dijous, de novembre 04, 2010

El cristianisme social

Parlar de cristianisme i afegir-hi social sembla i és, ben bé, una redundància. Bé, almenys ho hauria de ser. El cristianisme, basat en l'Evangeli té l'arrel social pel que feia Jesús. Per aquest motiu, l'Església, i seguint el que demana Jesús, té com a bàsica i imprescindible la seva vessant social.

Alguna vegada ja s'ha parlat, per exemple, de la tasca social de la Confraria de la Mare de Déu del Claustre de Solsona, moltes vegades criticada per la seva "riquesa". I cada parròquia o bisbat, en general, tenen quatre pilars socials bàsics amb els que treballa: l'atenció als malalts, l'atenció als presoners, l'atenció als exclosos socials sobretot mitjançant Càritas i l'atenció als exclosos socials del tercer món.

Sense aquest treball l'Església perdria una de les essències de l'Evangeli, que és aquesta entrega i aquest missatge de Jesús: no he vingut a condemnar sinó a salvar. A més, igual com passa amb el ric Zaqueu, Jesús no ha vingut a cridar els justos sinó els pecadors i, per això, i com predicava un jesuïta de Manresa, la conversió de Zaqueu sembla increïble tenint en compte que "és més difícil que un ric se salvi que no pas un camell passi pel forat d'una agulla". Però Jesús és capaç de l'increïble.

I en aquesta tasca d'ajuda i d'amor als oprimits, els cristians hi tenim de debò una de les parts essencials. Molts es pregunten: I per què ajuda aquesta persona a aquesta altra de marginada? Què hi guanya? Llavors és quan el cristià fa allò dels primers cristians, és a dir, estima i estima de debò.

Però en un món hostil a la bondat i amic del narcisisme i del mirar per un mateix, als cristians ens és necessari i bàsic també pregar. Quan els cristians deixem de pregar perdem el nord i fem el ridícul, perquè ens contradiem i la gent que ens mira diu: Què fa ara aquest? I és llavors quan als cristians ens cal una nova conversió.

Per això, la pregària ens és com un motor per activar el cristianisme social. Com més autenticitat en la pregària, més cristianisme social, més misericòrdia, més amor, més perdó.

Si Jesús és el nostre amic, el nostre mestre i el nostre Déu, nosaltres hem d'actuar com ell ens ensenya i tenir l'Evangeli a dins per mostrar-lo amb nou ardor i proposar-lo amb renovada esperança.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada