Fer ús de les armes de la fe


I quines són les armes de la fe? Per què usar armes? En el combat contra les temptacions és important usar aquestes armes de la fe. Així com en democràcia l'arma ha de ser la paraula, en la vida cristiana l'arma és la pregària, els sagraments i la caritat en aquesta lluita per no deixar-nos dominar pel nostre egoisme.

El gran objectiu del maligne és posar-nos lluny de Déu. Només amb les armes de la fe ens hi podem tornar a acostar. Si no, les ferides duren i perduren. Hi ha mil motius per trencar la nostra relació d'amor amb Déu: crítiques i discòrdia, diferències amb els altres, situacions injustes, etc., etc., etc. Hi ha mil possibilitats.

Ara bé, podem ser uns privilegiats si sabem usar les armes de la fe, si som capaços d'estimar, de pregar, de ser humils, de posar en pràctica els sagraments... Déu és amb nosaltres, Déu ve.

Estar lluny de Déu cansa



Jesús digué: «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera».

Deia santa Teresa: Solo Dios basta. I per molt que busquem només Déu pot saciar la set interior que tan sols Jesús pot omplir.

Un cotxe sense gasolina no funciona. Les persones, sense Déu, no podem viure una vida cristiana plena. Estar lluny de Déu, cansa.

Nova evangelització



Ara està de moda el terme "Nova evangelització" per indicar el conjunt d'accions per presentar Jesús a les persones. Sembla com si durant anys no s'hagués presentat prou o, millor dit, que ara s'ha de presentar d'una altra manera.

La millor presentació de Jesús comença per prendre's seriosament la vida cristiana. No podem ser deixebles de Jesús i fer el que ens plagui en qüestions que Jesús va considerar importants. La caritat, per exemple, no la podem prendre a broma. Cal que estimem als de la vora, especialment la nostra família i als més necessitats, de manera transparent. D'aquesta manera ja guanyarem la primera i més difícil victòria: la victòria sobre nosaltres mateixos.

També és bo presentar Jesús als altres, donar raó de la nostra esperança, i cadascú on ens trobem. Jo estic content de compartir la fe des d'un bloc perquè m'ajuda a reflexionar sobre allò que no faig prou bé. Jesús ens demana ser fidels i, per això, és bo que ens reunim amb ell a diari. Per això tenim la pregària, aquest mitjà tan especial de comunicació amb Déu.

Us desitjo una feliç setmana.

A Jesús, te l'han presentat mai?

Si algú ens digués: "Avui et presentaré la persona més important del món", segur que tots ens prepararíem molt bé per rebre-la. Ens vestiríem decentment, voldríem acollir-la bé, ens proposaríem escolar-la amb atenció. Què ens diria la persona més important del món?

Per molts la persona més important del món és Jesús, que arriba a les nostres vides mitjançant algun anunci d'alguna persona propera. Mitjançant algun revés sofert. Mitjançant la lectura d'algun escrit. Mitjançant el motiu pel qual tal persona estima d'una manera més autèntica els altres.

És Jesús la persona més decisiva del món perquè transforma les nostres, a voltes viciades, en saba nova. Ens convertim en persones diferents, som capaços de viure uns valors més autèntics.

Jesús no només és una persona humana, és Déu mateix que s'ha volgut fer amic nostre i proper per tal d'encomanar-nos els valors perdurables, les benaurances... Per això espera tant de nosaltres. Vol que lluitem d'una manera heroica per tal que vencent-nos a nosaltres mateixos, estimem autènticament els germans i, en especial, els més necessitats.

No serveixen de res les paraules, serveix la nostra actitud i el nostre amor. Som pecadors, és cert, però malgrat tot, Jesús segueix confiant en nosaltres per fer una cosa única: encomanar l'amor que no s'acaba. En aquest Advent tenim noves possibilitats de fer-ho. Cada dia podem gaudir d'una petita conversió per ser una mica més semblants en sentiments a Jesús.

És important confiar en Maria i en el seu exemple humil i preciós d'amor a Jesús, d'amor fidel a Jesús. Nosaltres podem demanar ajuda. Sabem que sols no podem fer res, però en el món som un equip de 7.000 milions de persones que necessitem estimar-nos cada dia una miqueta més.

Dia mundial contra la sida


1 de desembre, Dia Mundial de la Lluita contra la Sida

L’accés als antiretrovirals ha fet disminuir el nombre de morts per la sida

L’últim informe d'ONUSIDA publicat a mitjans de novembre, assenyalava que en l’actualitat, les persones infectades amb el VIH viuen més anys (ja es parla de la sida com a malaltia crònica), i que el nombre de morts relacionades amb aquesta malaltia ha disminuït de manera notable gràcies als efectes de la teràpia antiretroviral. La història que avui relatem és un exemple.

Daniel: una història amb sabor agredolç

Daniel és un nen de 15 anys a qui vam tenir la grandíssima sort de conèixer a Kampala: obert, simpàtic i ple de vida. Com tots els adolescents de la seva edat, Daniel té somnis i il·lusions, que potser ara pugui veure complerts, potser d'aquí a uns anys el veiem treballant d'actor, o darrere de la càmera, o contagiant el seu optimisme als altres com a assistent social, igual que el seu gran amic Brian.

Malgrat la seva curta edat, Daniel sap bé el que són l'abandonament i la marginació. És un dels milions de nens infectats pel virus de VIH que hi ha a l'Àfrica. Orfe des dels quatre anys, semblava condemnat a una mort segura. Vivia amb la seva tia, que es va fer càrrec d'ell en morir els seus pares. La ignorància va portar a la dona a deixar que la vida del seu nebot es consumís poc a poc, tirat sobre un matalàs i sense rebre cap tipus d'assistència. Era un d'aquells infectats per aquesta malaltia de la que era millor no parlar. No volien a casa un nen que fes que els veïns els assenyalessin amb el dit i que, a més, podria ser un perill per a tots.

La sort va voler que un dia passés per davant de casa una treballadora de la clínica per a malalts de sida del centre Pare Pius. La dona es va interessar per ell i va demanar que el portessin a la clínica. Des de llavors, la vida d'aquest petit desnonat va canviar per complet. Va començar a rebre atenció mèdica i tractament, a més de visites i atenció a
domicili dels assistents socials.

Ara el Daniel assisteix a l’escola, on és un estudiant brillant, rep tractament amb antiretrovirals i davant seu s'obre un futur ple d’esperança. La seva tia, que l'acull a casa seva, l'estima "a la seva manera", els seus cosins són ara una cosa semblant als seus germans i el seu amic Brian, el treballador social que el centre ha assignat perquè s’ocupi d'ell, s'ha convertit en la seu major referent i suport.

Conèixer Daniel i Brian va ser un d'aquests regals amb els que t'obsequia la vida. El temps que passem amb ells ens va omplir d'optimisme i esperança. És tant el que es pot fer! Però també ens va deixar un cert pòsit d'amargor, una sensació agredolça: "Quants Daniels -ens preguntem- hi haurà en aquest món, que malbarata a mans plenes, esperant un tractament que potser no arribi mai?".

La clínica de Gabba, que pertany al Centre Pare Pius, és només un dels molts projectes de prevenció i tractament de la sida que Mans Unides dóna suport a Àfrica, Àsia i Amèrica.

Segons l'últim informe d'ONUSIDA, el 2010:
• A finals de 2010, aproximadament 34 milions de persones vivien amb el VIH a tot el
món.
• Uns 2,7 milions de persones es van infectar pel VIH.
• Al voltant del 68% de totes les persones que vivien amb el VIH residien a l'Àfrica.
• Entre ells, uns 390.000 eren nens.
• La incidència del VIH ha caigut en 33 països, 22 dels quals pertanyen a l'Àfrica subsahariana, la regió més afectada per l'epidèmia de la sida.
• La sida s'ha cobrat almenys un milió de vides a l'any a l'Àfrica subsahariana des de 1998.

Informa Mans Unides

Enaltir el Senyor i ser humils nosaltres

Fa dies que medito aquestes paraules: en la vida tot és un regal. Tot el que vivim, tot el que som, els dies compartits, les esperances, tot és un regal. Els dons, uns grans regals. Enaltim el Senyor que malgrat la pitjor dissort, la mort, ell s'ha fet un més de nosaltres per paliar aquesta circumstància i per donar-nos vida.

Qui som nosaltres? Humils servents de la vinya del Senyor! Amb una gran dignitat de fills de Déu, amb una gran sort de conèixer Jesús, aquell que transforma la tristesa en esperança.

Quantes vegades donem gràcies a Déu pels dons rebuts? Quantes vegades enaltim el Senyor? Quantes vegades som capaços d'humiliar-nos davant d'Ell?

No som res, però gràcies a Déu som dignes de l'amor i això és el que més necessitem i allò més gran que podem viure: l'amor.

Malgrat les nostres debilitats l'amor ens fa més feliços i rectificar ens fa més sants. Que el Senyor que ens estima ens ajudi i l'amor de Maria i el seu exemple ens estimuli.

La fe del centurió

En l'evangeli del centurió trobem una fe insòlita. Moltes vegades si pequem d'alguna cosa és de poca fe. Tenim poca confiança en el Senyor. Però tenim grans exemples a recordar: Abraham i la Mare de Déu... I el centurió!

La nostra fe és dèbil. Per aquest motiu ens estimulen els testimonis de fe. Jesús va dir que seria feliç el que creuria sense haver vist. També feliç aquell que malgrat l'aridesa de la seva fe es manté ferm en les proves i ofereix els seus patiments a Déu.

La humilitat és el pal de paller de la fe. La humilitat del centurió és extraordinària: "No sóc digne que entreu a casa meva, digues només una paraula i el meu criat es posarà bo". Humilitat doble: estima molt al seu criat i s'humilia amb Jesús. Com hem d'aprendre d'aquest centurió!

Vetllar i confiar! Endavant!

Invitació a vetllar

Comencem un any litúrgic i més que mai se'ns crida a vetllar. Si haguéssim vetllat tots potser no estaríem retrocedint en l'anomenat estat del benestar i, potser, ara mateix, no hi hauria tanta gent que sofreix els efectes d'una crisi econòmica que només té uns responsables: nosaltres mateixos.

Sí, afortunadament no tots tenen responsabilitat per igual, però tots ens hem de mirar i corregir per tal de millorar la nostra actitud. Hem d'aprofitar aquests moments per ser més humils, per aprendre i per posar-nos al servei els uns dels altres.

La invitació d'aquest diumenge de Jesús, que ens proposa que vetllem, és una invitació a estar preparats sempre. Si la vida és un regal, no sabem quan ens cridaran a marxar i, per tant, hem de mirar d'estar atents a Déu i als altres, especialment els més necessitats i la nostra família i, sobretot, els membres que més sofreixen o estan sols.

Vetllar moltes vegades vol dir negar-se, vol dir experimentar un petit dolor per alleujar un dolor més gran de persones de la vora. En aquesta crida a la vetlla, tots hi estem cridats.

Que passeu un bon diumenge i ànims a tots!

Mans Unides a Signes dels temps diumenge 27 novembre

Aquest diumenge dia 27 de novembre emeten al programa Signes dels Temps de TV3 (a partir de les 10 hores del matí) un reportatge sobre els projectes de Mans Unides a Moçambic, a partir d'una entrevista a Alpódia, una mestra del programa de la nostra contrapart ESMABAMA, que va participar a la taula rodona "Àfrica, dret a tenir drets".

Si voleu saber una mica més dels projetes i d'Alpódia, podeu llegir l'entrevista que li vam publicar a la web de Mans Unides: http://www.ivoox.com/alpodia-manhique-entrevista-mundo-solidariode-rne-audios-mp3_rf_910758_1.html

TV3 va emetre fa unes setmanes un altre reportatge amb entrevistes als altres participants de la taula rodona sobre Àfrica: El podeu veure a la web de Mans Unides clicant aquest enllaç:



Per cert, qui tingui facebook (o els seus fills i familiars) que participi al concurs de bons desitjos de Mans Unides per al 2012 i el faci correr entre els seus amics i seguidors!

Informa: Mans Unides Solsona

Gaudí: La Sagrada Família de Barcelona. Art, ciència i espiritualitat

Gaudí: La Sagrada Família de Barcelona. Art, ciència i espiritualitat, que es podrà veure fins el 15 de gener de 2012 al Braccio di Carlo Magno. La mostra està comissariada per Daniel Giralt-Miracle i reflectirà la relació entre l’art, l’arquitectura i la transcendència de la mà d’Antoni Gaudí. L’organització i la producció ha anat a càrrec de la Junta Constructora del Temple de la Sagrada Família de Barcelona, de la Fundació Joan Maragall i d’AC/E Acción Cultural Española, amb el patrocini de la Fundación Endesa i la Fundació “la Caixa”, i el suport de la Generalitat de Catalunya i el Pontifici Consell de Cultura del Vaticà, i de les ambaixades d’Espanya a Itàlia i a la Santa Seu.


A l’acte hi ha participat el cardenal Gianfranco Ravasi, president del Pontifici Consell per a la Cultura; el cardenal-arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach; el comissari de la mostra, Daniel Giralt-Miracle; el responsable de l’exposició per part del Patronat de la Sagrada Família, Joan Rigol; el Dr.Antoni Matabosch, com a president honorari de la Fundació Joan Maragall; i la directora de producció i d’exposicions d’Acción Cultura Española (AC/E), Cecilia Pereira.


Les fotografies de la roda de premsa i de la inauguració d’aquesta tarda, a les 18h, amb la presència del M. Hble. Sr. Artur Mas, president de la Generalitat, es podran descarregar a través del minisite www.gaudiaroma.cat.

"Cada dia moren 80.000 persones al món de fam" (Arcadi Oliveres)

Xerrada d'Arcadi Oliveres: "La realitat econòmica d'avui: quines necessitats socials tenim?"

Dissabte 19 de novembre, jornada de reflexió electoral, Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, va oferir una xerrada de formació organitzada per Càritas Arxiprestal de la zona del Cardener a la sala gran de la parròquia de Solsona.

Pobresa més greu: pobresa alimentària

En primer lloc Oliveres va mencionar el problema més greu de la humanitat: 80.000 persones moren de fam al dia. Representa molt més que els grans terratrèmols d'Haití (360.000 persones en total) o del Japó (200.000 persones). En un mes moren de gana al món 2.400.000 persones i, a l'any, més de 25 milions de persones. Segons Arcadi Oliveres és la realitat més crua ja que la FAO va determinar el 2008 que amb 50.000 milions de dòlars l'any se solucionaria aquest problema.

Els governs no van voler fer front a la mort indigna de 80.000 persones al dia però sí que han ajudat als bancs i a les caixes del món en els últims 3 anys en una quantitat de 4,6 bilions de dòlars, quantitat amb la qual es podria solucionar el problema de la fam al món, amb les xifres actuals, durant 92 anys.

Per què passen aquests escàndols segons Oliveres? Perquè els que donen diners als bancs i els que els reben són els mateixos.

Crisi d'aquí: 5 milions d'aturats i pobresa cada cop més gran

Falta feina i s'estan aplicant retallades. Malgrat això, segons Arcadi Oliveres cada any el frau fiscal se situa en 80.000 milions d'euros a Espanya. Pagar les pensions de tot tipus a Espanya costa 110.000 milions d'euros l'any. Per tant, si es recuperés diners del frau fiscal, la renda dels pensionistes podria augmentar un 60%, per exemple.

Qui paga menys impostos? Els més rics. Les grans fortunes són els que paguen menys perquè tenen els diners en paradisos fiscals o invertits en Sicavs amb un 1% d'impostos cada any. Segons Oliveres, l'impost sobre beneficis és evadit en un 20% per les 35 grans empreses espanyoles, les de l'IBEX, que tan sols paguen un 10%.

Qui finança la campanya dels polítics? Els bancs. Per aquest motiu els polítics sempre protegeixen els bancs segons el president de Justícia i Pau.

Els 1300 milions d'euros que l'estat s'ha estalviat congelant les pensions els ha gastat en 1300 milions d'euros per a la construcció d'un avió de guerra europeu.

Oliveres creu que s'ha ajudat a la banca molt malament. Segons Oliveres calia deixar caure als bancs, com per exemple, Caja Castilla la Mancha que va rebre un suport de 3.500 milions d'euros de tots. Però qui són els responsables del banc? Persones vinculades als dos grans partits estatals. Es demostra, una vegada més, segons Oliveres, que qui dóna i qui rep els diners són els mateixos.

Per Arcadi Oliveres la solució passa per apostar cada dia més per la banca ètica ja que els bancs grans i mitjans conniveixen amb poders polítics i armamentístics.

Solució a l'atur? Repartiment de feina
França va adoptar una llei fa 12 anys en què es regulava el mercat laboral de la següent manera. De les 40 hores setmanals, es passava a 35. Per tant, en passar-se de 8 a 7 hores al dia, en 2 mesos França va fer desaparèixer 1,7 milions d'aturats que tenia en aquell moment.

Per tant, la solució és senzilla però cap partit català o espanyol la proposa: repartir la feina que hi ha. Camí de solidaritat.

Aquest pas el pot fer el govern però també el poden fer treballadors i empreses. Oliveres va explicar que una empresa de Mondragon (Guipúscoa), el 1983 volia acomiadar el 15% de la plantilla per no fer fallida. En canvi, la solució va ser reduir el 15% de massa salarial i ningú no va anar al carrer. Els 35.000 treballadors van mantenir la feina i actualment han crescut fins als 110.000. És, ara mateix, la cooperativa més gran d'Europa.

A més, per Oliveres, és important com es distribueix la forquilla salarial. És a dir, el que cobra més de l'empresa cobra 3 vegades més que el que cobra menys? General Motors, que va fer fallida, tenia una forquilla de sous de 1 a 750. Per tant, qui cobrava més, cobrava 750 vegades més que el que cobrava menys. No obstant això, el govern, amb diners dels nord-americans, va ajudar General Motors amb 50.000 milions, precisament el que costa la lluita contra la fam al món durant un any perquè no mori ningú de gana al dia.

3 reflexions abans del debat amb els assistents
1- El món ha de funcionar amb justícia, salari i pensions dignes. Benvinguda sigui Càritas en aquests moments.

2- No es pot tornar a un creixement boig. En els últims 50 anys s'han fet bestieses, s'ha esgotat el 70% del petroli, s'ha destruït la capa d'ozó...

Crisi vol dir dificultat i oportunitat. Oportunitat per canviar de model, que sol ser una rectificació de l'anterior i no un canvi total.

Fins el 1986 de tot el que els habitants del món destruïen, el planeta ho refeia l'any següent. Ara ja no pot. No podem seguir consumint com ho fem. Ens cal més austeritat als països rics.

3- No podem pagar la crisi amb els immigrants. No tenim raó de despreciar-los perquè el planeta és de tothom. Espanya és un país envellit i els immigrants han estat vitals per omplir un forat de natalitat que afectava a persones de mitjana edat (que són qui mantenen jubilats i nens).

La immigració ens convé. A més, el saldo a favor econòmicament també reporta a l'estat 105 euros per càpita. La immigració és un tresor que enriqueix les nostres cultures per sempre.

Solució a l'euro? Tenir dos tipus d'euros

Un euro pels països com Alemanya, Holanda, Àustria, etc. I un altre euro per Portugal, Espanya, Itàlia... És l'única bona solució a la crisi de la moneda. L'euro és una barbaritat. Que Alemanya i Grècia tinguin la mateixa moneda és una aberració.

Fòrum social mundial

Es va iniciar el 2001 i ha aportat nombroses solucions. La crisi més greu és la de valors i el consumisme al que ens aboquen els mitjans de comunicació.

Crisi del deute

Hi ha uns límits de dèficit (3% del PIB) i de deute (60% del PIB). Qui supera aquests límits està en crisi del deute. A més, qui determina la prima de risc són empreses privades, tres agències de qualificació que no haurien de ser privades sinó públiques.

El 15 M

Tindrà continuïtat i llarg recorregut. Ara bé, el moviment ja no es concentrarà en places sinó en barris i en petit comitè. Oliveres espera que no cometin l'error dels verds alemanys que va ser entrar en política. El 15 M ha de ser un grup d'idees i de pressió social.

Solucions?

Repartir el treball i renunciar a una part del nostre consum. Cadascú de nosaltres consumeix 85 vegades més que una persona de Bolívia. Això no es pot aguantar. Cada espanyol treballa 10,2 hores al dia de mitjana. Si s'anés a una jornada de 7 hores diàrias s'acabaria l'atur elevat.

Arcadi Oliveres i els assistents van mantenir un intercanvi d'impressions i preguntes al final. Va ser una jornada constructiva i necessària per a la quarantena de persones assistents, que van valorar l'acte molt positivament i van agrair l'esforç d'Arcadi Oliveres i de Càritas en bé de la justícia i la pau.

Jesús obra una vida nova

Abraçar els consells de Jesús ens canvia la vida. Tot i que no són fàcils, sí que són els més autèntics i el seu exemple el més profund.

L'esperança que ens dóna Jesús, la transformació que podem experimentar, pot provocar coses extraordinàries, des de les accions d'una mare Teresa de Calcuta, a les accions humils però constants d'amor a una família.

Jesús ens demana una conversió diària. No en tenim prou si ahir vam actuar bé, avui hem de renovar la nostra humilitat i començar de nou.

Webs d'Església i Ràdio Estel a Alexa.com

El rànquing Alexa.com, que tothom pot tenir a la barra del seu navegador, reflecteix dades molt importants per a un mitjà a vegades poc reconegut: Ràdio Estel.

Alexa.com, del grup Amazon, proporciona dades no exactes però sí rellevants per als anunciants. Vegem alguns exemples de webs d'Església pel que fa a aquest rànquing mundial:

Ràdio Estel ocupa avui el lloc 869.977 del món (17.11.11). Molt important estar per sobre del milió i vegem per què. Doncs, perquè està molt per sobre de (cal tenir en compte que són webs en català):

- Catalunyareligio.cat: lloc 2.076.221

- Arqbcn.org: lloc 4.795.476

- Tarraconense.cat: 8.741.723

- Bisbat Terrassa: 21.484.380

Per altra banda, webs en castellà o en múltiples idiomes tenen posicions més altes, és normal, però algunoes no tan altes com per no poder atrapar-les:

- Vaticà.va: lloc 12.767

- Romereports.com: lloc 93.439

- Fòrum Libertas: lloc 317.544 (tendència a l'alça)

- Evangeli.net: 314.154 (tendència a l'alça)

El rànquing Alexa.com, que lidera Google (1r), Facebook (2n) i Youtube (3r) es pres com a referència cada dia més per als anunciants ja que és un reflex de la rellevància de la pàgina. No reflecteix directament el nombre de visites però sí, d'alguna manera, el pes respecte les altres webs.

Frequensea

Frequensea de Forever Green nodreix les nostres cèl·lules amb fitoplàncton marí (anar a web-botiga)

El fitoplàncton marí és recollit a una granja marina del pacífic nord-oest on hi conviuen més de 200 espècies diferents de fitoplàncton marí, una circumstància única al món. Altres granges només aconsegueixen recollir entre 12, 25 o màxim 50 espècies diferents. El millor de tot és que es torna a l'oceà més fitoplàncton marí del que s'agafa d'ell. Això ajuda a l'ecosistema de la granja i del món.

Forever Green usa un procés natural per no fer malbé els nutrients. Forever Green usa cada extracció de CO2 per capturar cada nutrient de la planta sencera sense destruir-ne cap.

Una vegada el procés del CO2 ha acabat, com absorbim de forma òptima aquests nutrients al nostre cos? Abans del procés exclusiu AMP de Forever Green (AMP vol dir partició molecular aquosa), l'única opció era recórrer als emulsors químics. En canvi, gràcies al procés AMP, els nutrients són biodisponibles de seguida pel cos humà. Res no és capaç de portar millor els nutrients al nostre cos que l'aigua ja que el 70% del nostre cos és aigua i 94% del cervell, també. Per tant, la tecnologia AMP facilita l'absorsió directa. Malauradament molts suplements vénen avui en dia sense aquesta fàcil absorció i, per tant, a vegades es paga diners per suplements que en realitat el cos no pot arribar a utilitzar.

A més de fitoplàncton marí, Frequensea de Forever Green porta:

Rosa: porta grans quantitats de vitamina C, que ajuden al sistema digestiu i nodreix el cos. Les roses contenen també derivats de vitamina A, fonamentals per millorar la pell i les ungles al mateix temps que actuen com un antiinflamatori del cos.

Astaxantina: és un antioxidant biològic poderós i natural extret de microalgues marines. Contribueix a la salut en general del cos però és especialment important pels ulls, el cervell i el sistema nerviós central.

Jengibre: A més de beneficis digestius, el jengibre ajuda a calmar el mareig per moviment. A més és important per reduir el dolor a les articulacions a causa de les seves propietats antiinflamatories.

Resina d'encens: És excel·lent per calmar el dolor i té efectes tranquil·litzants pel sistema nerviós.

Frequensea de Forever Green, nodreix les nostres cèl·lules amb fitoplàncton marí, rosa, astaxantina, jengibre, resina d'encens, sàbila... (anar a web-botiga)

Si vols ser distribuïdor d'aquest producte Forever Green, posa't en contacte amb mi,

Josep Àngel Colomés (jacolomes@gmail.com)

Jesús vol que el reconeguem

A vegades plorem. Són molts els motius que a voltes tenim perquè ens caiguin llàgrimes dels ulls. Jesús també va plorar.

Jesús sabia el que li esperava i li sabia greu que la generació del seu temps no reconegués Aquell que és font de pau i d'esperança. Avui, passa semblant, moltes vegades o no el reconeixem o no ens recordem del qui és camí, veritat i vida i vivim massa estona sense tenir-lo present. Llavors es tradueix en falta de caritat per qui hem de tenir caritat plena.

Però segur que si ens fem el propòsit de viure sempre en presència de Déu, de mirar de ser humils i pacificadors, d'aquesta manera, també a la nostra societat li serà més fàcil veure Crist com passa.

Si els cristians no fem passos cap a la santedat, com reconeixerà el món d'avui aquest Jesús que no deixa de passar? Vivim en presència de Déu.

Mans Unides celebrà una jornada de convivència a Solsona



El dissabte 12 de novembre de 2011 Mans Unides, delegació del bisbat de Solsona, va viure una jornada de convivència intensa i positiva al Seminari de la capital de la diòcesi.

M. Aurora Aubach, acompanyada de la seva junta, va iniciar la jornada amb una pregària d'una missionera i va explicar com anava el progrés als projectes concrets previstos per aquest any. Amb satisfacció i gràcies al bon treball realitzat, ja s'ha aconseguit més del 90% dels diners i amb l'impuls de final de campanya, una vegada més, es podran assolir els objectius per ajudar als més necessitats. Enguany s'estan recollint fons per:

1) Programa de formació per a dones a Benín

2) Capacitació i formació d’agricultors en tècniques productives al Paraguai.

També es va informar del material disponible per a les escoles i de com és molt important que Mans Unides pugui transmetre el missatge de solidaritat en els centres educatius, com a font d'un progrés real que faci més igual i més just el nostre món.

Per altra banda, es va destacar la generositat de les llars catalanes i espanyoles en recaptar fons per la urgència amb què necessiten aliments i ajuda a la banya d'Àfrica (Somàlia, Kènia i Etiopia). Mans Unides ha aconseguit en pocs mesos recollir i enviar directament més de 1,6 milions d'euros, fet importantíssim per assegurar salvar vides. La situació és tan dramàtica que hi ha gent que mor de gana per no poder fugir de la sequera i la pobresa.

Al final de la jornada es va establir comunicació amb els responsables locals i es va encoratjar a ser aquestes gotes en l'oceà del món, tan necessàries per a col·laborar en la dimensió humana i religiosa que necessiten aquests germans nostres que han nascut o viuen en situacions molt desfavorables i complicades. Per ells és per qui treballa Mans Unides, seguint les recomanacions de Jesús.

Informa: Josep Àngel Colomés

Què espera Jesús de nosaltres?

Jesús espera que no siguem ganduls, que siguem capaços de fer la seva voluntat, de posar en pràctica els talents que ens ha donat.

Els regals rebuts, els dons, han de servir pel bé de la societat i no per, amb por, guardar-los amagats. La paràbola dels talents ens alliçona una i altra vegada al respecte.

Ens ho preguntem sovint? Què espera Déu de mi? Estic fent la seva voluntat? Treballo els meus talents pel bé de la societat i del pròxim? Actuo amb despreniment? Actuo amb confiança?

Jesús, que ens estima, ens donarà forces fins i tot per collir on no haguem sembrat, perquè Ell tot ens ho dóna, generosament.

Per què el màrqueting multinivell és legal?

Vaig estar un mes i mig estudiant el marketing multinivell i puc assegurar, que vaig entendre la diferència entre marketing multinivell i esquema piramidal.

En marketing multinivell, l'empresa et dóna comissions per les compres que fan a l'empresa persones de la xarxa que has ajudat a crear. En canvi, en un esquema piramidal, a vegades no hi ha producte, poden ser cèdul·les de l'abundància, o bé et demanen una quota sense res a canvi a l'entrar.

Per altra banda, fixa't en un exemple important. Securitas Direct acaba de firmar un pacte amb ACN, companyia de marketing multinivell, per vendre alarmes a través d'aquest tipus de venda directa en xarxa. The Phone House també té un conveni amb ACN per vendre serveis de mòbils i ja als anys 90a IBM va comercialitzar productes a través d'empreses de marketing multinivell.

Et recomano, com a persona culta que ets, que llegeixis Ola 4 de Richard Poe per tal que t'adonis que els fonaments d'aquesta indústria venen de lluny i que han generat moltes oportunitats i solucions per a milions de famílies al món.

Per tots aquests motius, no pas per fanatisme, defensaré el marketing multinivell legal i les empreses que amb el seu esforç, ajuden a construir les nostres societats. No tinc dades de Forever Green, però sé que ACN, en 5 anys que fa que està a Espanya, té 19.000 persones distribuïnt serveis propis i aliens, com t'he dit, referents a les telecomunicacions i ara a les alarmes així com també a l'energia. Si llegeixes bé la llei del 1996 també posa en clar, les diferències.

El marketing multinivell pot ser, és i serà, un autèntic revulsiu per les nostres economies. Ola 4 de Richard Poe ho demostra.

En què ens canvia com a persones la nostra fe en Jesús

Avui he viscut el primer dia de preparació del curs Alpha que s'està gestant a la parròquia de Solsona. És un mètode iniciat als anys 1970 en una Església anglicana de Londres. D'aleshores ençà, aquest moviment ecumènic ha passat per molts països del món per anunciar Jesucrist d'una manera amable i propositiva, deixant total llibertat al qui s'acosta aquest curs.

El curs Alpha consta de tres mesos en què cada dijous es fa un sopar, s'escolta una conferència i es comenta. Molts han manifestat agraïment i han viscut de nou o per primera vegada, una fe sincera, joiosa i en comunitat.

Perquè... En què ens canvia com a persones Jesús? El canvi és radical. Passem de l'egoisme del voler, a la gràcia del donar, del donar-nos! Passem a tenir actituds fortes davant contradiccions importants. Passem a estimar en la dimensió de la creu, sabem perdonar més i millor. El cor se'ns omple d'alegria i el Parenostre pren un sentit més profund.

Jesús segueix canviant vides, ens segueix interrogant. El Déu fet home ens qüestiona. L'Esperit Sant segueix bufant.

Jesús és el camí, la veritat i la vida. Som uns privilegiats els que vivim aquesta fe joiosa. I si és joiosa, com no podem convidar des de la proposta, a persones del nostre entorn perquè facin un curs Alpha?

La parròquia de Solsona està vivint un nou ressorgir, l'amor de Déu cap a Solsona és gran, també manifestat especialment per la intercessió de la Mare de Déu del Claustre. Que Déu ens faci la gràcia de ser sants i de saber estimar com Jesús. I que l'Esperit Sant ens inspiri bondat i senzillesa per transmetre la joia de la fe.

Si ningú no confia en tu, Déu confia en tu

La confiança, aquesta paraula tan important. Quantes vegades ens sentim frustrats? Quantes vegades perdem la confiança o sentim que ens han perdut la confiança? Jesús, que era Déu, crida a la creu en aquest sentit: Déu meu, Déu meu, per què m'heu abandonat?

El crit de Jesús és el crit de moltes persones que no entenen el món, que no entenen la seva situació, que viuen sofrint i sofreixen vivint. Però malgrat tot, Déu confia en ells. Déu confia en tu. Déu no t'abandona. Quan Jesús se sent abandonat, està a punt de morir, però aquesta mort es convertirà ràpidament en vida. Jesús, Déu veritable i home veritable, no ve al món a portar angoixa, ve a portar un amor tan gran que es dóna. Ve a donar-nos vida per sempre. Jesús ens ve a rescatar de la mort.

La creu és la nostra força, és l'amor al límit, és estimar als enemics, és perdonar als que ens ofenen, és buscar la justícia, és corregir-se, és ser humils, és rectificar... Quantes vegades sentim que fallem o que defallim? Quantes vegades sentim que les coses no van com esperaríem? Els plans humans són diferents als plans divins. No sabem la voluntat de Déu quina és, només humilment la podem viure estant en la presència de Déu, confiant en ell.

Si som pobres d'esperit, què ens pot fer por? Déu és amb nosaltres dia a dia, ens ha deixat el seu Sant Esperit i encara que sentim que ningú no ens estima, encara que sentim l'abandó de Déu, Déu és amb nosaltres. Jesús és l'exemple total i nosaltres hem de ser els deixebles que ens deixem guiar per l'exemple del Crist.

Crist ha vençut la mort per amor i vol amor, no sacrificis, vol que estimem no per obligació o per què toca, o per què hem de complir un horari. Vol amor. No li importen els números a Déu, li importa l'amor i d'això és el que ens hem d'examinar per ser més bons cristians, per entendre i per estimar en la dimensió de la creu. Jesús és l'exemple, el camí, la veritat, la vida.

Déu ens estima tal com som

Déu ens estima tant que per això va enviar el seu Fill. Déu ens estima tant que ho fa fins i tot en la dimensió de la creu. La seva creu injusta és el reflex del seu amor total. Déu ens estima, per tant, en la dimensió de l'amor. Un amor que dóna la vida per donar-nos vida.

I com pot ser que Déu es faci home i ressuciti per nosaltres? Com pot ser tanta misericòrdia? Què va passar que aquells covards de pescadors deixebles, després de les aparicions de Jesús, després de rebre l'Esperit Sant, ja no tinguessin por ni de la mort? Què va canviar en aquell sant Pere que l'havia negat tres vegades i que després de la resurrecció passa al davant de l'Església sense temor?

I què dir de sant Pau, que perseguia els cristians! Què va passar? Es van trobar amb Jesús personalment. Tu també t'hi pots trobar. Serà una sorpresa, com li va passar a sant Pau o serà una cosa imprevisible, com li va passar a sant Pere. Però tu t'hi pots trobar. Jesús et busca perquè t'estima personalment en la dimensió de la creu. I que això ho faci tot un Déu segur que t'emocionarà.

Déu ens estima tal com som. Ens estima amb els nostres defectes. Sap com som i tot i això ens vol salvar. Sap que som uns traïdors, que donem mal exemple, que som mandrosos... Però ens estima! No és un Déu de morts sinó de vius. Déu és amor! Jesús va transformar el món i el segueix transformant. Segueix tocant el cor de molts i els fa canviar sorprenentment.

Què vol Déu de nosaltres? Amor, acollida... No sacrificis, amor! El temps no compta, les accions no són numèriques, l'amor no té mesura... On aquesta acollida? En el nostre cor, en el germà necessitat, en el sofrent! Déu és més clar que l'aigua... Però nosaltres a vegades ens fem els sords. Déu, però, és pacient, ric en l'amor, generós en misericòrdia. Qui com Déu?

Què és el Catecisme de l'Església Catòlica

En aquest primer capítol, d'una sèrie sobre el Catecisme de l'Església Catòlica, coneixerem per què i quan es va escriure l'actual catecisme.

La lectura del catecisme o el seu coneixement ens ajuda a conèixer millor la nostra fe, a entendre totes les seves parts, a entendre aspectes socials i morals de la nostra fe, la nostra responsabilitat i la manera com la podem aplicar en la nostra vida quotidiana.

El Catecisme de l'Església Catòlica és un instrument i, com a tal, ens facilita entendre el conjunt de la Bíblia i la nostra Església. Us recomano que aneu seguint aquests capítols ja que si bé, potser no us aportaran novetats, sí que us ajudaran a repassar o recordar temes essencials de la vostra fe.

Solucions prudents, fortes i perseverants

Concentrem-nos en les solucions. Siguem prudents, forts i perseverants. Busquem les solucions. I perdonem-nos. No ho fem tot bé. I així com a vegades ens fan mal, nosaltres també en fem. Per això, una societat com l'actual ha d'estar concentrada en les solucions i en perdonar. Quantes coses haurà de perdonar? Quantes vegades? Potser setanta vegades set. Tots som culpables i per tant tots necessitem perdonar i ser perdonats.

Sense el perdó, unit a la prudència, la fortalesa i la perseverança, no hi haurà una sortida positiva de la crisi. Si no tenim pau dins nostre, si critiquem i només parlem dels problemes, ens estarem allunyant de les solucions que anhelem.

Demanem també a Déu que ens il·lumini i a la Mare de Déu que sigui intercessora en aquests difícils moments.

Mons. Novell, bisbe de Solsona, té canal al Youtube


EL BISBE DE SOLSONA TÉ UN CANAL

DE VÍDEOS AL YOUTUBE

A partir d’avui, el bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell, té un canal oficial de vídeos a la xarxa social “youtube”.

Els vídeos estan distribuïts per categories: celebracions, entrevistes, reportatges i altres. En cada apartat es poden veure els vídeos que tenim localitzats en aquest moment.

L’enllaç per accedir a aquest canal oficial del bisbe és www.youtube.com/BisbedeSolsona . Us avancem que estem a punt d’inaugurar una nova pàgina web del Bisbat de Solsona, en la qual també hi haurà l’enllaç per veure els vídeos.


************************************

FORMACIÓ INTERNET:


Una formació per aprendre i entendre com fer funcionar un negoci per internet. És genial. 14 dies gratis de prova per aprendre. I si vols més, pagues una quota mensual d'aproximadament poc més d'1 euro al dia.


En aquest enllaç hi trobaràs un enllaç per tal d'obtenir, deixant les teves dades, una formació gratuïta durant 14 dies: http://bit.ly/14diesgratis

Beata Anna Maria Janer vista per Mons. Novell

Xavier Novell Gomà. Bisbe de Solsona

BEATA ANNA MARIA JANER

02/10/2011

Dissabte vinent, el Cardenal Prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants proclamarà beata la Germana Anna Maria Janer i Anglarill, fundadora de l’Institut de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, a la missa que tindrà lloc a la catedral de la Seu d’Urgell. L’endemà, celebrarem la tradicional missa d’acció de gràcies a l’església parroquial de Santa Maria de Cervera, ciutat natal de la nova beata.

Estem davant d’un fet històric. En primer lloc, perquè no hi havia fins ara, enmig de l’estol de sants i beats del s. XIX a Catalunya, cap fill de la nostra diòcesi. La beatificació de la Mare Janer acaba amb aquesta trista excepcionalitat. En segon lloc, perquè per primera vegada tenim l’oportunitat de viure una beatificació prop de casa, en particular, d’una religiosa que va conquerir la santedat arreu del nostre bisbat, durant els primers 60 anys de la seva vida, sobretot a Cervera, però també a través d’un servei admirable als malalts als Hospitals de Solsona i Berga i als Hospitals de Sang de la Valldora i la Boixadera.

Des de l’inici del pontificat del papa Benet, la celebració de les beatificacions ha retornat al lloc d’origen dels beats. El Papa es reserva només, a Roma, la celebració de les canonitzacions. Així doncs, tenim tots l’oportunitat de participar en un moment únic de la nostra Església diocesana, la beatificació d’una germana nostra, d’una filla de Cervera, que esdevé universal a causa de l’exemplaritat de la seva vida cristiana.

Molts, però, no deveu saber res de la vida de la nova beata. Us proposo que aprofiteu l’avinentesa d’aquest gran esdeveniment per a descobrir-la. Jo mateix us oferiré la setmana vinent un breu escrit sobre la seva figura, però a més, el cap de setmana vinent a la Seu d’Urgell i a Cervera segur que hi haurà l’oportunitat d’adquirir alguna de les seves biografies.

**************

Formació internet:

Una formació per aprendre i entendre com fer funcionar un negoci per internet. És genial. 14 dies gratis de prova per aprendre. I si vols més, pagues una quota mensual d'aproximadament poc més d'1 euro al dia.


En aquest enllaç hi trobaràs un enllaç per tal d'obtenir, deixant les teves dades, una formació gratuïta durant 14 dies: http://bit.ly/14diesgratis

Mons. Novell parla d'unitat

Xavier Novell Gomà. Bisbe de Solsona

UNITS

25/09/2011

L’apòstol Pau en la segona lectura d’aquest diumenge ens invita a tots a viure «units per uns mateixos sentiments i per una mateixa estimació dels uns pels altres, unànimes i ben avinguts». Fem nostra aquesta súplica pels nostres grups, parròquies, presbiteri i tot el conjunt del bisbat.

D’on provenen les nostres mancances d’unitat? De la disparitat d’idees o criteris? No! Podem pensar diferent i estar ben units! Les divisions provenen de la manca d’uns mateixos sentiments i de l’estimació dels uns pels altres.

«Sento amb l’altre», i per tant em sento unit a ell quan em fa partícip del que viu. Per això, un servidor, per crear unitat en la diòcesi, he mirat de compartir amb els sacerdots i els laics més compromesos quasi tots els projectes, i els he comunicat a tothom a través del full, abans de dur-los a terme.

Sant Pau, però, ens mostra un camí millor per a viure en unitat de sentiments: l’estimació mútua. Podem «sentir amb l’altre» i per tant viure unit a ell, sense participar en tot el que fa i diu, simplement gràcies a l’estimació. Per això, sense deixar d’esforçar-me en el primer camí per construir la unitat, també he pres decisions sense consultar tothom, confiant que l’estimació, creadora d’una unitat més evangèlica, faci que no siguin ocasió de divisió.

Com a bisbe hi ha projectes i decisions que no puc compartir en la seva construcció i realització. A més, sovint és extenuant i inefectiu pretendre una participació constant i permanent de tots en tot. Per això, hem de cultivar la unitat que prové de l’amor, sinó no podrem superar les divisions i els conflictes.

Un exemple concret i recent per comprendre l’ensenyament que avui us proposo. Aquest estiu he hagut de fer canvis de rectors i de delegats diocesans. Evidentment, no podia consultar tothom. Un cop fets públics s’han produït reaccions de tota mena. En aquest cas, si no «sentiu amb mi», si no us sentiu units a mi, no perquè us he consultat, sinó perquè m’estimeu i, per tant, confieu que he fet el millor que he pogut i he sabut, inevitablement sentireu la temptació de jutjar l’encert o desencert de les meves decisions i, potser, de criticar-les obertament.

Cultivem tots la participació, la comunicació i l’estimació mútua. Si ho fem, viurem tots en unitat de sentiments, unànimes i ben avinguts, tant allò en el que participem com allò al que simplement ens hi adherim.

Atur i solucions

Moltes vegades les millors solucions són les més senzilles. Cada època té els seus patrons. Fa 40 anys, els germans que no es podien quedar a pagès, per falta de feina, havien d'anar-se'n a la ciutat a trobar millors oportunitats, i les trobaven. Per exemple, podien obrir un taller mecànic i guanyaven més diners que el germà que s'havia quedat a pagès. Als anys 80a alguns van atrevir-se a obrir cafeteries-restaurants tradicionals. Els treballadors cobraven la "setmanada" i gastaven força en aquests recintes d'oci. Ara, tant els tallers mecànics tradicionals com els bars-restaurants tradicionals estan de baixa. Es porta l'especialització, les franquícies, el menjar ràpid... Negocis més globals.

Actualment, doncs, en una situació diferent, també cal optar per respostes diferents. Internet es converteix en una eina gairebé imprescindible per tenir eficàcia. Els temps van canviant i els tipus de negocis també. Alguns van de puja i altres van de baixa. Als anys 80a feien falta molts professors i periodistes i també l'atur es va enfilar fins a nivells semblants als actuals. Ara en canvi, no falten professors i sobren periodistes...

Bé, de fet no sobra ningú. El que passa és que els periodistes han de reciclar-se cap a altres camps fins i tot més amables que el periodisme clàssic de notícies bones i dolentes. Alguns són caps de premsa d'empreses i molts, malauradament, estan sense feina.

Afortunadament, però, existeixen solucions més simples. No forçosament cal seguir el patró de fa alguns anys. Més aviat cal canviar-lo i hi ha diverses fórmules, diversos tipus de negoci, que estan clarament en alça i poden ser ideals pels periodistes i per altres persones que pateixen l'esfondrament del seu sector.

jacolomes@gmail.com

Mans Unides organitza un concert a Solsona per Somàlia


Mans Unides organitzarà un concert per recollir fons per un projecte concret per Somàlia

A Somàlia hi ha cinc zones de fam declarada, i l'ONU ha advertit que "el pitjor encara ha d’arribar". Hi ha 3,2 milions de persones que necessiten "ajuda immediata per salvar la vida". La crisi alimentària creix amb el temps. Cada dia augmenta el nombre de persones que necessiten assistència per no morir de fam. Mans Unides ha aprovat un nou projecte d’emergència a la zona.

Acció d’Emergència

Aquest nou projecte d’emergència a Somàlia és complementari als tres projectes en els que ha col·laborat Mans Unides. En aquesta ocasió, es facilitaran els mitjans perquè 400 de les famílies menys vulnerables puguin irrigar els camps de cultiu i produir collites.

Així, unes 2.800 persones no hauran de seguir depenent de l’ajuda que els vagi arribant. Es busca assolir un import de 19.200 euros.

Concert a Solsona

El pròxim 16 d'octubre, diumenge, a les 6 de la tarda, Mans Unides organitza un concert per recaptar fons per al projecte d'irrigació. Com a circumstància insòlita, Mans Unides realitzarà el concert al barri Josep Torregassa. L'acollida de part de l'Ajuntament i de l'Associació de Veïns ha estat molt bona ja que és una zona preparada per rebre més dinamització i disposada a col·laborar també en actes oberts a tota la població de Solsona. Es dóna el fet que el patró del barri és sant Josep Obrer i precisament el projecte de Mans Unides és perquè obrers de Somàlia puguin produir collites i així obtenir el menjar que necessiten.

La jornada començarà a les 6 de la tarda amb la lectura d'un manifest. Seguidament es farà el concert-ball gratuït a càrrec de Fernando Rodríguez, cantant colombià resident a Solsona.

Podem fer des d'ara aportacions a:
Cte. de "La Caixa" 2100- 0523- 23- 0200135401
REFERÈNCIA: NOM, COGNOMS i DNI (d'aquesta manera el donant rebrà agraïment i certificat per desgravar)

El concert-ball serà gratuït. Aquell dia també es podran fer donacions si es desitja. Una petita aportació pot salvar una vida.

Renovació diària

Cada dia tenim nous reptes, el primer d'ells el de no oblidar-nos de la nostra dignitat i de què Jesús va morir per nosaltres entre terribles sofriments per donar-nos vida eterna.

Les dificultats ens poden fer defallir si pensem que sols ens en sortirem. Encomanem-nos a Déu, renovem la nostra humilitat, recordem-nos de les virtuts que ens enforteixen, que ens fan prudents, que ens fan ser més justos...

La creu que ens dóna vida

Jesús va morir a la creu per nosaltres, per donar-nos vida. Per tant, la creu, les nostres creus, els nostres problemes, els nostres sofriments, prenen un altre sentit a partir de Jesucrist. Cada dolor pot ser santificat si l'oferim a Déu i en bé dels altres.

Avui és l'exaltació de la Santa Creu. "Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en Ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d'Ell".

Comença el curs i ens esperen oportunitats mesclades amb dificultats. Encomanem-nos a Déu per tal que sapiguem ser fidels i puguem sentir la felicitat de la fidelitat.

Bon curs a tots!

Objectiu: acabar amb la fam i l'analfabetisme

De què ens serveix tanta saviesa?

De què ens serveix saber moltes coses si ens oblidem de l'essencial? Què val estar molt instruït en ciències però molt buit de Déu? Què hi fa que tinguem títols i sabers, si oblidem que Jesús ens estima i que va morir per nosaltres?

Cada dia comencem de nou. Cada dia ens agrada sentir-nos estimats. Cada dia necessitem amor. Per tant, cada dia necessitem estimar a Déu per no tenir altres ídols. També cada dia rebrem algun dolor o altre, alguna que altra temptació, per això cada dia hem de renovar la nostra fidelitat i la nostra humilitat.

L'orgullós s'oblida de Déu o el vol imposar a la seva manera. L'humil el proposa i revisa cada dia la seva conducta. Si Déu va morir i sofrir a la creu per donar-nos vida, com podem respondre a la crida de Déu?

La saviesa ens pot ajudar, però tan sols és un instrument. Déu ha revelat als senzills allò que pot quedar amagat als savis. No calen estudis per entendre que Déu va ressuscitar i que ens dóna vida. Més aviat fa falta un cor humil i ben disposat per a rebre aquesta gran notícia. No n'hi ha cap de més important, és aquesta la important, i cada dia la podem reviure encara que no surti als diaris.

Pels cristians, la notícia més important del dia és: Jesús t'ha salvat! Jesús continua al teu costat! Jesús és amb tu! L'Esperit Sant et pot omplir! La teva fe és el teu tresor! Tu vals molt perquè Déu ho ha volgut així, però has de ser humil perquè Déu t'ha fet pols i només gràcies a la seva misericòrdia tens i tindràs vida per sempre! Sense Jesús, res no podem!

El dolor pot no ser estèril

No busquem el dolor. El dolor ja ens ve. Déu va estimar tant el món que va enviar el seu Fill Únic per salvar-nos. I Jesús va haver de patir. No pas per pròpia voluntat sinó per amor. Patir per amor ja té un sentit diferent des de Jesucrist. Oferir el nostre dolor ens pot servir per moltes coses. El dolor no és absurd, podem compartir la creu de Crist, podem santificar-nos a velocitat d'autopista. Perquè el dolor, misteriosament, és el que també va patir Crist i és el que nosaltres podem convertir en un bé més gran.

Jesús ens estima tant que quan patim, està al nostre costat. Per por, a vegades volem fugir del dolor. L'alcohol, els plaers, els diners, ens volen seduir per fugir momentàniament del dolor. Però la nostra societat té dolor i nosaltres tenim al davant les dues possibilitats: estimar i ser estimats o estimar-nos a nosaltres i intentar no voler veure què passa fora de nosaltres.

La creu hi és tant si volem com si no. Només l'Amor ha vençut la creu. Nosaltres també podem vèncer la creu perquè Jesús ens rescata. Jesús ha vençut la mort per nosaltres. Per cadascú de nosaltres va patir l'escarni, els cops, la injustícia... però el seu dolor no va ser en va, no va ser estèril. El seu dolor va donar a la humanitat un sentit nou al sofriment. I nosaltres, quan sentim un dolor dins nostre, no fem més que compartir aquell dolor si som capaços d'oferir-lo pels altres. El dolor es pot convertir en un bé més gran si l'oferim pels nostres amics i enemics, pels nostres familiars o pels desconeguts.

Jesús ens diu que no tinguem por. Que no tinguem por d'aquells que només són capaços de matar el cos però no l'esperit. Jesús ja regna, ell té domini sobre la mort i ens dóna esperança. Per això sant Pau gosa dir: vivim sempre contents en el Senyor. Demanem al Senyor el que necessitem acompanyant els nostres precs amb accions de gràcies. Si Déu s'ha fet petit i ha vessat sang per nosaltres, què podem fer nosaltres per Déu i pels germans?

On és la font?

Imagineu un pare que cada dia porta aigua al seu fill. És aigua embotellada, de molta qualitat, que el pare va a buscar a una font. El pare no parla mai de la font al seu fill. Resulta que el pare mor i el fill es pregunta: “On és la font? El meu pare mai no em va explicar on era aquesta font tan bona”.

L'escena sembla surrealista. Com un pare no explicarà on és la font al seu fill? Pot un cristià parlar de valors i no parlar de la font? Pot un cristià obrar accions bones i no parlar de qui les inspira? Pot un cristià amagar Jesucrist?

Jesús és la font. L'Esperit Sant és la font de tota santedat. Com podem santificar-nos sense l'acció de l'Esperit Diví? Com podem complir la missió encomanada d'anunciar la Bona Nova sense parlar de Déu?

La nostra societat necessita referents, però, de què serveix molta aigua si no sabem on és la font? És més, en el moment en què s'acaba l'aigua, en el moment de la mort, qui ens rescata? És Déu! Com podem no parlar de Déu Pare, de Déu Fill i de Déu Esperit Sant? Com no parlar de la Trinitat? Com no explicar que Jesús va donar la vida per nosaltres, per rescatar-nos, per fer seus els nostres pecats i llençar-los! Com no parlar de què Jesús morí injustament per cadascú de nosaltres? Com no explicar que Jesús va voler que s'anunciés el Regne de Déu, que s'expliqués que és a prop? Com no recordar que Jesús va instituir l'Església i els sagraments per donar-nos vida?

La font sabem on és, la font de tota santedat és Déu u i tri. I si sabem que Déu és amor i que ens ho ha donat tot, per què no parlem més de la font? “Senyor, feu que no tinguem por! La nostra societat necessita aigua i aquesta aigua ve de Vós!”

Quantes vegades tenim la temptació d'allunyar-nos de la font. Però volem l'aigua! Volem amor. Però si ens allunyem de la font, si no sabem on és la font, ja ens sembla que l'aigua no és suficient. Perdem el nord. I volem més, volem més béns, volem més honors, volem més plaers. Revestim l'aigua de mentida i ens fem mal. I no només ens fem mal a nosaltres, fem mal al pròxim, que encara és pitjor. I deixem d'estimar-nos i d'estimar. Per això necessitem la font, per posar les coses al seu lloc i per donar a cada cosa la importància que té.

“Vós sou la llum Senyor, Vós sou la font!”. L'aigua que ens dóna el Senyor ens sacia. És l'aigua que necessitem per viure una vida plena, una vida pels altres, una vida santa, una vida eterna. Obrim la porta a Crist de bat a bat per tal que pugui entrar la seva llum!

Pregar com Jesús

Jesús pregava. A vegades ens pot passar desapercebuda aquesta pregària. L'oració moltes vegades pot ser senzilla però no per això té menys valor. Jesús, veritable Déu i veritable home, que va vessar la sang per nosaltres, abans de prendre decisions importants pregava. I per què pregava? Per ensenyar-nos que tot ho hem rebut gratuïtament i que podem posar total confiança en Déu Pare. Els deixebles, prou que s'hi fixaven que pregava Jesús, senyal que era d'importància. Si no, no hagués quedat anotat en tantes ocasions als evangelis. Queda escrit que Jesús va venir a fer la voluntat del Pare. "Faci's la vostra voluntat" ens ensenya a pregar en el Parenostre.

Preguem nosaltres? Si Jesús, que ha donat la vida per nosaltres, ens ensenya a pregar, nosaltres hem de pregar. No ens podem oblidar de la missa, la gran pregària, el sagrament dels sagraments, lloc de pregària per excel·lència i en comunitat. Perquè la pregària és l'impuls, és el que ens converteix, és el que ens dóna força. Nosaltres sols tenim inclinacions al pecat, som pecadors, és Jesús qui ens rescata, qui va patir els assots en silenci per cadascú de nosaltres. I en la missa recordem la victòria, i donem gràcies per la victòria sobre la mort.

Ara, avui, tenim un nou full en blanc. Ser cristià no és fer els deures una temporada. Hem de vetllar cada dia, cada moment. Fer la voluntat del Pare no és fàcil. Passem per proves, per penes, per alegries, ens vénen notícies inesperades. Per això hem de pregar i arrelar en el Pare, per això hem d'estar configurats en Crist, per això ens hem de fer petits perquè sentim la inundació de l'Esperit Sant dins nostre. No volem fallar en l'amor, volem estar carregats de caritat per estimar millor, per no ferir, per col·laborar, per ser partícips de coses positives per a la nostra societat.

Jesús pregava intensament, amb atenció, sabia que cada minut és important. Aquesta és la crida per nosaltres. No perdem el temps en coses inútils. Confiem en el Senyor. No ens lamentem en crítiques estèrils. Vessem el nostre dolor en el Senyor. Així compartirem la creu i, per tant, la santedat que té preparada per nosaltres. Perquè vol que siguem sants.

Hem de fer examen de consciència, hem de fer pregària. "Què voleu Senyor de mi?" Atents a la pregària, unànimes i, sobretot, humils. Abans dels moments importants, redoblar la pregària. Enmig de temptacions, la pregària més senzilla però la més potent: "Sóc aquí Senyor, no m'abandoneu! Augmenteu-me la fe! Veniu Esperit Sant!"

Kiko Argüello i el Camí Neocatecumenal

Kiko Argüello va fundar el Camí Neocatecumenal, un itinerari de formació catòlica vàlid pels temps moderns, un moviment que en l'actualitat té aproximadament un milió de membres. La trobada vocacional de Madrid el dia després del final de la JMJ, en què 5.000 nois i 3.200 noies van alçar-se per deixar-ho tot per Jesús, va impressionar tots els espectadors. En aquests vídeos hi trobareu la interessant vida de Kiko Argüello així com també la impactant trobada vocacional del passat 22 d'agost de 2011.


L'alegria de la missa diària

"El Senyor és a prop. No us inquieteu per res"

En diem missa perquè la celebració s'acaba amb "el comiat i enviament dels fidels (missio) per tal que compleixin la voluntat de Déu en la vida de cada dia" (CEC 1332).

La missa és el goig i la força. Si les obligacions ens ho permeten, fins i tot anar-hi diàriament, ens aporta un plus d'entusiasme per a la nostra vida quotidiana. Perquè és Jesús que ens dóna aquesta força. És l'Esperit Sant que santifica la nostra persona.

Qui té l'oportunitat d'anar a missa cada dia té l'oportunitat de carregar-se de combustible per fer el bé. Té l'oportunitat de purificar-se per fer el bé. Té l'oportunitat de rebre amor per donar-ne.

No podem donar allò que no tenim. Déu ens dóna el que ens fa falta. I recordar les paraules de sant Pau als cristians de Filips ens anima (Fl 4, 4-8): 

"Viviu sempre contents en el Senyor! Ho repeteixo: viviu contents! Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. En tota ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres peticions acompanyades d'acció de gràcies. I la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist. Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és autèntic, respectable, just, pur, amable, lloable, tot allò que sigui virtuós i digne d'elogi."

El relativisme

Alejandro Bermúdez, director d'Aciprensa, explica l'origen del relativisme i les seves conseqüències.

 

“Veniu Esperit Sant”


Molts han descobert l'amor personal de Jesús cap a ells amb una senzilla oració. S'han obert humilment al misteri i han proclamat: "Veniu Esperit Sant i ompliu el meu cor".

El 1966 un grup de professors es va reunir. Conscients que la seva fe estava faltada de dinamisme i tenint present que la primera comunitat cristiana va rebre força a partir de la Pentecosta (Ac 2, 1-13), de l'arribada de l'Esperit Sant sobre aquella primera comunitat, van començar a invocar l'Esperit Sant i en van quedar plens aviat.

El moviment, sorgit espontàniament com a signe del temps, es va anar escampant arreu del món. Abraça catòlics i reformats. És un moviment que renova, fa nou el missatge i aviva els dons i els carismes, per això ha pres el nom de Renovació Carismàtica Catòlica en el cas catòlic. Ha esdevingut un dels signes perennes de renovació en les últimes dècades en molts punts concrets del món. A Catalunya la seva presència s'extén en diverses ciutats com Barcelona, Lleida, Salou, Manresa...

L'Esperit Sant és la tercera persona de la Santíssima Trinitat formada per Déu Pare, Déu Fill i Déu Esperit Sant. Tres Persones, però una sola essència, una substància o naturalesa absolutament simple. Jesús l'anomena "Paraclet" a l'Esperit Sant, que traduït vol dir "El qui és cridat a prop, al costat", i també és traduït habitualment per "Consolador".

Cada vegada que comencem a pregar Jesús, és l'Esperit Sant qui, per la seva gràcia, ens atreu al camí de la pregària. De fet, qualsevol persona del món que conegui qui és l'Esperit Sant i l'invoqui, aquest actuarà, començarà a instruir-lo, a inspirar-lo... Invocar l'Esperit Sant és molt fàcil. Quan se l'invoca en un grup, enmig de càntics, de lloances, enmig d'oració, llegint la Bíblia... hi ha manifestacions de l'Esperit Sant. Potser no el primer dia, el segon o el tercer. Però abans o després es manifestarà perquè l'Esperit Sant està desitjant manifestar-se.

L'experiència de manifestació de l'Esperit Sant en nosaltres la podem viure en primera persona llegint l'Evangeli d'avui, per exemple (www.evangeli.net/evangeli). Abans de meditar i pregar amb l'Evangeli podem fer aquesta invocació: "Veniu Esperit Sant i ompliu el meu cor. Doneu-me oïda per escoltar el que voleu dir-me en aquest temps d'oració". Certament podem sentir la seva presència i la crida cap a una nova conversió.

I d'alguna manera, en la pregària i en la conversió, rebem els dons de l'Esperit Sant: saviesa, enteniment, consell, fortalesa, ciència, pietat i temor de Déu. Com diu el Catecisme (2712): “L'oració és la pregària del fill de Déu, del pecador perdonat que consent a acollir l'amor amb què és estimat i que vol respondre-hi estimant encara més. Però sap que el seu amor de resposta és el que l'Esperit vessa en el seu cor, ja que tot és gràcia que ve de Déu. L'oració és el lliurament humil i pobre a la voluntat amorosa del Pare en unió cada vegada més profunda amb el seu fill estimat”.

Per això, confio que aquesta proposta que us faig arribar us animi a molts a invocar l'Esperit Sant en grup, mitjançant lloances i cants, o individualment abans de llegir la Bíblia, l'Evangeli, etc. L'Esperit Sant ens renova per dins i ens porta a una nova conversió positiva per nosaltres, per la nostra família i per la nostra societat. "Veniu Esperit Sant!".