dissabte, de gener 22, 2011

Entrevista a Mons. Xavier Novell: "La vida cristiana crec que no és possible sense la pregària, l'Eucaristia i la reconciliació"

Josep Àngel Colomés.- Mons. Xavier Novell ja ha sortit ha molts mitjans però potser encara no se li havien plantejat algunes preguntes. Servidor ha cregut adient, fer-les-hi, i el Sr. Bisbe les ha contestat com sempre fa, anant a l'arrel.

1- La pregària, quin paper creu que juga en la vida d'un cristià?

Per mostrar la importància de la pregària m’agrada usar la comparança d’un tamboret de tres potes. La vida cristiana, el comportament segons Jesucrist, crec que no és possible sense la pregària, l’eucaristia i la reconciliació. Si falla alguna de les tres potes la vida cristiana no funciona.


2- Com nota els ànims entre el clergat del bisbat de Solsona en aquests moments?

El clergat no és una sola persona i no tothom està igual d’animat o desanimat. És una realitat que varia segons l’edat, la salut, el ministeri encarregat, etc... hi ha capellans entusiasmats, n’hi ha que estan il·lusionats i també n’hi ha que estan desanimats. El meu nomenament també ha provocat reaccions diferents. Alguns l’han vist amb esperança i il·lusió, d’altres amb escepticisme, d’altres amb decepció. Crec, però, que les converses i reunions que estic tenint amb els preveres està suscitant esperança en quasi tots.

3- Creu que treballar per la unitat del propi bisbat serà una de les claus del seu pontificat?

Crec que sí. La desunió, l’enfrontament, la divisió sempre és un impediment per a la missió i per al creixement de la vida cristiana. En l’Església la unitat no és un compromís, un acord entre parts que pensen diferent, sinó un encontre en la veritat. Jo treballaré perquè tots, jo el primer, caminem cap a la veritat que és Crist en la seva Església.

4- Quin paper ha jugat el carisma jesuïta a la seva vida? Què en podem aprendre tots?

He tingut directors espirituals jesuïtes, professors i amics jesuïtes. Els exercicis espirituals de sant Ignasi han estat un instrument important en el meu camí espiritual i vocacional. Amb tot jo no em considero un fill de la Companyia de Jesús. De fet em sento més atret al carisma franciscà, dominic, carmelita o mercedari que al jesuïta. De sant Ignasi i els seus fills sants en podem aprendre molt, com de molts sants i famílies espirituals. Desitjaria que la Companyia de Jesús d’avui continués oferint a l’Església més i més exemples de santedat.

5- Com defensa avui l'Església la justícia social?

Amb moltíssimes iniciatives de caritat i de promoció personal: universitats, escoles, hospitals, centres d’atenció a toxicòmans, iniciatives de pastoral penitenciària, centres de minusvàlids físics i psíquics, residències d’avis, projectes de desenvolupament, missions. També a través de la presència pública dels laics catòlics en els mitjans de comunicació, en la política, en els sindicats, en les iniciatives de la societat civil. També la doctrina social de l’Església és una defensa pública, compromesa de la justícia social. El darrer exemple de més rellevància en aquest sentit és la carta encíclica del Papa Benet XVI “Caritas in veritate”.

6- Recomanaria la confessió a una persona allunyada de l'Església?

Si és una persona amb formació cristiana que està allunyada per causa dels pecats que ha comès i viu oprimida pel sentit de culpa o per la mala consciència, sí. Si és una persona que no té formació cristiana i no percep el sentit de pecat, crec que primer caldria anunciar-li Crist, propiciar les condicions perquè es pugui trobar amb Ell, i tard o d’hora arribarà la confessió.

7- Com invitaria a un allunyat a tornar a la fe? Com li diria que ho ha de fer?

En aquests moments tenim al bisbat una eina ben pensada per ajudar a començar el camí de tornar a creure. El convidaria al curs Alpha que tot just hem començat a Avià o bé el convidaria al curs que, si Déu vol, aviat començarem a Cervera o, pels volts de la Setmana Santa, començarem entre Súria i Cardona.

8- El nou llibre del Papa Llum del món ha estat escrit per un excomunista, Peter Seewald. Creu que "comunistes" del nostre bisbat tornaran a la fe?

Tothom pot tornar a creure. Em sembla més fàcil que una persona decebuda de la ideologia comunista torni a creure en el Déu cristià que no pas que un cristià que s’ha submergit en experiències espirituals orientals o del new age reconegui la buidor o pobresa d’aquests camins en comparació amb la fe en Crist.

9- Hi haurà canvis a la cúria diocesana? Nous vicaris o secretaris? Canvis en les parròquies? Noves delegacions?

Hi ha hagut canvis. Aquesta setmana he nomenat Mn. Joan Casals i Cubinsà, Vicari general. Hi haurà alguns canvis més, però tinc la teoria que si un capellà està a gust i treballa amb il·lusió en la seva parròquia, en principi és millor no canviar-lo.

10- Què li semblaria una delegació d'innovació pastoral que busqués ajudar les altres delegacions?

Crec que seria una superestructura que ara no veig necessària, cal que els delegats siguin persones creatives. Amb tot, és veritat, que durant el pontificat anterior el coordinador de les delegacions diocesanes feia una funció semblant a la que vostè suggereix.

11- Caldria canviar els consells de pastoral parroquials per consells d'iniciatives per a l'evangelització, per exemple?

Crec que cal que els consells de pastoral parroquial estiguin constituïts per membres que siguin creatius, inquiets i missioners.

12- Creu que fem un mal ús de la televisió i d'internet?

Cadascú sap si fa un mal ús d’aquestes eines. Jo he de reconèixer que les uso poc i no susciten en mi un gran entusiasme.

1 comentari:

  1. Sobre el tema de la Confessió, vaig veure la peli El Gran Torino interpretada per Clint Heastwood i he de dir que em va agradar moltíssim. Es tracta d'un excombatent que va participar en masacres de soldats joves enemics durant unes batalles i el capellà de la seva parroquia sempre li anava al darrera perque és confessés, i al final poc abans de morir només és confessa de quatre tonteries que va cometre de jove quan festejava.

    ResponElimina