divendres, de desembre 03, 2010

Entrevista a Francesc Cano: "L'Església de Catalunya acabarà tendint cap a una publicació única"

Entrevista – Josep Àngel Colomés (Va ser publicada a inici d'octubre al setmanari Celsona Informació, que actualment compta amb 7.000 lectors segons l'últim baròmetre de la comunicació i la cultura)


Entrevista a Francesc Cano, periodista. Dirigeix des de fa anys la revista Solc, del Bisbat de Solsona, que compta amb uns 700 subscriptors (i 4000 lectors segons el baròmetre de la comunicació i la cultura 5a onada 30 de novembre de 2010). Treballa a Catalunya Ràdio on presenta els informatius de Catalunya Informació. És professor a la Universitat Internacional de Catalunya. Dirigeix la newsletter www.it-intransit.eu. Col·labora a la premsa del país. Ha prologat els escrits pastorals del bisbe Jaume Traserra.

Què ens aporta d'interessant el llibre "Escrits Pastorals" de Mons. Traserra?
Aquest llibre no deixa de ser el recull d'obres que ja estaven publicades, és a dir, com a novetat seria un llibre que no tindria cap mena de sentit. Crec que és una manera de què tota aquesta obra, que en el fons és obra dispersa que ha anat publicant durant els gairebé 10 anys de pontificat, sigui unida en un volum per tal que a la gent li quedi el gust del record i d'altres, i penso sobretot en el clergat i la gent que teoritza sobre l'Església, que li quedi en un volum perquè es pugui consultar. Són textos, tots, com diu el títol, de caràcter pastoral, són textos reflexius, són textos que fins i tot poden ajudar a algú en l'oració, són textos que aborden l'actualitat de l'Església, temes vigents de l'Església contemporània. També hi ha temes molt més de fons, que el temps no els hi fa mal. Homilies que jo crec que han estat les grans homilies que ha fet durant tots aquests anys de pontificat.

El sentit últim és donar perdurabilitat amb aquests textos que, d'una altra manera, haguessin quedat dispersos i, al final, com passa sempre, s'haguessin acabat perdent.

Quin balanç en podem fer del pontificat del bisbe Traserra?
Hi hauria algú que d'una vegada per totes hauria de dir que, avui per avui ja podem fer balanç del pontificat del bisbe Traserra i que, sense cap mena de dubte, després del bisbe Vicente Enrique i Tarancón, la figura de Jaume Traserra, d'aquí a 50 anys, s'observarà com un dels grans bisbes que ha tingut Solsona.

Quin creus que ha estat el gran encert d'aquests més de 9 anys al front de Solsona del bisbe Traserra?
Sense cap mena de dubte, el seu gran encert, ha estat la llibertat d'acció que ha donat a tota la gent que ha col·laborat directament amb ell o els que han tingut ganes de col·laborar amb ell. La seva gran virtut és, primer saber-se envoltar de gent bona i gent competent, i segon, saber donar, sempre, un gran marge d'acció perquè la gent sigui propositiva i desenvolupi projectes en favor del bisbat. I, a banda, jo crec que hi ha una cosa que és fonamental, que és que el bisbe Traserra és una persona amb una ment estructurada com la d'un jurista, ha estat capaç, també, de fer una actualització molt important de tot l'aparell administratiu del bisbat de Solsona. És a dir, des de posar al dia la qüestió financera del bisbat, i de donar una estructura organitzativa moderna a tota la qüestió financera del bisbat, fins a ordenar totes les qüestions relacionades amb el patrimoni. I a posar ordre a l'arxiu. Saber què és el que hi ha, el que no hi ha, què és el que falta, què és el que es té... Jo crec que ha estat capaç de relligar-ho tot i en 10 anys, des d'aquest punt de vista, ha deixat un bisbat immaculat, per la persona que el rebi en herència d'aquí a un temps.

Com a director de la revista Solc, com veus el futur d'aquesta revista?
Les revistes vinculades al món de l'Església tenen, en general, un problema que és evident. De la mateixa manera que, sent realistes, el volum de feligresos decau, que el volum de clergat decau, les revistes que no deixen de ser la traducció directa d'això, també van baixant, no morint però segurament cada vegada van perdent una mica del pes específic que en el seu moment havien tingut. La revista Solc té una voluntat molt clara de fer una revista de caràcter religiós però també de caràcter cultural i, interpretant moltes vegades, també, la religió des d'un punt de vista cultural. En part és per això que la revista Solc, entre les revistes religioses de Catalunya, pot tenir un futur una mica més esperançador.

En paral·lel a això, hi ha un esforç que s'està fent als últims anys, en col·laboració amb el SIMCOS, que és el Secretariat Interdiocesà de Mitjans de Comunicació Social a Catalunya, un esforç per intentar fer convergir unes quantes revistes. Probablement no al 100% però sí en una part important. Potser un 50% que totes les revistes tinguin en comú, i un altre 50% de pàgines interiors que siguin depenents de cada bisbat. Aquest projecte, en certa manera, s'està impulsant i s'està liderant des de Solsona. Jo crec que, si aconseguim això, la revista Solc pot acabar sent una de les grans revistes de referència eclesial que hi hagin a Catalunya en tant que pot ser un producte molt més transversal, no només del bisbat de Solsona, sinó de la resta de bisbats de Catalunya.

Jo crec que aquesta idea caurà pel seu propi pes pel volum de lectors que tindrà cada bisbat serà tan magre que farà falta un replantejament estructural i intentar fer una publicació única. Al final serà una cosa evident que caldrà fer. Estarà liderat o no des de Solsona. Això ja no ho sé perquè el pontificat del bisbe Traserra acaba i, per tant, en principi la meva col·laboració amb el bisbat s'acaba ara. I era un objectiu meu, molt personal, compartit amb el senyor bisbe. No sé el pròxim bisbe que vindrà o el pròxim director de la revista Solc, no sé quins seran els objectius que es fixaran, no en tinc ni idea. Però malgrat no se'l fixessin ells com a objectiu, jo crec que, a la curta o a la llarga, l'Església de Catalunya acabarà tendint cap a una publicació única.

Com veus els mitjans d'Església a Catalunya?
Sincerament els veig molt malament, els veig mitjans vells, que no han sabut i que continuen no sabent interpretar el que és el que demana la gent. Mitjans que no tenen clar, potser tenen clar a qui es dirigeixen, però no tenen clar què demana aquesta gent. Són productes moltes vegades amb un grau d'amateurisme que provoca resultats sense una qualitat òptima. És a dir, nosaltres estem fent productes des de la cooperació, una mica productes des de ara ens ajudarà una monja, ara ens ajudarà un... I el que hauríem d'intentar, per això veig malament avui per avui els mitjans de comunicació de l'Església catalana, és productes professionals. Jo reivindico una cosa. Si nosaltres sumem la difusió de totes les revistes i de totes les publicacions d'Església que avui per avui hi ha a Catalunya, nosaltres podríem constituir-nos com un dels grups més importants de comunicació del país. Si sumem tot el que difon els fulls dominicals de totes les diòcesis, més tot el que es difon a través de les seves revistes, més ràdio Estel, més Catalunya Cristiana, més les publicacions parroquials, si sumem tot això, la difusió és brutal. No saber aprofitar això és el pitjor llast que tenim avui per avui la gent que intentem tirar endavant els mitjans de comunicació de l'Església a Catalunya.

Això és una cosa. L'altra cosa és com està la situació dels gabinets d'informació de cada un dels bisbats de Catalunya. Llavors això ja mereixeria un anàlisi particular de cada un dels bisbats. Com comunica l'Església de Catalunya? Doncs jo sóc del parè que, avui per avui, comunica molt malament, però aquest seria un altre debat. Si ens fixem només en mitjans de comunicació és el que et deia abans.

La visita del Papa del diumenge, què et sembla?
La visita del Papa des d'un punt de vista pastoral jo crec que és innegable que serà un gran èxit. Des d'un punt de vista social jo estic convençut que, malgrat les crítiques, mínimes crítiques que hi puguin haver hagut, jo crec que també serà un gran èxit. La visita d'un Papa a qualsevol ciutat és un esdeveniment històric. L'última vegada que un Papa va trepitjar Barcelona va ser Joan Pau II l'any 1982. Que avui, l'any 2010 hi torni Benet XVI i que, a més, hi torni per consagrar la Sagrada Família com a basílica jo crec que és indiscutible que serà un event irrepetible.
Hi ha hagut gent que fins i tot s'ha queixat de la qüestió pressupostària, dels diners que hi ha hagut de posar l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Jo sempre recordo quin serà el benefici estimat d'aquesta visita per la societat. Aproximadament d'uns 30 milions d'euros. El cost d'aquesta visita per les institucions públiques ronda els 400.000 euros. La resta és benefici pur i dur. Si ens ho mirem des d'un punt de vista mercantilista, també serà un èxit. Però en primer lloc, nosaltres, com a cristians, el que hem de fer és mirar-nos-ho des d'un punt de vista pastoral, que serà un èxit segur i des d'un punt de vista de moviment de la massa i de reconeixement de part de la societat catalana de què vivim en un país catòlic i de què vivim en un país que, quan ve el Santpare, sortim al carrer, amb senyeres, i sortim al carrer amb banderes vaticanes per donar-li la benvinguda. La movilització crec, vull pensar, que aquest pròxim cap de setmana serà brutal a Barcelona i que serem capaços, la resta de gent de Catalunya, també els solsonins, d'empatitzar amb l'eufòria del moment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada