Foto: Lluís ClosaCarta dominical del bisbe de Solsona Mons. Xavier Novell.- El pròleg de l’evangeli de Joan, que llegim en la missa del dia de Nadal, afirma amb tota claredat que és Jesús, el Fill de Déu encarnat, el qui té la vida. És ben veritat, en Jesús hi ha vida en abundància. Allí on Ell és cregut i acollit, floreix la vida.
El primer sentit de la vida que té Jesucrist és espiritual. Continua el text: “i la vida era la llum dels homes”. La humanitat vivia, i en part encara continua vivint, en la foscor, en el pecat, lluny de Déu. Jesús es fa home per portar llum, per donar la vida nova a una humanitat enfosquida que sobreviu més que no pas viu. Jesús porta la vida de Déu: quan ell comunicarà l’Esperit Sant als qui l’acolliran, els omplirà de la vida de Déu. Això, ja s’anuncia en l’alegria de tots els que s’atansen al portal de Betlem i adoren l’infant Jesús. Tota persona que es troba amb Jesús i queda seduït per Ell veu com l’alegria i la lluminositat de la vida de Déu transforma el seu rostre. Aquesta és la penyora de la llum i la vida que en plenitud dóna l’Esperit Sant.
El segon sentit de la vida que Crist comunica als qui creuen en Ell, és la vida física. Allà on es creu en Crist, la vida, des de la seva concepció fins a la seva fi natural, és respectada, protegida i promoguda. Allà on el cristianisme ha aconseguit purificar la cultura humana s’han eliminat els sacrificis humans i l’esclavitud, s’ha promogut la pau, s’ha perseguit l’avortament, s’ha treballat per acceptar i acompanyar tot tipus de minusvalia, s’ha lluitat contra l’eutanàsia, contra la pena de mort, contra tota manipulació i explotació de la persona humana. Allà on la fe en Crist s’apaga o desapareix, emergeix el rostre més fosc i mortífer de la humanitat.
Els mestres de la sospita van imaginar que eliminant Déu sorgiria una societat millor. El resultat, però, ha estat el contrari. Confirma això, la sola consideració del crim més terrible i horrorós del segle XX: l’avortament. El crim que, d’alguna manera, ja va assetjar la Sagrada Família quan va haver de fugir d’Herodes. Així com els pastors ja anunciaven amb la seva alegria la llum de Déu, Herodes profetitzà, amb la persecució dels sants innocents, la xacra terrible de l’avortament en els països postcristians, en una cultura que volgudament s’allunya de Déu.
Senyor, vós que teniu la vida i sou la llum dels homes: Salveu-nos!