dilluns, de desembre 13, 2010

Mons. Jaume Pujol recordant Pere Tarrés: "Oració. És el més fonamental"

Per què l'oració és tan fonamental? Per què Mons. Xavier Novell diu que la pregària el sosté i l'alimenta? Per què l'oració és aquest moment privilegiat en què Déu es comunica amb la persona que obra el seu cor?

En l'última carta dominical de Mons. Jaume Pujol, hi trobem interessants reflexions sobre la pregària. Impacta, sens dubte, la de Pere Tarrés, beat:

«Oració. És el més fonamental […]. Jesucrist durant l’oració treballa les ànimes, encara que no li diguem res i estiguem davant d’ell com un pal, com el cirurgià treballa sobre el cos adormit del pacient.»

No endurim els nostres cors, fem cas d'aquest consell. Preguem, preguem, preguem. Perquè si no preguem deixem la fe i perdem l'impuls que ens dóna la pregària. Tenim moltes maneres. La litúrgia de les hores, n'és una de privilegiada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada