divendres, de desembre 17, 2010

Mons. Xavier Novell: "Confesseu-vos, per l’amor de Déu!"

Mons. Xavier Novell va dir que sorprendria i el titular d'aquesta entrada ho fa: "Confesseu-vos, per l'amor de Déu!". Per què? Descobrim-ho en la seva primera carta dominical com a bisbe

Per què Déu es va fer home en Jesús? Aquesta és una de les grans preguntes que ens neix de la mirada sobre el conjunt de la Sagrada Escriptura. La resposta ja es troba en els profetes que anuncien el misteri del Nadal: parlen de l’Emmanuel, el Déu amb nosaltres. Aquesta resposta es fa més clara en l’anunci de l’àngel a sant Josep en mig del son: Li has de posar el nom de Jesús, perquè Ell salvarà dels pecats al seu poble.

Per què Déu es fa home en Jesús, l’Emmanuel? Perquè Déu no vol que els homes estiguin lluny d’Ell, perquè no vol que restin en el pecat. Déu s’apropa, Déu salva.

És veritat, el pecat és, en primer lloc, estar lluny de Déu. El perdó, per tant, és estar-hi a prop. En segon lloc, el pecat és l’acció de desobediència dels manaments de Déu per la qual ens apartem d’Ell i el perdó és l’acció de Déu que no té en compte el nostre pecat i restaura la nostra relació amb Ell.

La Bíblia diu que aquell que s’allunya sempre és l’home –Adam- i, en canvi, aquell que s’atansa és sempre Déu –Jesús-. Això és veritat també en cadascun de nosaltres. Amb gran facilitat vivim com si Déu no hi fos, actuem com fa tothom, seguint uns valors contraris als manaments i a la proposta de vida que Jesús fa als deixebles. Així mateix, Jesús s’apropa en cada eucaristia i ofereix el seu perdó en el sagrament de la reconciliació per tal que no visquem lluny d’Ell.

Dintre de pocs dies celebrarem el Nadal, el dia de la Visita, de l’apropament de Déu a la humanitat. Molts cristians repetiran el costum d’anar a missa, per molts serà l’única de l’any. Molts s’aixecaran a rebre la comunió. Els sacerdots els miraran i els la donaran amb compassió i amb un punt de lamentació: Déu us visita, Déu s’atansa, Déu us vol perdonar els pecats, però alguns de vosaltres no l’acolliu, no teniu el cor a punt, es nota en el vostre rostre i en els ulls.

El lament del sacerdots es fa més viu quan aquest capteniment no només el veuen en els cristians que ocasionalment s’atansen a combregar per Nadal, sinó també en tants de vosaltres que ho féu cada diumenge. Una exclamació els surt del fons de l’ànima: Confesseu-vos, per l’amor de Déu!

1 comentari:

  1. Aquí hi ha algun aspecte que hauriem d'aclarir. En primer lloc en cap evangeli ni en les cartes dels apostols és parla de confessar els pecats als sacerdots. Jesus quan perdona a la dona adúltera no li exigeix que li expliqui els seus pecats. Es una tradició que existeix però s'hauria de purificar per donar a La Penitencia el valor exacte que mereix. Alguns pecats molt greus com l'adulteri només els hauria de poder perdonar el bisbe. En les cartes dels apostols es parla de confessar els pecats però no diu que s'ha de fer als sacerdots, i més aviat s'enten que en el moment de la comunitat reunida (estil capítol monastic)cada cristià s'hauria de confessar publicament de les seves faltes sempre que siguin faltes contra la solidaritat deixant apart detalls íntims. Es que la confessió només s'ha reduït als detalls íntims, es clar, per fer-la al sacerdots. (Tornar A Creure En Dos Dies) (Jaume Clavé)

    ResponElimina