divendres, de gener 14, 2011

Per què Mons. Novell va oficiar l'enterrament d'un laic?

La voluntat d'acostar-se a les penes, la voluntat d'estar a prop dels qui sofreixen provoca que, quan un seglar amic, al qual se li ha mort el pare, demani a Mons. Novell si pot presidir l'enterrament, aquest ràpidament digui sí. Ho va fer per l'amistat, com un gest d'amor misericordiós per a una persona senzilla que va fotografiar l'ordenació diaconal del Pare de Mons. Novell i també l'ordenació episcopal del propi bisbe Novell.

L'actitud de senzillesa, de proximitat, del nou bisbe, fa que faci coses sorprenents. Sí, com presidir un enterrament perquè un amic senzill li ho ha demanat. Sí, és ben veritat que no podrà oficiar tots els enterraments dels laics, però no tothom li ho demanarà.

I si pot i en un cas semblant es troba, sens dubte repetirà. I repetirà perquè la seva missió és donar raó de l'esperança eterna. Feliços els qui estan de dol, perquè seran consolats diu Jesús en les benaurances. Mons. Xavier Novell fent-ho rimar en l'homilia pronunciava: el dol és l'esperança del consol. I sens dubte, que avui parlant amb l'amic el pare del qual havia mort, agraïa aquestes paraules del prelat solsoní i el seu gest de benvolença.

Jesús es feia tot amb tots i quan trobava qui li demanava quelcom ell hi acudia. A vegades els propis deixebles deien no, però Jesús deia sí. Mons. Xavier Novell vol ser com Jesús, així és com li agradaria que el recordessin, com una persona que posa per davant les persones a les formes, l'amor al què diran, el bé urgent davant de tot.

Gràcies Mons. Xavier Novell per haver dit sí. Gràcies per aquest testimoni d'amor a una persona senzilla i a una família que ho necessitava. Gràcies per aquest gest que lluny de posar-te en compromisos, et posa en el camí de la santedat. L'amor no passarà mai i gestos com aquest són els sorprenents, els imprevistos però sorprenents gestos que et fan cada cop més semblant a aquell que sempre ens presentes: Jesús Nostre Senyor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada