dilluns, de desembre 27, 2010

No es fracassa per les limitacions sinó més aviat pels propis vicis

Un vici, també ens ho explica el Catecisme, és la repetició d'un pecat. Un vici és un element certament destructor perquè és qui realment tanca portes. Qualsevol projecte, per petit que sigui, per moltes limitacions que es tingui, serà fructífer si Déu ho vol i les limitacions no seran pas l'element del fracàs. Un equip de futbol, per exemple, potser limitat, pot treure molt bons jugadors del planter. Per tant, una limitació s'haurà convertit en una oportunitat.

Avui en dia estem en temps de molta crisi més pels nostres vicis (personals i de societat) que no pas per les nostres limitacions. Per això són temps propicis per corregir-nos. Corregir vicis és difícil perquè els vicis s'acomoden en forma d'hàbits. Però segur que no és impossible desfer-nos-en amb una voluntat recta i amb l'ajuda de Déu mitjançant la pregària sincera i la celebració dels sagraments (especialment el de reconciliació i l'Eucaristia).

El temps de Nadal és temps de conversió, de néixer de nou, d'aprofitar la vinguda de Crist per ser més i millors deixebles d'ell. Les limitacions no ens faran fracassar. Ho comprovem en vides exemplars de santes amb malalties com Santa Teresa de Lisieux. Ens faran fracassar personalment i com a societat, els nostres vicis. I cada dia tenim un full en blanc per corregir-los. On abundà el pecat, sobreabundà la gràcia... On abundà el vici, sobreabundà la virtut! Aprofitem els mitjans que ens proposa l'Església a través dels sagraments per esmenar-nos i per ser millors. No només hi guanyem nosaltres, hi guanya tota la societat que ens envolta. Que l'esperança i l'amor ens acompanyin en aquests dies i tot l'any. Aquest és el meu desig per tots vosaltres, amics lectors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada