Enric Frigola empenta Ràdio Estel

El coordinador general de Ràdio Estel, el Sr. Enric Frigola, va ser rebut amb alegria des de diversos sectors per tal de dur la "ràdio amable" de nou a cotes més rellevants d'audiència. Si en arribar ja va aconseguir generar il·lusió, ja és molt. Despertar expectatives costa, però el repte d'en Frigola, un home d'aquells "de tota la vida" dedicat a la comunicació, és immensament positiu.

He llegit que l'emissora gairebé va arribar a la xifra dels 100.000 oients entre els anys 1998 i 1999. Els EGM de Ràdio Estel reflectien xifres magnífiques, però la deriva va ser tal que de gairebé 100.000 es va passar en uns anys, a gairebé 5.000. Sembla impossible que, mentre Rac1 anava guanyant oïents de manera espectacular, una altra ràdio privada, Ràdio Estel, en perdia i en perdia.

Els dos objectius de l'Enric són comprensibles: augmentar l'audiència per tenir ingressos publicitaris i així poder seguir existint amb garanties. I, per altra banda, procurar que Ràdio Estel esdevingui una emissora de referència.

De moment està superant reptes. Aquest any n'hi havia un de molt gros: cobrir la visita del Papa. Ara, el pròxim 12 de desembre, si Déu vol, Ràdio Estel retransmetrà en directe l'ordenació episcopal del nou bisbe de Solsona Mons. Xavier Novell, un dia magnífic on tindré l'oportunitat de participar activament com a col·laborador.

La veritat és que em fa molta il·lusió formar part de Ràdio Estel. Per mi és un somni fet realitat ja que Ràdio Estel és per mi la conjunció perfecta del meu ésser: la meva vocació de presentador juntament amb el fet de ser seguidor de Jesús.

El pròxim 2 de desembre, si no tinc malentès, sortiran les noves dades de l'EGM 3a onada d'audiència. Ràdio Estel confiem que millori. Penso, que amb l'esforç que està fent ho aconseguirà.

Ah, per cert, també des d'aquí felicitar a l'Enric Frigola pel premi "Actuació Cívica" que ha rebut recentment. Enhorabona Enric!

La idea de Zapatero de reunir-se amb els grans empresaris

Doncs em sembla prou bona ja que com més caps pensin com solucionar la crisi econòmica millor. Trobar-se, parlar, proposar, veure solucions... I sens dubte, el 30 caps de les empreses més importants d'Espanya poden fer coses per ajudar a trobar solucions, entre altres motius perquè són qui tenen el màxim potencial.

A tots ens agradaria una fórmula que dónes feina a qui no en té. Avui m'explicaven, no sé si és cert, que Alemanya, malgrat tenir poc atur, també té problemes greus, però que el govern alemany ha atacat el problema precisament evitant acomiadaments o, dit d'una altra manera, subvencionant a les empreses perquè no haguessin de fer acomiadaments massius o tancaments de fàbriques.

En fi, tan de bo el tema s'arregli aviat ja que moltes famílies ho agraïran. Tan de bo també aquesta crisi ens ensenyi moltes coses i que n'aprenguem.

Llum del món, el nou llibre del Papa

Sí, sembla que serà un dels llibres més venuts dels últims anys: Llum del món. I surt avui, 24 de novembre de 2010, un any que sembla de canvi i de canvis pels catalans. Enmig d'una gran crisi econòmica, enmig del canvi de bisbe de Solsona, enmig de canvis en el govern de la Generalitat, aquest nou volum.

Suggerent el títol i l'autor del llibre, Peter Seewald, un alemany que va perdre la fe als 19 anys, va ser un comunista convençut, però que una trobada amb el Papa Ratzinger als anys 90a va fer que es convertís al catolicisme. Ara, en aquest nou llibre, es parlen de molts temes, com la possible renúncia de Benet XVI com a Papa en cas que li fallin les forces, la no infal·libilitat del Pontífex, l'ús del preservatiu... També considera el fundador dels Legionaris de Crist com a fals profeta i molts temes més en 228 pàgines sens dubte interessants per a creients i no creients.

Molts notem aquests canvis. Molts retornen a la fe. Són els signes d'aquest temps...

El debat de TV3 entre candidats a la Generalitat (petit anàlisi dels 6 candidats)

Cinc candidats i una candidata van debatre durant algunes hores per tal de convèncer als electors d'anar a votar per la seva candidatura.

Personalment em vaig perdre l'última part ja que em vaig adormir, però m'agradaria fer un petit anàlisi del que vaig veure:

Joan Puigcercós: Començo per ell ja que va sorprendre quan va proposar formalment a Artur Mas un pacte per anar a defensar el concert econòmic i, que si no era acceptat, automàticament plantejar un referèndum per la independència. A més, va defensar la tasca d'ERC al govern.

Artur Mas: Es va mostrar hàbil. És sens dubte qui porta acumulats més debats d'aquest tipus. Segurament algun dels minuts més interessants va ser quan va contestar la proposta de Puigcercós. Mas va dir que segurament no seria moment de fer un referèndum que donaria lloc a uns resultats de 50%/50% i que dividirien al país. Això ho van corroborar altres candidats.

Joan Herrera: M'ha quedat gravada la seva defensa de mantenir els 80 km/hora en àrees metropolitanes per tal de respectar més el medi ambient i de reduir els accidents. Va dir que gràcies a la mesura s'havien produït 1200 morts menys. Per tant, aquests dos arguments penso que els hauríem de compartir la majoria.

José Montilla: Va aportar arguments estadístics per fer notar l'increment de la inversió social. També va donar números per contrarestar els atacs de CiU i del PP. No obstant això, les enquestes van en contra seu i el fet que sigui tan gran la distància amb CiU li desmunta l'estratègia d'alternativa, més si ha dit que amb el tema pactes, faria un punt i a part al govern d'Entesa o tripartit.

Alícia Sánchez-Camacho: Al seu estil. Ella i el senyor Rivera van parlar molt de l'escola trilingüe i també va parlar de les seves propostes estrella com donar 240 euros als pensionistes perquè recuperin poder adquisitiu. El seu problema, com el del Sr. Rivera, és que parlen tan ràpid, que costa processar la informació i tot el que diuen.

Albert Rivera: Va estar en moltes batalles dialèctiques i com la senyora Sánchez-Camacho va usar el castellà per defensar l'ús d'aquesta llengua. Va parlar molt de què cal fomentar i no sancionar i va dir que d'aquesta crisi ens en treuran "els emprenedors i els treballadors". En la relació Catalunya-Espanya ho té clar, cal deixar-se de debats identitaris i gestionar.

En fi, un debat en què, almenys la part que vaig veure, el Sr. Josep Cuní va tenir feina especialment amb el Sr. Rivera que va ser qui menys experiència tenia en debats d'aquestes característiques i intentava contrarestar immediatament els arguments dels altres candidats. No sé com el vau veure vosaltres però està clar que hi ha molts partits i un possible pacte: CiU-ERC. Tot i que dubto molt que hi hagi un pacte de legislatura. CiU vol anar fent pactes amb diferents partits per anar aplicant el programa. Tot dependrà, però, dels resultats i del marge que pugui aconseguir.

Pregària diària pels sacerdots

Oh bon Jesús,

Et preguem perquè avui els sacerdots de tot el món i, en especial els de la nostra diòcesi de (nom diòcesi), siguin fidels, humils i exemplars. Et demanem que estiguin ben units entre ells, amb el bisbe (nom bisbe diòcesi) i amb el Papa (nom Papa), per tal que puguin ser portadors de la Bona Nova de l'Evangeli amb renovada il·lusió. També et demanem que ens enviïs nous i sants sacerdots per tal que la teva Església pugui seguir sent sal de la terra i llum del món.

Els conversos coincideixen amb la resposta: es converteixen no per un argument sinó per una Persona

Avui m'ha arribat un escrit titulat: El argumento. Us reprodueixo la part final del document:


"¿Por qué se convierten los conversos famosos? ¿Cómo responde el Dios de los conversos al misterio del mal, al escándalo del sufrimiento humano?".

La pregunta no se podía formular mejor, y exigía una respuesta a la altura del problema. Ima (la de la Contra de La Vanguardia) se quedó sorprendida al escuchar que todos los conversos coinciden en su respuesta, y que no es precisamente un argumento sino una Persona. La diferencia entre entender un argumento y conocer a una persona es grande: no se conoce bien a nadie en dos minutos, ni en dos horas, ni en dos meses. Por eso los conversos se toman su tiempo. Mucho más tiempo del que dura una entrevista para la prensa. El tiempo que se tomó Dostoievski, preso en Siberia cinco años, para entender y resumir el argumento definitivo de los conversos, tan diferente al del capador:

Soy hijo de este siglo, hijo de la incredulidad y de las dudas, y lo seguiré siendo hasta el día de mi muerte. Pero mi sed de fe siempre me ha producido una terrible tortura. Alguna vez Dios me envía momentos de calma total, y en esos momentos he formulado mi credo personal: que nadie es más bello, profundo, comprensivo, razonable, viril y perfecto que Cristo. Pero además –y lo digo con un amor entusiasta– no puede haber nada mejor. Más aún: si alguien me probase que Cristo no es la verdad, y si se probase que la verdad está fuera de Cristo, preferiría quedarme con Cristo antes que con la verdad.

Climent Forner i els seus escrits amb ànima

Fa uns dies em vaig topar amb un Full Diocesà Vic-Solsona del 19 de març del 1977. Era el temps, precisament, de canvi de bisbe. Faltava poc per saber-se que Mons. Miquel Moncadas i Noguera seria nou prelat de la diòcesi més petita de Catalunya. Substituïria a Mons. Martí i Alanis que feia d'administrador apostòlic a causa de la malaltia de Mons. Josep Bascuñana López. Eren temps convulsos, difícils, complicats.

El que més em crida l'atenció és la gran riquesa lèxica, la gran humanitat, la gran finor espiritual, el bon sentit de l'humor i sobretot la calidesa dels escrits d'homes d'Església com Climent Forner, Antoni Guixé, Jaume Campalans...

L'Església es volia fer propera a més no poder i aquests homes d'Església transmetien molt bé aquest esperit de proximitat en els seus escrits. L'elegància de Climent Forner em fascina i m'encanta. Els seus textos tenen ànima, tenen una vida, deixondeixen i traspuen vivència sincera i plena de la fe.

La visita de Mn. Climent Forner a dos vellets il·lustres d'aquell moment, el Dr. Espert (natural de Berga) i el Dr. Miralles (natural de Cardona), ens fan adonar de com Mn. Climent valorava aquests dos capellans que ho havien donat tot per la diòcesi, fins l'últim alè i que, malauradament, vivien els darrers temps de les seves vides entre xacres i incerteses eclesials, per bé que amb molta esperança.

És una joia Mn. Climent Forner i la seva escriptura, que si bé ha deixat un pòsit magnífic a nivell poètic, no és menys important, a nivell diocesà. Què dir també de mossens com Antoni Guixé o Jaume Campalans, fidels a l'Evangeli però amb ànsies d'explicar-lo tan senzillament, que ens fan sentir més a prop d'Aquell que no només es manifesta com a salvador nostre sinó també com a amic: Jesús.

Jesús és gran, és Déu i és home. Molts s'han enamorat de Jesús i ho han fet tan fondament que ho han deixat tot per ser deixebles seus i mirar de fer el que ell feia. Em sento feliç d'haver-me topat amb aquest full del 19 de març del 1977, per agrair a Déu que ens hagi donat persones com Climent Forner, Antoni Guixé o Jaume Campalans i per demanar-li que ens surtin més com ells, és a dir, enamorats de Jesús i capaços d'explicar-lo sense complexos i, al mateix temps, amb senzillesa i profunditat.

El drama del pare de família: se suïcida per la desesperació

Avui no tenia pas intenció d'escriure més, però un cas m'ha frapat. Un pare de família de l'Hospitalet s'ha suïcidat després de no poder fer front als problemes econòmics i de no haver aconseguit una demora en l'ordre de desnonament.

És molt trist que una persona hagi d'arribar a aquest punt de desesperació i que l'administració i nosaltres com a societat, amb implacable fredor, passi d'un pare desesperat, a l'atur i amb una depressió de cavall.

Els cristians no podem tenir el cor passiu davant de casos com aquest. Podria no ser l'últim.

Tants pisos que tenim buits i passen coses com aquesta... Em sento trist i decebut del que hem fet i estem fent com a societat. Aquesta persona anònima ha mort per una societat cruel com la nostra. Que Déu ens ajudi a ser més bons i a fer tot el possible perquè no passin més casos com aquest.

"Torneu de la part de Déu"

Segur que una de les cartes que més ha inspirat més al nou bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell, és l'escrita per Mons. Jaume Traserra "Torneu de la part de Déu". D'aquí en va sortir una acció evangelitzadora per a persones que s'havien allunyat de la fe. I un bon nombre, sota l'anunci explícit de Mons. Novell, no només ha tornat a la fe sinó que ara participen activament de la vida diocesana.

Molts o gairebé tots els cristians, hem passat crisis de fe, èpoques en què ens hem oblidat de Déu o no l'hem tingut prou en compte. Aquest tornar de la part de Déu que recomanava la mare de Déu als nens de la Cirosa, prop de l'actual Santuari del Miracle el 1458, ressona avui amb força. Molts que han abandonat la fe hi tornen sorprenentment.

En l'esmentada carta, Mons. Traserra deia: “Tornar de la part de Déu” és la resposta de l’home que es posa en camí fins a l’encontre amb Jesucrist. Si la vida de l’home ha estat comparada a la del caminant o del pelegrí que busca arribar a la plenitud, s’escau anunciar a tot home que Jesucrist és el camí, el terme, el sentit i la plenitud de la vida. L’Evangeli de Lluc ens narra una escena entranyable en la qual tot això es fa visible: “Dos dels deixebles feien camí... Jesús mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells...”

Mons. Xavier Novell: "Vull intentar que tots els capellans se sentin valorats, que el presbiteri estigui unit i content"

Una de les grans preocupacions del nou bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell, és l'actual situació dels capellans. En una entrevista publicada avui al diari Regió 7, Mons. Xavier Novell manifesta la seva opció de primer trobar-se amb els mossens:

"l el que sí que vull fer ja és trobar-me amb tots i cadascun dels capellans. Conèixer la seva situació personal, les seves il·lusions i dificultats i demanar-los que compto amb ells i necessito la seva ajuda perquè la tasca és de tots, no només és meva. En segon lloc, també vull trobar-me amb els consagrats, els religiosos, i després amb els nombrosos laics que estan compromesos amb la diòcesi. "

Així, Mons. Xavier Novell té un gran repte a les seves mans:

"Si fas memòria, sempre t'adones que si vas al davant sempre ets objecte de crítiques perquè no sempre fas el que vol tothom. En conclusió, jo vull intentar que tots els capellans se sentin valorats, que el presbiteri estigui unit i content (no sé si ho aconseguiré, però Déu ho vulgui)."

Segons algun estudiós, Mons. Novell es troba en temps propicis. Després de 40 anys de desert i de gran crisi ara vénen temps millors per l'espiritualitat i per la fe. Els temps de la novetat de la crítica històrica dels Evangelis, de la teoria de l'evolució més els temps de rebel·lió que a tanta gent van fer perdre la fe han quedat enrere per molts. Avui parlava amb un mossèn veterà que em deia: vam treure els rosaris i les processons però no vam saber oferir res més a canvi. Sí, la Bíblia comentada... però no n'hi havia prou. La gent necessita no només la individualitat, necessita el cos, és a dir, l'expressió popular de la fe i aquesta va quedar palesa, per exemple, el 2006 a Solsona amb la gernació de gent que va celebrar activament els 50 anys de coronació de la Mare de Déu del Claustre.

En l'entrevista a Regió-7, Mons. Novell aborda temes de màxima actualitat mediàtica, com són el paper de la dona en l'Església:

"Les dones a l'Església catòlica han tingut tantes possibilitats i han estat tan valorades que han pogut fer obres extraordinàries. És una equivocació pensar que el valor de la dona a l'Església depèn si accedeix al ministeri ordenat o no. Hi ha dones que sense ser capellans han fet coses extraordinàries a l'Església i ni han estat capellans, ni ho volien ser, ni ho necessitaven, com la mare Teresa de Calcuta o tantes santes que ni han estat sacerdots ni ho volien ser ni segurament haurien pogut fer el que han fet si ho haguessin estat."

Mons. Xavier Novell va camí de ser més mediàtic que el bisbe Deig. Apareix i està per tot arreu: TV3, Catalunya Ràdio, Ràdio Nacional d'Espanya, diaris estatals, mitjans comarcals... Vol atendre a tothom i seguir d'alguna manera també el lema del bisbe Deig: "Per atansar-me als homes". El lema de Mons. Novell és Omnia Propter Evangelium, és a dir, que "Tot s'encamini cap a l'Evangelització". I, per tant, estar present als mitjans també és encaminar la seva labor cap a l'Evangelització que tant li agrada, l'anomenada nova evangelització. I és que com han dit clarament molts Catalunya és terra de missió.

Mons. Xavier Novell: "Aquell que no dedica un temps generós a l'Estimat, a poc a poc perd l'amor que l'havia impulsat a arriscar-se"

El nou bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell, ho deia clar en aquesta carta dirigida a agents de pastoral el 2001: quan perdem la pregària, la relació amb Déu, perdem l'amor encès que ens fa estimar i transmetre aquest amor. Per això, per aquest motiu, Mons. Xavier ha estat i és partidari d'explorar totes les formes de relació amb el bon Déu. Des de la litúrgia de les hores (podeu veure en aquest vídeo com anima a pregar-les), des de la pregària personal, des dels recessos, des dels exercicis... La pregària és el motor de tota l'acció d'amor propositiva de Déu.

Mons. Xavier Novell: "Misteriosament, evangelitzen més els cristians que viuen en comunió que els que viuen franctiradors"

El nou bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell, ha escollit com a lema del seu pontificat "Omnia propter Evangelium", que tot s'encamini cap a l'evangelització

L'Escola de Formació de Laics del Bisbat de Solsona ha estat una de les grans iniciatives dutes a terme en els últims 15 anys a la diòcesi de Solsona. Mons. Xavier Novell, del 1999 fins al 2006 en va ser el director. La primera fornada anava dirigida a formar laics que evangelitzessin els joves. Per això, en acabar-se la primera promoció, en l'acte de fi de curs (juny 2001), Mons. Novell, va fer un discurs potent i clar als nous agents de pastoral. En recollim alguns fragments:

"Quan començàrem el curs, ja vàrem insistir que aquesta formació no anava adreçada a l'interès personal de saber algunes coses més sobre la vida cristiana, sinó que perseguia equipar futurs agents de pastoral. Certament, la tasca de formació i preparació per a l'evangelització dels joves no ha estat completa, però aquell equipament bàsic que imaginàvem sí que ha estat ofert i l'heu pogut acollir".

"Així, si vosaltres voleu i en la mesura que continueu volent, l'Església us compta com a corresponsables col·laboradors de la seva missió en un sentit més institucional que fins ara".

"Això que l'Església us proposa comporta un conjunt d'actituds:

Fidelitat. "Estigueu alerta i recordeu que durant tres anys, de nit i de dia, no he parat d'exhortar-vos amb llàgrimes a cada un de vosaltres" (Ac 20, 31), diu sant Pau als dirigents d'Efes després d'avisar-los que s'introduirien llops que no planyerien el ramat. Avui, com sempre, hi ha persones, joves també, que no accepten la bona notícia de Jesús. Una de les temptacions de l'Església és, llavors, diluir l'Evangeli. Fàcilment, pot haver-hi persones que usin les nostres eines no pas per portar Crist als altres; fins nosaltres, amb un jove concret al qual li parlem de Crist, tenim el risc de deixar de ser fidels a la missió que l'Església ens ha encomanat, si veiem que posa mala cara. Així doncs, claveu en el vostre cor la fidelitat a Crist a través de la seva Església, que us ha demanat anunciar-lo a Ell.

Comunió. Fins ara ha estat de moda dir: "Sóc cristià, però hi ha moltes coses de l'Església que no m'agraden". Aquesta actitud sovint parteix més de la voluntat de caure bé a un món imbuït per mitjans de comunicació que sistemàticament critiquen l'Església que no pas del coneixement real del ministeri de l'Església. L'actitud de la comunió que jo us proposo es podria expressar amb aquest testimoni: "Sóc cristià, estimo l'Església tal com és i l'Esperit de Crist l'habita i l'estima i la regenera constantment amb la seva santedat. A més, sé que és visiblement molt més fructífer acostar la gent a Crist en l'Església que no pas sense l'Església".

Disponibilitat. No se us demana vot d'obediència, és clar! Ser agent no vol dir que els altres em diguin què he de fer. La disponibilitat de l'agent de pastoral afecta no al treball, ni a la residència, sinó a la pròpia missió apostòlica laïcal. Sovint hem experimentat tensions i friccions amb els germans capellans. I hem tingut la temptació de fer el que nosaltres creiem tant si ells ho veuen igual com si no. Potser ja heu descobert que quan això passa, per bona que sigui la teoria, la vostra acció pastoral no evangelitza. De fet, sempre, encara que a vegades misteriosament, evangelitzen més els cristians que viuen en comunió que els que viuen franctiradors. És des d'aquest convenciment que us cal disponibilitat.

"Us encomanem a Maria, model de seguidora de Crist. Ella no deixarà d'ajudar-vos en el servei generós que voleu donar a l'Església de Solsona."

El cristianisme social

Parlar de cristianisme i afegir-hi social sembla i és, ben bé, una redundància. Bé, almenys ho hauria de ser. El cristianisme, basat en l'Evangeli té l'arrel social pel que feia Jesús. Per aquest motiu, l'Església, i seguint el que demana Jesús, té com a bàsica i imprescindible la seva vessant social.

Alguna vegada ja s'ha parlat, per exemple, de la tasca social de la Confraria de la Mare de Déu del Claustre de Solsona, moltes vegades criticada per la seva "riquesa". I cada parròquia o bisbat, en general, tenen quatre pilars socials bàsics amb els que treballa: l'atenció als malalts, l'atenció als presoners, l'atenció als exclosos socials sobretot mitjançant Càritas i l'atenció als exclosos socials del tercer món.

Sense aquest treball l'Església perdria una de les essències de l'Evangeli, que és aquesta entrega i aquest missatge de Jesús: no he vingut a condemnar sinó a salvar. A més, igual com passa amb el ric Zaqueu, Jesús no ha vingut a cridar els justos sinó els pecadors i, per això, i com predicava un jesuïta de Manresa, la conversió de Zaqueu sembla increïble tenint en compte que "és més difícil que un ric se salvi que no pas un camell passi pel forat d'una agulla". Però Jesús és capaç de l'increïble.

I en aquesta tasca d'ajuda i d'amor als oprimits, els cristians hi tenim de debò una de les parts essencials. Molts es pregunten: I per què ajuda aquesta persona a aquesta altra de marginada? Què hi guanya? Llavors és quan el cristià fa allò dels primers cristians, és a dir, estima i estima de debò.

Però en un món hostil a la bondat i amic del narcisisme i del mirar per un mateix, als cristians ens és necessari i bàsic també pregar. Quan els cristians deixem de pregar perdem el nord i fem el ridícul, perquè ens contradiem i la gent que ens mira diu: Què fa ara aquest? I és llavors quan als cristians ens cal una nova conversió.

Per això, la pregària ens és com un motor per activar el cristianisme social. Com més autenticitat en la pregària, més cristianisme social, més misericòrdia, més amor, més perdó.

Si Jesús és el nostre amic, el nostre mestre i el nostre Déu, nosaltres hem d'actuar com ell ens ensenya i tenir l'Evangeli a dins per mostrar-lo amb nou ardor i proposar-lo amb renovada esperança.

VÍDEO del nou bisbe de Solsona Xavier Novell

Xavier Novell i Gomà nou bisbe de Solsona

RVD. DR. XAVIER NOVELL I GOMÀ

Dr. Xavier Novell i Gomà
Capellà de la Diòcesi de Solsona
Nascut el 20 d’abril de 1969. Montfalcó d’Agramunt (Ossó de
Sió. L’Urgell. Lleida).
Ordenació presbiteral: 6 de juliol de 1997.
Capellà de Sa Santedat (des del 23 de juliol de 2008).

. Graduat Escolar i Batxillerat als Col·legis Mare de Déu del
Socors d’Agramunt i Sant Josep de Tàrrega.
. Enginyer Tècnic Agrícola per la Universitat de Lleida.
. Batxiller en Filosofia per la Universitat Ramon Llull.

ESTUDIS ECLESIÀSTICS

. Llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de
Roma i alumne del Pontificio Colegio Español de Roma
. Doctorat en Teologia per la Universitat Gregoriana de
Roma i alumne de Saint-Louis-des-Français de Roma.

. Professor a l’Institut de Ciències Religioses de Lleida.
. Professor encarregat de curs a la Facultat de Teologia de
Catalunya.
. Director i professor de l’Escola de Formació de Laics de
Solsona.

CÀRRECS PASTORALS

. Vicari parroquial de la Parròquia de Sant Jaume de
Mollerussa (1997-2001)

. Coordinador de les delegacions diocesanes i membre del
Consell de Govern (des de 2004).

. Canonge de la Santa Església Catedral de Solsona.

. Secretari General-Canceller de la diòcesi (2005-2009).

. Responsable del Servei Diocesà per al Catecumenat (2007-
2009).

. Vicari Episcopal per als Assumptes Econòmics (des de
2009).

. És membre del Consell Presbiteral, del Consell de
Consultors, del Consell de Pastoral diocesà i del Consell per
als Assumptes Econòmics.

INICIATIVES PASTORALS

. Promotor de grups de nova evangelització: Torneu de la
Part de Déu i Cursos Alpha.

. Promotor de vocacions al presbiterat i al diaconat.

. Impulsor de l’Oratori dels nens petits i de les Catecolònies
a la diòcesi.