dimarts, de gener 25, 2011

Ser presentador

El dissabte passat a les dues del migdia va començar un microespai a Ràdio Estel anomenat "Vida al camp". Està situat entre dos programes d'entitat com són el "Tenim un problema" amb el gran Miquel Murga, un crac dee la ràdio, i el "Fora l'àrea". Em va fer molta il·lusió debutar en aquest microespai ja que el fet de presentar el porto ben bé a la sang.

Encara recordo els inicis a Ràdio Pinós i a Solsona FM, sent col·laborador primer d'alguns programes i després sent presentador principal del programa d'esports "L'Asterisc" (2005-2008). Recordo el primer dia en directe, el dia del programa 0, en què no em podia aguantar el riure. Els nervis provocaven en mi i en alguns dels meus companys unes ganes boges de riure. El plató de Solsona FM pujava de temperatura amb tantes rialles i qualsevol cosa provocava el somriure i, si et descuidaves, el riure més aparatós.

El més bonic de presentar és anar agafant aplom i això es va adquirint amb els mesos i els anys. El primer any al programa d'esports L'Asterisc (2005-2006) el vam viure intensament. Jo era el presentador principal però érem un equip enorme de 10 persones. L'estudi se'ns feia petit i repartir el temps no era gens fàcil. A les seccions hi posàvem molta imaginació i el més difícil eren les entrevistes. A vegades ho passàvem fatal ja que ens venia el riure en el moment més inoportú, és a dir, quan el convidat estava parlant. L'ambient era de bomba de rellotgeria. Sempre ens semblava que faltava poc perquè esclatéssim de riure. Però aquests temps van anar passant. Dels que fèiem ràdio en aquell moment crec que quedem 3 fent-ne, però els records són divertits. Sembla que no pugui ser però ja es comença a veure lluny aquell 2004 a Ràdio Pinós i aquell 2005 en què estrenàvem Solsona FM.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada