Ràdio Estel segueix creixent, ara passa de 14.000 a 16.000 oients

Segons l'últim estudi del baròmetre de la comunicació i la cultura, Ràdio Estel segueix recuperant oients. Ara passa de 14.000 a 16.000, segons es desprèn de l'última onada del gener d'aquest 2011. Una excel·lent notícia que corrobora l'esforç de l'Enric Frigola per tirar endavant "la ràdio amable".

Últims registres:
31 gener 2011: 16.000 oients
31 novembre 2010: 14.000 oients
30 setembre 2010: 13.000 oients

29 gener 2010: 12.000 oients

Per tant, en un any, una pujada de 4.000 oients, prou significativa

Mons. Xavier Novell parla de la "bona gent"

Mons. Xavier Novell.- Fa uns quants decennis ser bo volia dir ser virtuós. Darrerament, aquell que s’ha forjat un futur, el qui no fa mal a ningú i té un tracte personal amable amb tothom ja el qualifiquem de bona gent. No cal dir que s’ha convertit en lloc comú pensar que no cal anar a missa per ser bo, més encara, que molts dels qui no creuen són més bons que no pas molts practicants. És sorprenent la davallada d’exigència en la valoració de la qualitat moral de les persones. On rau el canvi de criteri? Com quasi sempre, la perspectiva anterior era des de Déu, era des de l’Evangeli. Avui la perspectiva és humana, són els meus criteris.

Tota aquesta bona canalla jove que quasi han adquirit el títol de bondat només essent una mica amables i detallistes amb els seus avis, com quedarien si els examinéssim amb el sedàs de les virtuts que apareixen en les benaurances. Ser bo, és a dir, ser pobre en l’esperit, ser vulnerable, ser humil, ser apassionat per la justícia i la veritat, ser compassiu, ser net de cor, ser pacífic, ser perseguit per ser just i per ser testimoni de Crist.

La bondat evangèlica no s’assembla en res a les rebaixes morals dels nostres temps. És tota una altra cosa. Només per subratllar un aspecte important fixem-nos en aquell punt de passivitat que apareix en quasi totes les virtuts de les benaurances. No són industrioses, no situen l’origen de la bondat en l’acció de la persona sinó en l’actitud fonda del cor davant dels esdeveniments. El qui és bo no és el qui fa coses més o menys bones sinó el qui té una actitud bondadosa davant de la realitat. No parlo de ser un bonàs, un que tot li està bé, perquè vol estar bé amb tothom. Parlo del bondadós, del qui mira amb amor i vol el bé de l’altre i, per tant, quan l’altre viu en el mal el corregeix.

L’únic camí que jo conec per aconseguir aquesta actitud és acceptar-la com un regal de Déu. El qui és conscient que tot sol no pot assolir-la, el qui cerca aquell que pot regalar-la, el qui se sorprèn quan descobreix que aquest regal, la bondat, és Déu mateix que ve a habitar el cor del qui creu en Ell, el qui no fuig de l’ascètica que suposa permetre que Déu guiï la pròpia vida: aquest arriba a ser bo. Aquesta és l’única fàbrica que jo conec de bona gent! És la fàbrica dels sants!

Mans Unides Solsona celebra una trobada per l'esperança





La trobada va comptar amb un bisbe proper, Mons. Xavier Novell

Mans Unides Solsona.- Amb l’arribada del nou any als voluntaris de MANS UNIDES ens toca fer balanç de la campanya 2010 i engegar la de l’any 2011. Per tot això, el dissabte 22 de gener tingué lloc al Club Catalunya Caixa de Bellpuig la trobada anual de voluntaris. Amb una assistència de mes 70 persones.

Tots ens vam felicitar ja que els projectes que ens vam proposar portar a terme l’any passat ja són una realitat:

1) Programa de lluita contra la SIDA en un hospital del Camerun
2) Ampliació d’una escola de primària a Angola
3) Millorament de la productivitat en zones camperoles indígenes extremadament pobres de Guatemala
4) Construcció d’una aula en una escola de primària a Nigèria
5) Portar aigua potable a una zona rural desassistida de Burundi.

Des d’aquí volem donar les gràcies a tothom ja que entre tots ho hem aconseguit.

Enguany, la campanya de MANS UNIDES està centrada en el quart Objectiu del Mil·lenni: reduir la mortalitat infantil. En la mesura en que aconseguim reduir els nivells de pobresa, analfabetisme, malalties i desnutrició, disminuirà la mortalitat infantil.

No cal dir que MANS UNIDES reclama als poders públics la responsabilitat i el compromís de protegir de forma especial als més indefensos: els infants.

Els projectes que la delegació de Solsona s’ha plantejat per l’any 2011 són:
1) Programa de formació per a dones a Benín
2) Capacitació i formació d’agricultors en tècniques productives al Paraguai.

Durant l’assemblea de dissabte, la M. Lluïsa Sallés de Berga, una voluntària molt activa, ens va donar testimoni, precisament, de la situació dels indígenes i camperols al Paraguai. Les seves emotives vivències donen fe de la necessitat de treballar per un món més just.

La reunió va comptar també amb la col·laboració de Mn. Alfons que amb la seva intervenció ens va fer reflexionar sobre el món real i el món virtual en que tots, qui més qui menys, hem anat creant i introduint. Un virtualisme insensat que moltes vegades ens allunya de la cruel veritat del món real.

Cap al final de la trobada ens vam veure complaguts amb la presència del nostre Sr. bisbe Mns. Xavier Novell, el qual de forma planera i agradosa va compartir una bona estona de convivència amb tots els que encara quedàvem a la sala. Alhora ens vam veure reconfortats per les seves paraules encoratjadores que ens van engrescar a treballar amb nous ànims, al costat de Mans Unides, ens les tasques de fer el be i ajudar a sortir de la dramàtica situació que estan patint arreu del món molts germans nostres.

Esperem que l’any 2011 puguem dur a terme els nostres projectes i que ajudem a reduir l’esfereïdora xifra de 24.000 morts infantils diàriament al món. Tal com diu el lema de la nova campanya “El seu demà és avui”, no podem esperar. El futur dels nens és avui. És avui que cal fer i treballar, és avui que cal donar un cop de mà, és avui que cal col·laborar. Sense aquest avui no hi ha demà. És la nostra responsabilitat. Obrim els ulls al món real!

Ser presentador

El dissabte passat a les dues del migdia va començar un microespai a Ràdio Estel anomenat "Vida al camp". Està situat entre dos programes d'entitat com són el "Tenim un problema" amb el gran Miquel Murga, un crac dee la ràdio, i el "Fora l'àrea". Em va fer molta il·lusió debutar en aquest microespai ja que el fet de presentar el porto ben bé a la sang.

Encara recordo els inicis a Ràdio Pinós i a Solsona FM, sent col·laborador primer d'alguns programes i després sent presentador principal del programa d'esports "L'Asterisc" (2005-2008). Recordo el primer dia en directe, el dia del programa 0, en què no em podia aguantar el riure. Els nervis provocaven en mi i en alguns dels meus companys unes ganes boges de riure. El plató de Solsona FM pujava de temperatura amb tantes rialles i qualsevol cosa provocava el somriure i, si et descuidaves, el riure més aparatós.

El més bonic de presentar és anar agafant aplom i això es va adquirint amb els mesos i els anys. El primer any al programa d'esports L'Asterisc (2005-2006) el vam viure intensament. Jo era el presentador principal però érem un equip enorme de 10 persones. L'estudi se'ns feia petit i repartir el temps no era gens fàcil. A les seccions hi posàvem molta imaginació i el més difícil eren les entrevistes. A vegades ho passàvem fatal ja que ens venia el riure en el moment més inoportú, és a dir, quan el convidat estava parlant. L'ambient era de bomba de rellotgeria. Sempre ens semblava que faltava poc perquè esclatéssim de riure. Però aquests temps van anar passant. Dels que fèiem ràdio en aquell moment crec que quedem 3 fent-ne, però els records són divertits. Sembla que no pugui ser però ja es comença a veure lluny aquell 2004 a Ràdio Pinós i aquell 2005 en què estrenàvem Solsona FM.

Quantes parròquies tenen web?

Quantes parròquies tenen un equip de comunicació? Heus aquí la meva proposta: Crear un equip de comunicació en les parròquies que sigui possible i implicar-hi, per proximitat, joves. És ben cert que molts joves, després de confirmar-se, només trepitgen l'església per enterraments o causes majors, però també és cert que l'ambient i la falta d'implicació provoquen l'allunyament del jove. Per aquest motiu penso que seria important que la majoria de parròquies tinguessin un equip de comunicació i, dins d'ell, persones joves, a les que seria fàcil, per exemple, usar internet per comunicar l'horari de misses de la seva parròquia, els actes més importants, articles d'interès...
És una proposta. Penso que calen propostes més que no pas crítiques destructives. Propostes, propostes, propostes... Potser vaig equivocat, però penso que el futur de l'Església està marcat, també, per la bona comunicació. I així com hi ha un equip d'economia en cada parròquia, una càritas parroquial o un equip de litúrgia, també seria interessant tenir-hi un equip de comunicació.
Què us sembla?
Alguna proposta més?

Entrevista a Mons. Xavier Novell: "La vida cristiana crec que no és possible sense la pregària, l'Eucaristia i la reconciliació"

Josep Àngel Colomés.- Mons. Xavier Novell ja ha sortit ha molts mitjans però potser encara no se li havien plantejat algunes preguntes. Servidor ha cregut adient, fer-les-hi, i el Sr. Bisbe les ha contestat com sempre fa, anant a l'arrel.

1- La pregària, quin paper creu que juga en la vida d'un cristià?

Per mostrar la importància de la pregària m’agrada usar la comparança d’un tamboret de tres potes. La vida cristiana, el comportament segons Jesucrist, crec que no és possible sense la pregària, l’eucaristia i la reconciliació. Si falla alguna de les tres potes la vida cristiana no funciona.


2- Com nota els ànims entre el clergat del bisbat de Solsona en aquests moments?

El clergat no és una sola persona i no tothom està igual d’animat o desanimat. És una realitat que varia segons l’edat, la salut, el ministeri encarregat, etc... hi ha capellans entusiasmats, n’hi ha que estan il·lusionats i també n’hi ha que estan desanimats. El meu nomenament també ha provocat reaccions diferents. Alguns l’han vist amb esperança i il·lusió, d’altres amb escepticisme, d’altres amb decepció. Crec, però, que les converses i reunions que estic tenint amb els preveres està suscitant esperança en quasi tots.

3- Creu que treballar per la unitat del propi bisbat serà una de les claus del seu pontificat?

Crec que sí. La desunió, l’enfrontament, la divisió sempre és un impediment per a la missió i per al creixement de la vida cristiana. En l’Església la unitat no és un compromís, un acord entre parts que pensen diferent, sinó un encontre en la veritat. Jo treballaré perquè tots, jo el primer, caminem cap a la veritat que és Crist en la seva Església.

4- Quin paper ha jugat el carisma jesuïta a la seva vida? Què en podem aprendre tots?

He tingut directors espirituals jesuïtes, professors i amics jesuïtes. Els exercicis espirituals de sant Ignasi han estat un instrument important en el meu camí espiritual i vocacional. Amb tot jo no em considero un fill de la Companyia de Jesús. De fet em sento més atret al carisma franciscà, dominic, carmelita o mercedari que al jesuïta. De sant Ignasi i els seus fills sants en podem aprendre molt, com de molts sants i famílies espirituals. Desitjaria que la Companyia de Jesús d’avui continués oferint a l’Església més i més exemples de santedat.

5- Com defensa avui l'Església la justícia social?

Amb moltíssimes iniciatives de caritat i de promoció personal: universitats, escoles, hospitals, centres d’atenció a toxicòmans, iniciatives de pastoral penitenciària, centres de minusvàlids físics i psíquics, residències d’avis, projectes de desenvolupament, missions. També a través de la presència pública dels laics catòlics en els mitjans de comunicació, en la política, en els sindicats, en les iniciatives de la societat civil. També la doctrina social de l’Església és una defensa pública, compromesa de la justícia social. El darrer exemple de més rellevància en aquest sentit és la carta encíclica del Papa Benet XVI “Caritas in veritate”.

6- Recomanaria la confessió a una persona allunyada de l'Església?

Si és una persona amb formació cristiana que està allunyada per causa dels pecats que ha comès i viu oprimida pel sentit de culpa o per la mala consciència, sí. Si és una persona que no té formació cristiana i no percep el sentit de pecat, crec que primer caldria anunciar-li Crist, propiciar les condicions perquè es pugui trobar amb Ell, i tard o d’hora arribarà la confessió.

7- Com invitaria a un allunyat a tornar a la fe? Com li diria que ho ha de fer?

En aquests moments tenim al bisbat una eina ben pensada per ajudar a començar el camí de tornar a creure. El convidaria al curs Alpha que tot just hem començat a Avià o bé el convidaria al curs que, si Déu vol, aviat començarem a Cervera o, pels volts de la Setmana Santa, començarem entre Súria i Cardona.

8- El nou llibre del Papa Llum del món ha estat escrit per un excomunista, Peter Seewald. Creu que "comunistes" del nostre bisbat tornaran a la fe?

Tothom pot tornar a creure. Em sembla més fàcil que una persona decebuda de la ideologia comunista torni a creure en el Déu cristià que no pas que un cristià que s’ha submergit en experiències espirituals orientals o del new age reconegui la buidor o pobresa d’aquests camins en comparació amb la fe en Crist.

9- Hi haurà canvis a la cúria diocesana? Nous vicaris o secretaris? Canvis en les parròquies? Noves delegacions?

Hi ha hagut canvis. Aquesta setmana he nomenat Mn. Joan Casals i Cubinsà, Vicari general. Hi haurà alguns canvis més, però tinc la teoria que si un capellà està a gust i treballa amb il·lusió en la seva parròquia, en principi és millor no canviar-lo.

10- Què li semblaria una delegació d'innovació pastoral que busqués ajudar les altres delegacions?

Crec que seria una superestructura que ara no veig necessària, cal que els delegats siguin persones creatives. Amb tot, és veritat, que durant el pontificat anterior el coordinador de les delegacions diocesanes feia una funció semblant a la que vostè suggereix.

11- Caldria canviar els consells de pastoral parroquials per consells d'iniciatives per a l'evangelització, per exemple?

Crec que cal que els consells de pastoral parroquial estiguin constituïts per membres que siguin creatius, inquiets i missioners.

12- Creu que fem un mal ús de la televisió i d'internet?

Cadascú sap si fa un mal ús d’aquestes eines. Jo he de reconèixer que les uso poc i no susciten en mi un gran entusiasme.

El poble que vivia en la fosca ha vist una gran llum

Text de l'Evangeli d'aquest diumenge (Mt 4,12-23): Quan Jesús va saber que Joan havia estat empresonat, es retirà a Galilea; però va deixar Natzaret i se n'anà a viure a Cafarnaüm, vora el llac, en els territoris de Zabuló i de Neftalí. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes: «Terra de Zabuló i de Neftalí, camí del mar, l'altra banda del Jordà, Galilea dels pagans: el poble que vivia en la fosca ha vist una gran llum; una llum ha resplendit per als qui vivien al país de mort i de tenebra». Des d'aleshores Jesús començà a predicar. Deia: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop».

Tot caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l'anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors. Jesús els diu: «Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes». Ells deixaren immediatament les xarxes i el van seguir. Una mica més enllà veié altres dos germans, Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca amb Zebedeu, el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els va cridar. Ells deixaren immediatament la barca i el pare i el van seguir. Jesús recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena.

Més passos de la web per "contemplar l'Evangeli avui"

Evangeli.net no atura el seu servei a la Bona Notícia, ara enceta el projecte minor-evangeli, per a joves i per a mòbils.

Evangeli.net.- El 2011 no podia haver començat amb millors notícies: la beatificació del Papa Wojtyla; la recepció de tants germans anglicans a l'Església, les formidables expectatives de la Jornada Mundial de la Joventut... Realment és com per a «viure amb passió el present y obrir-nos amb confiança envers el futur» (Joan Pau II).

Un marc motivant per a la nova evangelització a la que Benet XVI ens convoca. Evangeli.net desitja fer la seva aportació a aquesta crida: us presentem "minor-evangeli.net". L'edició "minor" comentarà l'Evangeli del dia tot exposant a poc a poc, breument i de manera senzilla la doctrina cristiana. Aquest format serà adient per a rebre l'Evangeli comentat en telèfons mòbils. En definitiva: un format "jove" per a recolzar la celebració de la JMJ.

Si Déu plau, començarem amb els 5 idiomes vigents actualment a evangeli.net. Però estem ja realitzant els preparatius per a l'alemany, italià i xinès. Són treballs lents, quasi artesanals.

"Demano a la Mare de Déu de la Candela que ens ajudi a acabar molt bé aquest any de goig i que ens porti sempre de la mà en el futur"

Flor de febrer a Valls

Al febrer els rigors del clima no són propicis perquè floreixin les plantes, però Valls celebra la «Flor de febrer», l’antiquíssima devoció a la Mare de Déu de la Candela, que coincideix amb el 2 de febrer, dia en què l’Església commemora la festa de la Presentació del Senyor al temple de Jerusalem.

Segons una tradició ininterrompuda, l’any 1348 els vallencs van clamar a Maria Verge que els lliurés d’una ferotge pesta que assolava la ciutat. Lliurats de la pesta, van donar gràcies a la Mare de Déu apropant-se a la seva capella, on es va fer costum cantar una salve tots els dissabtes de l’any.

Aquesta devoció es va veure incrementada quan, el 1788, va morir Josep Parellada, beneficiat de la Comunitat de Preveres de la Parròquia de Sant Joan Baptista, i va deixar com a última voluntat la fundació d’unes «Festes decennals de la Mare de Déu de la Candela», en les quals es faria una solemne processó en honor de la Verge, que seria portada en processó significant el vot de fidelitat a Maria dels eclesiàstics i de tota la societat ciutadana. Cada deu anys s’ha repetit la tradició venerable que desborda l’àmbit eclesial i s’estén a nombroses manifestacions culturals, lúdiques i esportives.

En un altre any acabat en 1, el 1911, es va esdevenir una altra fita en aquesta devoció mariana tan arrelada a la capital de l’Alt Camp: la coronació canònica de la imatge de la Mare de Déu. L’arquebisbe de Tarragona, acompanyat pels bisbes de Girona, de Lleida i d’Urgell, va prendre de les mans de l’alcalde les corones, i després de llegir l’acta per la qual el Papa autoritzava l’acte, va procedir a coronar la Mare de Déu i el Nen Jesús.

Amb motiu del centenari d’aquesta coronació, Benet XVI va concedir un Any Jubilar que acaba el proper dia 6 de febrer. Recordo amb emoció quan el vaig inaugurar, el 24 de gener de 2010, ara fa un any, iniciant-lo a la Parròquia de la Mare de Déu del Lledó, l’altra gran devoció mariana vallenca. Vam portar llavors la llum del Jubileu pels carrers fins a la capella de la Mare de la Llum, que és Crist. Després de cantar la salve, com és preceptiu, es va procedir a l’obertura de la porta de Sant Joan, com corresponia a la inauguració de l’Any Jubilar. Llavors vaig demanar que aquest temps fos de conversió personal i d’abundants gràcies per a tots. Confio que així hagi estat i demano a la Mare de Déu de la Candela que ens ajudi a acabar molt bé aquest any de goig i que ens porti sempre de la mà en el futur.

Que la clausura d’aquest temps de gràcia sigui pròleg de nous propòsits i de molts fruits espirituals, que sigui inspiració perquè trobem Déu en la vida personal i en l’àmbit familiar, i que en la vida social es manifesti aquesta florida de santedat que ha d’il·luminar el món.

† Jaume Pujol Balcells
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

El bisbat de Solsona té nou vicari general: Mn. Joan Francesc Casals i Cubinsà

Redacció.- De 48 anys, Mn. Joan Francesc Casals i Cubinsà, és el nou vicari general de la diòcesi de Solsona. Substitueix Mn. Antoni Quesada. Així, poc més de 30 dies després de l'ordenació de Mons. Xavier Novell, el nou bisbe ja ha nomenat el vicari general. De vicari judicial continua Mn. Joan Clos i Casanovas que va ser nomenat i renovat en el càrrec pocs dies després de l'ordenació espiscopal del bisbe Novell. Ara falta per saber qui serà el seu secretari particular.

Mn. Joan Francesc Casals va ser ordenat capellà l'1 de setembre del 1991 pel bisbe Antoni Deig.

Els projectes de Mans Unides Solsona per al 2011


Mans Unides.- Mans Unides porta més de cinquanta anys escrivint una història de solidaritat amb els més empobrits. Ha portat a terme més de 24.000 projectes de desenvolupament gràcies a l’ajuda de tots els col·laboradors. També enguany, al nostre Bisbat de Solsona, ens hem compromès finançar dos projectes que són els següents:

Projecte a Benin (Àfrica Occidental): Programa de formació per a dones en nutrició i salut per reduir la mortalitat infantil.
Benin te una població aprox. de 6.788.000 habitants. L’índex d’alfabetització de les dones és només del 23,6%. Un dels problemes fonamentals és el profund desenvolupament en què es troba la dona a causa de la ignorància, la pobresa i els costums. Aquestes mancances són un obstacle perquè les dones puguin escapar d’una situació constant de matrimonis forçats, d’explotació sexual, de sida, malalties i alta mortalitat, pricipalment infantil. De la formació de les dones en depèn el futur dels fills, doncs elles són les qui en tenen cura, les qui s’ocupen de llur alimentació, escolarització i salut. Sense l’esforç de la dona, les nenes principalment, quedarien sense escolaritzar. Amb la participació activa de Mans Unides, es potencia un programa ja iniciat per l’Oficina de Desenvolupament de la diòcesi de N’Dali, destinat a promoure la formació de les dones del departament de Borgou. Les actuacions consisteixen en l’alfabetització i la formació en higiene, nutrició, salut, drets, deures i aspectes que promoguin la autosuficiència de la dona i contribueixin també a reduir la mortalitat infantil.
Beneficiaris directes: 6.560. Beneficiaris indirectes: 150.000. Import: 99.721 euros.

Projecte al Paraguai: Capacitació i formació d’agricultors en tècniques productives.
Paraguai té una població que s’estima amb uns 6.036.900 habitants. En el Departament de Missions, a la zona oriental del Paraguai, es troben 220 famílies camperoles que malviuen de la terra, en una situació de pobresa extrema. Habitatges amb sostre de palla, sense aigua potable i dimensions reduïdes, latrines comunitàries, etc. Amb els sistemes de conreu que practiquen, aquestes famílies obtenen només uns ingressos de 300 euros anuals de mitjana per família (menys d’un euro al dia). El projecte es basa en proporcionar-los una capacitació eficient en sistemes més productius per tal de millorar el rendiments de les explotacions. Aquesta formació s’orientarà en la millor utilització dels recursos naturals, recuperació dels ecosistemes i en una planificació més adequada de les produccions de cada estació, de manera que cobreixi el propi consum i tingui en compte les demandes del mercats, així com la potenciació d’associacions que enforteixin l’accés als mateixos.
Beneficiaris directes: 220 famílies. Beneficiaris indirectes: 1.100. Import: 79.894

Són projectes que poden canviar la vida de moltes persones. Per fer-los realitat necessitem, però, la teva ajuda. Fes-te’n soci, fes-te’n voluntari, trucant al telèfon 973-320183, o bé enviant un correu electrònic a solsona@mansunides.org

Campanya contra la mortalitat infantil


Mans unides.- El proper dissabte 22 de gener es celebrarà a Bellpuig l’assemblea anual de socis i voluntaris de Mans Unides del bisbat de Solsona. En la mateixa, a més de donar comptes, s’informarà de les obres portades a terme per Mans Unides durant el 2010 i es farà el llançament d’una nova campanya destinada a reduir la mortalitat infantil al Tercer Món, amb el lema “El seu demà és avui”, on es donaran a conèixer els projectes que el Bisbat pretenen finançar aquest any 2011 a través de Mans Unides. A part d’altres actes participatius, l’acte comptarà amb la presència del nou bisbe de Solsona Mons. Xavier Novell.

Informa: Maria Aurora Aubach,

Presidenta de Mans Unides Bisbat de Solsona

T. 973 32 01 83 solsona@mansunides.org


Paraules d'acomiadament de Mans Unides al missioner Pere Jové





Mans Unides Solsona.- El dia 22 del passat desembre ens va deixar, per entrar a la casa del Pare, el missioner Pere Jové Casas, de 78 anys. Ha dedicat més de 45 anys de la seva vida a l’atenció de molts germans nostres necessitats del Brasil, a la ciutat de Macae, on regia una parròquia i un centre de formació. Aquest centre de formació es va realitzar amb la col·laboració del Bisbat de Solsona. Després d’una vida plena de projectes realitzats ha deixat un gran llegat a les terres brasileres entre la gent humil que ha estimat i que l’han estimat.

En l’acte Eucarístic del seu comiat, efectuat a la seva Parròquia de San Antonio, hi varen participar milers de persones que van retre un emotiu homenatge al qui per a elles havia estat un gran pare.

Les seves despulles han estat traslladades a Catalunya, el passat dia 4 de Gener a Salo (Arxiprestat del Cardener),on va tenir lloc el funeral i l’enterrament amb una nombrosa assistència que va participar al seu acomiadament.

Gràcies, P. Pere per la teva obra missionera. Intentarem tots plegats seguir el camí que amb tan amor i senzillesa tu ens has ensenyat.

Reunió amb Jesús

Deia Mn. Armengou que el judici final ens trobaria en una reunió. Són tantes les que cal fer. En una reunió es coordina, es planifica, es construeix un equip... El diumenge, també tenim una reunió, una reunió amb Jesús. Ell ens convoca a la missa, a l'Eucaristia. Se'ns vol donar ell mateix per tal d'alliberar-nos del pecat.

Vista amb la intensitat de l'amor de Jesús cap a nosaltres, qui pot dir que la missa és avorrida? Si tenim el cor preparat la missa mai no serà avorrida, perquè així com quan ens trobem amb un amic de veritat, ens fa il·lusió estar amb ell, encara que sempre parlem del mateix, i el que fem és gaudir. Estar amb un amic és una festa! I quin millor amic que Jesús? Qui ens pot donar garanties de vida eterna sinó ell? Qui ens pot parlar de les benaurances sinó ell? Qui ens pot curar les nostres ferides sinó ell?

L'amor que ens té Jesús, no passarà mai. I és en els sagraments, en l'Eucaristia més freqüentment, que ens trobem amb Jesús que ens estima. Déu és amor.

Es van mantenir fidels enmig de moltes proves

En la nostra vida apareixen multitud de proves a les quals fer front, però la pregària ens ajuda a compartir les proves de tot el món, i la Litúrgia de les Hores especialment. Avui, tot resant les Laudes, m'he topat amb una lectura breu que parla de la fidelitat d'Abraham, d'Isahac, de Jacob i de Moisès.

Mantenir-se fidels davant les dificultats. Aquest és el repte. Quan ve una crisi el més difícil és mantenir-se fidel, però només la fidelitat a Déu i a les pròpies responsabilitats és garantia d'amor. Per això, la pregària de la Litúrgia de les hores, aquesta pregària tan bonica, pot esdevenir clau perquè siguem fidels a l'amor que Déu ens demana.

Tan de bo siguem com Abraham, Isahac, Jacob o Moisès. Tan de bo ens mantinguem fidels enmig de les tantes proves que ens assetgen! Coratge!

Assemblea de Mans Unides amb Mons. Xavier Novell aquest dissabte a Bellpuig

El proper dissabte 22 de gener es celebrarà a Bellpuig l’assemblea anual de socis i voluntaris de Mans Unides del bisbat de Solsona

En la mateixa, a més de donar comptes, s’informarà de les obres portades a terme per Mans Unides durant el 2010 i es farà el llançament d’una nova campanya destinada a reduir la mortalitat infantil al Tercer Món, amb el lema “El seu demà és avui”, on es donaran a conèixer els projectes que el Bisbat pretenen finançar aquest any 2011 a través de Mans Unides.

A part d’altres actes participatius, l’acte comptarà amb la presència del nou bisbe de Solsona Mons. Xavier Novell.

Per què Mons. Novell va oficiar l'enterrament d'un laic?

La voluntat d'acostar-se a les penes, la voluntat d'estar a prop dels qui sofreixen provoca que, quan un seglar amic, al qual se li ha mort el pare, demani a Mons. Novell si pot presidir l'enterrament, aquest ràpidament digui sí. Ho va fer per l'amistat, com un gest d'amor misericordiós per a una persona senzilla que va fotografiar l'ordenació diaconal del Pare de Mons. Novell i també l'ordenació episcopal del propi bisbe Novell.

L'actitud de senzillesa, de proximitat, del nou bisbe, fa que faci coses sorprenents. Sí, com presidir un enterrament perquè un amic senzill li ho ha demanat. Sí, és ben veritat que no podrà oficiar tots els enterraments dels laics, però no tothom li ho demanarà.

I si pot i en un cas semblant es troba, sens dubte repetirà. I repetirà perquè la seva missió és donar raó de l'esperança eterna. Feliços els qui estan de dol, perquè seran consolats diu Jesús en les benaurances. Mons. Xavier Novell fent-ho rimar en l'homilia pronunciava: el dol és l'esperança del consol. I sens dubte, que avui parlant amb l'amic el pare del qual havia mort, agraïa aquestes paraules del prelat solsoní i el seu gest de benvolença.

Jesús es feia tot amb tots i quan trobava qui li demanava quelcom ell hi acudia. A vegades els propis deixebles deien no, però Jesús deia sí. Mons. Xavier Novell vol ser com Jesús, així és com li agradaria que el recordessin, com una persona que posa per davant les persones a les formes, l'amor al què diran, el bé urgent davant de tot.

Gràcies Mons. Xavier Novell per haver dit sí. Gràcies per aquest testimoni d'amor a una persona senzilla i a una família que ho necessitava. Gràcies per aquest gest que lluny de posar-te en compromisos, et posa en el camí de la santedat. L'amor no passarà mai i gestos com aquest són els sorprenents, els imprevistos però sorprenents gestos que et fan cada cop més semblant a aquell que sempre ens presentes: Jesús Nostre Senyor.

La clau de la unitat dels cristians segons el bisbe Novell

Portar una vida santa, aquesta és la clau segons Mons. Xavier Novell, per tal que els cristians facin decididament passos més forts cap a la unitat

Carta dominical del diumenge 16 de gener de 2011 de Mons. Xavier Novell

Preguem per la unitat dels cristians!

Com cada any, l’Església ens convida a pregar, del 18 al 25 de gener, per la unitat dels seguidors de Crist. Aquesta setmana s’anomena l’octavari de pregària per la unitat dels cristians.

Per a molts fidels i comunitats aquesta setmana passa sense pena ni glòria. Alguns recorden que fa uns anys els mossens en parlaven, es feien algunes vetlles de pregària i alguns encontres amb altres cristians, però ara... La crisi d’aquesta setmana en moltes parròquies ve del nostre ser fills del “dit i fet”: volem la unitat, unim-nos! Molts pensen que la unitat ha d’arribar via pacte i alguns culpabilitzen el Papa i els bisbes per la tardança: si fins ara no s’han posat d’acord és que realment no volen la unitat, no volen canviar, no volen renunciar als seus privilegis. Deixeu-m’ho dir clar: aquesta visió de la crisi de la setmana de pregària per la unitat dels cristins és ben equivocada!

El Papa Benet XVI, en la reunió amb tots els membres del Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians, el 18 de novembre passat, amb motiu de la celebració del 50 aniversari de la seva creació, afirmava: “La unitat dels cristians és i seguirà essent oració, habita en l’oració. (...) No es tracta d’un compromís segons categories polítiques, en les que entren en joc l’habilitat de negociar o la major capacitat de trobar arranjaments, de manera que puguem esperar, com a bons mediadors, que, passat un cert temps, s’arribin a acords acceptables per part de tots”.

Si no avancem cap a la unitat de les esglésies i comunitats eclesials cristianes no és perquè no negociem prou bé o no estem disposats a renunciar a algunes coses. Si no avancem és perquè no creix l’ecumenisme espiritual del qual parlava el Concili Vaticà II: “Que recordin tots els fidels que més promouran i realitzaran la unió dels cristians, com més s’esforcin a dur una vida pura, segons l’Evangeli (...) Aquesta santedat de vida, juntament amb les pregàries privades i públiques per la unitat dels cristians, han de considerar-se com l’ànima de tot el moviment ecumènic”. La setmana vinent us explicaré un cas que exemplifica bé la vivència d’aquesta invitació conciliar.

Us demano doncs que visquem amb intensitat aquesta setmana de pregària. Que cadascú mediti personalment el lema d’enguany que ens fa mirar cap a la vida de la primera comunitat cristiana de Jerusalem: “eren constants a escoltar l’ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna” (Ac 2,42-47). Que les parròquies organitzin vetlles de pregària, si pot ser amb la participació de cristians ortodoxes i evangèlics.

Que la 1a Jornada Ecumènica de la Diòcesi de Solsona, que té lloc aquest dissabte 15 de gener al Seminari de Solsona, impulsi decididament l’ecumenisme espiritual en el nostre bisbat.

Joan Pau II beatificat

El Papa amb el qual molts vam néixer i ens vam fer grans ja serà beatificat. Potser la frase "obriu les portes a Crist" és una de les invitacions més profundes que va fer el Pontífex. Obrir les portes del cor a Crist. I si fos veritat que Déu es va fer home mitjançant Crist recordava Mons. Xavier Novell quan feia les sessions d'anunci explícit. I si fos veritat que Jesús ve per donar-me la pau que necessito, l'amor que em falta, l'energia per tirar endavant? I si fos veritat?

La pregunta és aquesta: Senyor, si existeixes, et vull conèixer! És la pregunta que poden fer tants indecisos, tants agnòstics que potser voldrien creure i no saben com començar. Senyor, si existeixes et vull conèixer.

Humilitat constant

1 Tot comença per la humilitat, perquè sense, massa vegades, preferim no començar.

2 Si som humils sabem escoltar.

3 Si som humils sabem rectificar ràpid.

4 Si som humils ens sabem jutjar a nosaltres i deixem de fer-ho als altres destructivament.

5 Si som humils ajudem als altres a corregir-se des de la discreció.

6 La humilitat garanteix que el fruit del nostre talent no es podreixi.

7 Sense humilitat, no hi ha futur.

8 La humilitat és l'actitud adequada per la nostra vida.

9 Sigues humil i seràs més feliç.

10 Feliços els humils, ells ens ensenyen de quina pasta estem fets.

Catequesi del Papa Benet XVI sobre sant Isidor de Sevilla

Estimats germans i germanes,

Avui parlaré de sant Isidor de Sevilla. Era el germà petit de sant Leandre, bisbe de Sevilla, i gran amic del papa sant Gregori el Gran. Aquest detall és important, perquè permet tenir present un dada cultural i espiritual indispensable per comprendre la personalitat de sant Isidor. En efecte, sant Isidor deu molt a sant Leandre, persona molt exigent, estudiosa i austera, que havia creat entorn del seu germà petit un context familiar caracteritzat per les exigències ascètiques pròpies d’un monjo i pel ritme de treball que requereix un lliurament seriós a l’estudi.

A més a més, sant Leandre s’havia encarregat de disposar d’allò que era necessari per afrontar la situació politicosocial del moment: en aquelles dècades els visigots, bàrbars i arrians, havien envaït la península Ibèrica i s’havien apoderat dels territoris que pertanyien a l’Imperi Romà. Calia conquerir-los per a la romanitat i per al catolicisme. La casa de sant Leandre i sant Isidor comptava amb una biblioteca molt rica en obres clàssiques, paganes i cristianes. Per això, sant Isidor, que se sentia atret tant per unes com per les altres, va ser educat a practicar, sota la responsabilitat del seu germà gran, una disciplina tenaç per dedicar-se a l’estudi, amb discreció i discerniment.

Així doncs, al bisbat de Sevilla es vivia en un clima serè i obert. Ho podem deduir pels interessos culturals i espirituals de sant Isidor, com les seves obres ho palesen, que comprenen un coneixement enciclopèdic de la cultura clàssica pagana i un coneixement profund de la cultura cristiana. D’aquesta manera s’explica l’eclecticisme que caracteritza la producció literària de sant Isidor, que passa amb summa facilitat de Marcial a sant Agustí, de Ciceró a sant Gregori el Gran.

El jove Isidor, que l’any 599 es va convertir en successor del seu germà Leandre a la càtedra episcopal de Sevilla, va haver d’afrontar una lluita interior molt dura. Potser precisament per aquesta lluita constant amb si mateix dóna la impressió d’un excés de voluntarisme, que es percep llegint les obres d’aquest gran autor, considerat l’últim dels Pares cristians de l’Antiguitat. Pocs anys després de la seva mort, que va tenir lloc l’any 636, el concili de Toledo de l’any 653 el va definir: «Il·lustre mestre de la nostra època i glòria de l´Església catòlica».

Sant Isidor va ser, sens dubte, un home de contraposicions dialèctiques accentuades. En la vida personal, va experimentar també un conflicte interior permanent, molt semblat el que ja havien viscut sant Gregori el Gran i sant Agustí, entre el desig de soledat, per dedicar-se únicament a la meditació de la paraula de Déu, i les exigències de la caritat cap als germans de la salvació dels quals se sentia responsable com a bisbe. Per exemple, a propòsit dels responsables de l´Església, escriu: «El responsable d’una Església (vir ecclesiasticus), d’una banda, ha de deixar-se crucificar al món amb la mortificació de la carn; i, d’altra banda, ha d’acceptar la decisió de l’ordre eclesiàstic, quan procedeix de la voluntat de Déu, de dedicar-se al govern amb humilitat, encara que no voldria fer-ho» (Sententiarum líber III, 33, 1: PL 83, col. 705 B).

Un paràgraf després, afegeix: «Els homes de Déu (sancti viri) no desitgen dedicar-se a les coses seculars i gemeguen quan, per un designi diví misteriós, els hi encarreguen certes responsabilitats. (...) Fan tot allò que poden per evitar-les, però accepten allò que no voldrien i fan allò que haurien volgut evitar. Entren en el més secret del cor i allí tracten de comprendre quina cosa els demana la misteriosa voluntat de Déu. I quan s’adonen que han de sotmetre’s als designis de Déu, inclinen el coll del cor sota el jou de la decisió divina» (Sententiarum líber III, 33, 3: PL 83, col. 705-706).

Per comprendre millor sant Isidor cal recordar, abans que res, la complexitat de les situacions polítiques del temps, a les quals m’he referit abans: durant els anys de la seva infància va experimentar l’amargor del desterrament. Malgrat això, estava ple d’entusiasme apostòlic: sentia un desig gran de contribuir a la formació d’un poble que trobava per fi la unitat, tant en l’àmbit polític com en el religiós, amb la conversió providencial d’Hermenegild, l’hereu al tron visigot, de l’arrianisme a la fe catòlica.

Tanmateix, no s’ha de subestimar la dificultat enorme que suposa afrontar de manera adequada problemes tan greus com els de les relacions amb els heretges i amb els jueus. Es tracta d’una sèrie de problemes que també avui són molt concrets, sobretot si hom pensa en el que succeeix a algunes regions on semblen replantejar-se situacions força semblants a les de la península Ibèrica del segle VI. La riquesa dels coneixements culturals de què disposava sant Isidor li permetia de confrontar contínuament la novetat cristiana amb l’herència clàssica grecoromana. No obstant això, més que el do preciós de la síntesi, semblava tenir el de la collatio, és a dir, la recopilació, que es manifestava en una erudició personal extraordinària, no sempre tan ordenada com hom hagués pogut desitjar.

En tot cas, és admirable la seva preocupació per tenir cura de tot allò que l’experiència humana havia produït en la història de la seva pàtria i del món sencer. Sant Isidor no hagués volgut perdre res del que l’home havia adquirit en les èpoques antigues, ja fossin paganes, jueves o cristianes. Per tant, no ha de sorprendre que, en perseguir aquest objectiu, no aconseguís transmetre adequadament, com hagués volgut, els coneixements que posseïa, a través de les aigües purificadores de la fe cristiana. Tanmateix, de fet, segons les intencions de sant Isidor, les propostes que presenta sempre estan en sintonia amb la fe catòlica, sostinguda per ell amb fermesa. En la discussió dels diversos problemes teològics percep la complexitat i proposa sovint, amb agudesa, solucions que recullen i expressen la veritat cristiana completa. Això ha permès als creients, al llarg dels segles fins als nostres dies, servir-se amb gratitud de les seves definicions.

És admirable la preocupació de sant Isidor per tenir cura de tot allò que l’experiència humana havia produït en la història de la seva pàtria i del món sencer. Sant Isidor no hagués volgut perdre res del que l’home havia adquirit en les èpoques antigues.
Un exemple significatiu en aquest camp és l’ensenyament de sant Isidor sobre les relacions entre vida activa i vida contemplativa. Escriu: «Els qui tracten d’aconseguir el descans de la contemplació han d’entrenar-se abans a l’estadi de la vida activa; així, alliberats dels residus del pecat, seran capaços de presentar el cor pur que permet veure Déu» (Differentiarum Lib. II, 34, 133: PL 83, col 91 A).

El seu realisme d’autèntic pastor el va convèncer del perill que corren els fidels de limitar-se a ser homes d’una sola dimensió. Per això, afegeix: "El camí intermedi, compost per ambdues formes de vida, resulta normalment el més útil per resoldre aquestes tensions, que ben sovint s’aguditzen si s’elegeix un sol tipus de vida; en canvi, se suavitzen millor alternant les dues formes" (o.c., 134: ib., col 91 B).

Sant Isidor cerca en l’exemple de Crist la confirmació definitiva d’una correcta orientació de vida i diu: «El Salvador, Jesús, ens va donar exemple de vida activa quan, durant el dia, es dedicava a fer signes i miracles a la ciutat, però va mostrar la vida contemplativa quan es retirava a la muntanya i passava la nit dedicat a l’oració» (o.c. 134: ib.). A la llum d’aquest exemple del diví Mestre, sant Isidor conclou amb aquest ensenyament moral: «Per això, el servent de Déu, imitant Crist, ha de dedicar-se a la contemplació sense renunciar a la vida activa. No seria correcte obrar d’una altra manera, perquè de la mateixa manera que s’ha d’estimar Déu amb la contemplació, també cal estimar el proïsme amb l’acció. Per tant, és impossible viure sense la presència d’ambdues formes de vida, i tampoc no és possible estimar si no es fa l’experiència tant d’una com de l’altra» (o.c., 135: ib., col 91 C).

Crec que aquesta és la síntesi d’una vida que cerca la contemplació de Déu, el diàleg amb Déu en l’oració i en la lectura de la Sagrada Escriptura, així com l’acció al servei de la comunitat humana i del proïsme. Aquesta síntesi és la lliçó que el gran bisbe de Sevilla ens deixa els cristians d’avui, cridats a donar testimoni de Crist a l´inici d’un nou mil·lenni.

Si vols la pau, lluita per la justícia, ja ens ho deia Pau VI

Aquesta frase de Pau VI ressona avui més que mai en la nostra societat. Fruit d'una bombolla immobiliària, fruit d'un individualisme de mesures colossals, fruit d'unes desigualtats provocades en part per tanta especulació, sens presenta la pregunta: lluito el suficient per la justícia? Intento reflexionar i ser crític amb mi mateix? Busco només ser diplomàtic o busco, a més de tenir mà esquerra, afrontar els problemes.

Si vols la pau, lluita per la justícia. Sense justícia, no hi pot haver gaire pau. Si en el nostre país hi ha tanta gent que no gaudeix dels mínims, és a dir, d'alimentació i pis. Si potser el problema de l'habitatge ha passat per davant del problema del vestir-se o de l'alimentar-se, què ens està passant com a societat? No som capaços de reaccionar davant d'un problema així? Fem prou els cristians? L'individualisme de tots ens està ofegant?

Sí, és cert, plantejar només el negatiu no pot ser. Com fa molt bé Benet XVI en el llibre Llum del món, cal veure les dues parts. Hi ha molta gent també implicada i lluitant per a un món millor. Hi ha moltes mares i molts pares patint i lluitant per tirar endavant. Hi ha fills que també estimen els seus pares. Hi ha alcohòlics que ho han deixat de ser. Gràcies a Déu també hi ha famílies molt unides, generoses i solidàries. Hi ha també qui deixa les comoditats per ajudar els altres en el dia a dia. Hi ha fins i tot i qui, amb petits gestos, fa possible que l'amor no sigui una paraula gastada sinó actual i necessària.

Si vols la pau, lluita per la justícia. Ens ho deia Pau VI, però la proposta és actual. Per això Jesús amb tota la força ens interpel·lava i ens interpel·la: Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà! Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus! Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel!

No tot allò que atreu és vàlid a la vida

Aquesta frase és de Mn. Ramon Balagué, rector de Guissona, que hem entrevistat per la revista de recent creació "El Doll Informatiu", que aquest dimecres veurà la llum a Guissona en el seu número 4. Recullo un seguit de frases interessants amagades en diferents racons de l'entrevista:

- No tot allò que atreu és vàlid a la vida.

- Hi ha coses que no atreuen, que són necessàries.

- Hem de presentar el missatge evangèlic en aquestes noves situacions.

- Un dia surto al sermó i els dic: escolteu, per què no m'inviteu algun dia a pregar? I quan surto de l’església em ve el pare del Xavier Novell i em diu: aquesta setmana l’invitem a pregar a casa.

- Cal reconstruir la família

- La família es reconstrueix no només perquè estigui junta, sinó perquè estigui unida

- No ens oblidem del domini, de l’esforç, de l’exigència dins la família

- I en quant sigui possible, perquè no, si és la família cristiana, que preguem junts.

- El desert sempre és una prova de purificació.

- El desert és necessari, perquè en el desert s’escolta la veu. I quan has escoltat la veu, pots dir la paraula. La veu és Déu que et parla i tu llavors uses la paraula per expressar aquesta veu.

- Passar per les pròpies limitacions et fa comprendre més les limitacions que tenen els altres.

Entrevista Mons. Xavier Novell a Catalunya Informació

11 Frases per començar l'any 2011: "Que sigui l'any en què em faci sant de veritat" (Joan XXIII)

1- Que sigui l'any en què em faci sant de veritat (Joan XXIII)

2- El primer canvi és que tu i jo siguem més sants (Bisbe de Solsona, Xavier Novell)

3- Any nou, vida santa (Aquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol)

4- És important en els nostres dies, subratllar els valors de la constància i de la paciència (Benet XVI)

5- Preguem units perquè sigui temps de santedat i d'amor (Bisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives)

6- Més fidels, més humils, més valents.

7- Recolzats en la fe, podem mostrar al món el rostre de Déu que és amor (Cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach).

8- La llibertat religiosa és requisit indispensable per a la pau (Bisbe de Tortosa, Xavier Salinas)

9- Els cristians tenim Jesús com a referent suprem i la solidaritat és la seva llei (Bisbe de Lleida, Joan Piris)

10- Toquem de peus a terra, siguem conscients del mal que podem fer i que podem sofrir (Bisbe de Girona, Francesc Pardo)

11- Ens aniria molt bé si encetéssim l’any amb el projecte fonamental de “obrir espais per a Déu”. (Bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés)