divendres, d’agost 27, 2010

La fe mou muntanyes i la Mare Teresa de Calcuta... també

El passat 26 d'agost, la mare Teresa de Calcuta hagués complert 100 anys. Aquella monja arrugada, que recordem tots en multitud d'imatges, va deixar la seva petjada a la terra amb nombrosos actes d'amor als més pobres entre els pobres.

Teresa de Calcuta era una persona senzilla i molt valenta. Donar la mà a persones que s'estaven morint, oferir-les-hi un somriure fratern, caminar entre la pobresa més extrema... Això és el que feia. Suportar això és traumàtic per molts. El dolor és difícil de veure i fins i tot de compartir. Però l'amor està per sobre del dolor. I la mare Teresa ho demostrava.

Els seus escrits reflectien la intensa vida espiritual que havia de portar per viure amb esperança en aquell ambient tan difícil de Calcuta. A l'Índia hi ha molta gent... i molta gent que pateix. La força de la mare Teresa de Calcuta va cridar l'atenció del món i d'un periodista: Malcolm Muggeridge. Un reportatge de la BBC titulat "Alguna cosa meravellosa per a Déu" va ser un dels èxits de la televisió que va ajudar a divulgar la labor d'aquella santa. Era el 1969. L'home conquistava la lluna, però una dona conquistava el cor d'aquelles persones sensibles al sofriment.

La mare Teresa de Calcuta va ensenyar al món què era la fe i com s'havia de viure. Ens aconsellava una vegada i una altra que, primer, havíem d'estimar i valorar la nostra pròpia família. Ens va ensenyar que Jesús i el que ens explica l'Església, no és una hipocresia encastada en el passat, sinó un estil de viure vàlid per a qualsevol temps. Ens va donar llum per veure com n'és de cruel el nostre món, que malgrat els avenços tecnològics encara hi ha gent que passa gana, gent que no té aigua potable o gent que mor sola i abandonada.

La mare Teresa de Calcuta és, segurament, la santa número 1 del segle XX. La seva força traspassa fronteres, el seu amor penetra els cors dels homes de bona voluntat. La mare Teresa de Calcuta ens fa comprendre què és l'amor de Déu i, d'alguna manera també, que Déu existeix i ens estima.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada