avançar l'Església en el seu camí de solidaritat i evangelització.
La pàgina www.corazones.org és una de les grans obres d'aquest institut religiós que des de fa més d'una dècada aposta per l'Evangelització a internet. Una pàgina molt completa amb documentació de tot tipus que ens ajudarà en la nostra formació espiritual.

Al NitsEstel: La pregària és essencial

Secció 5, 6 i 7 de sant Mateu del 2 de novembre de 2009 al programa NitsEstel d'Emili Pacheco i Mercè Raga

Emili
Que la pregària és essencial no només ho reflecteixen els místics en els seus escrits sinó també Jesús en múltiples versets del Sermó de la muntanya. Avui la secció 5, 6 i 7 de sant Mateu, que presenta Josep Àngel Colomés, sobretot tracta de la confiança amb Déu.

Bona nit Josep Àngel

Josep Àngel
Bona nit Emili, com estem

Emili
Molt bé.

L'Evangeli diu que tothom qui demana obté. Jesús ens diu que no em de tenir vergonya o por de demanar coses al Pare.

Josep Àngel
Així és Emili, els versets del 7 al 11 d'aquest capítol 7 de sant Mateu ens mostren la misericòrdia de Déu amb les persones. Jesús diu que si nosaltres, que no som pas cap model de bondat, sabem donar coses bones als nostres fills, molt més el nostre Pare del cel en donarà als qui li'n demanin.

La pregària es fonamenta en tres aspectes: humilitat, confiança i esperança. I el model de pregària, el Pare Nostre, ens invita a fer la voluntat de Déu. Jesús no es cansa de repetir: demaneu, i Déu us donarà. Cerqueu i trobareu. Truqueu i us obriran.

Sens dubte, aquestes paraules són una mostra més que Déu és amor. Per això, val la pena seguir les indicacions de la primera carta de sant Joan: estimem-nos els uns als altres perquè l'amor té el seu origen en Déu, i tot el qui estima és fill de Déu i té amb Ell una relació personal i viva.

I d'aquesta relació neixen pregàries no només per a aconseguir fites personals o per donar gràcies per coses que ens passen a nosaltres mateixos. La pregària és una acció apta per parlar d'aquells que estimem i d'aquells que són enemics nostres.

Ens tornem a fixar en la primera carta de sant Joan:
Si veus que el teu germà comet un pecat que no mena a la mort, prega per ell i Déu li donarà la vida. (1 JOAN 5, 16)

I és que confiar en Déu i en la intercessió de Maria i dels sants és la millor garantia per superar les proves de tot tipus que ens esperen. No sabem com serà demà, ni demà passat, però podem encomanar-nos humilment i amb confiança.

Tornant encara a la primera carta de sant Joan (1 JOAN 5, 15), ens adonem de la força de la fe en Déu quan se'ns diu:
Si sabem que ens escolta sempre que li demanem qualsevol cosa, sabem que ja tenim allò que li hem demanat.

Sant Joan Maria Vianney ens dóna una mica més de llum des del seu sermó de la pregària quan ens diu:
Veiem moltes vegades que el Senyor no ens concedeix de seguida el que li demanem; això ho fa perquè el desitgem amb més ardor, o perquè apreciem millor el que val. Tal retard no és una negativa, sinó una prova que ens disposa a rebre més abundantment allò que demanem.

Però, ens podem preguntar, què demanar-li? Recordem que, sobretot, allò que demanem és la voluntat de Déu i aquesta no sempre és senzilla. En el Parenostre diem: faci's la vostra voluntat. Ara bé, si la prova és gran, també serà gran l'ajuda que rebrem de Nostre Senyor, no ho dubtem.

Fan catequesi primer els pares i després els nens de primera comunió

Segons tinc entès, a la parròquia de Súria, primer fan un any catequesi els pares i després dos anys catequesi els nens. Així és la nova preparació per a la primera comunió. Abans els pares tan sols acudien a algunes reunions però ara tenen una preparació durant un any per aquest gran pas dels seus fills.

És cert que si els pares volen que els fills rebin Jesús mitjançant l'Eucaristia, és necessari que es preparin. Els nostres temps, com més seculars són, més ens fan oblidar les coses i molts pares, com és lògic, han oblidat el sentit i la importància de la fracció del pa, de la missa, o de la que en diem Eucaristia. Molts noms per a una cosa, senyal que és bàsica, important, essencial per a la vida cristiana.

És fumut parlar amb molta gent decebuda que, malgrat tenir fe, s'ha apartat dels sagraments. La missa és un regal de Jesús, és força per viure les circumstàncies de la nostra vida, és font d'amor i de santedat. Sense l'Eucaristia seríem orfes.