25 anys de Mans Unides a Bellpuig





M. Aurora Aubach.- Amb motiu del 50è aniversari de Mans Unides i dels 25 anys que es va iniciar la seva actuació a Bellpuig, l’Ajuntament de la vila va voler honorar la nostra institució, en la festivitat de San Antoni de la Sitja del passat 20 de febrer. Donem les gràcies a l’Ajuntament per aquesta deferència.

Agraïm també la curosa preparació de la celebració eucarística que ens va oferir Mn. Alfons, enriquida com sempre amb les seves penetrants i benefactores reflexions, així com l’assistència de totes les autoritats i de tots els que ens vau voler fer costat acompanyant-nos als actes.
Reproduïm aquí un extracte de les paraules que, les dues delegades de Mans Unides en aquests 25 anys, van dirigir als assistents congregants al teatre Armengol on va tenir lloc l’homenatge:

“Permeteu-me que us faci unes breus pinzellades de com va començar Mans Unides a Bellpuig.

Fa 25 anys que un grup de cinc persones varen decidir començar a treballar per aquesta organització. Ja sabíem que tots els començaments sempre són difícils, però la causa era bona i valia la pena.

El nostre objectiu en començar fou el de trobar persones de bona voluntat que ens ajudessin a treballar pel tercer món, ja fos aportant el seu temps o ajudant econòmicament.

I aquella petita llavor que havíem sembrat, poc a poc va anar creixent. Fent nostres els ideals de Mans Unides, de lluitar contra la fam del món i la injustícia, aquest petit grup vam fer pinya i vam anar treballant amb il·lusió.

Al cap d’uns anys vam passat la torxa a les persones que actualment han fet realitat el nostre somni. Aquella petita llavor ha esdevingut un arbre amb moltes branques curulles de fruits. Així, avui podem dir ben contents que Bellpuig ocupa un lloc destacat a la delegació de Mans Unides de Solsona .
Val a dir que la població de Bellpuig en general ha entès el missatge de solidaritat que Mans Unides sempre ha volgut transmetre i això ha fet que les persones que hem treballat a l’organització ens sentíssim recolzades en el nostre treball.

Finalment voldria dir que l’homenatge que avui l’ajuntament fa a Mans Unides, ens dona goig, ens plau, i l’agraïm, però les persones que treballem o hem treballat voluntàriament en aquesta tasca hem sentit el goig i la satisfacció que dóna sobretot el treballar per al germà, per a l’altre i així, poder contribuir a fer que el nostre món sigui una mica millor del que l’hem trobat. Gracies. Maria Xinxó

“Volem destacar que els veritables mereixedors d’aquest homenatge són, de fet, totes aquelles `persones que, durant aquests 25 anys, han donat vida a aquest projecte de Mans Unides.
Si, avui, som aquí és perquè, abans de nosaltres, moltes altres persones, amb la seva dedicació, amb la seva entrega constant i desinteressada, han fet de la seva vida un acte de servei als altres. I encara avui, moltes d’elles hi estant col·laborant. És gràcies al seu suport i gràcies a la seva ajuda que Mans Unides, ha pogut anar escrivint aquesta historia de solidaritat.
Així, doncs, amb emoció i amb profund agraïment, els traslladem, complaguts l’honor d’aquest homenatge.

La Maria us ha anat explicant els primers passos de la nostra trajectòria.
Puc donar fe que, la pètita llavor que ella va sembrar fa 25 anys, ha esdevingut un arbre frondós on, moltíssimes persones arreu del món, hi han pogut trobar recolzament, ombra, consol, il·lusió,i ganes de viure.

En són testimoni les nombroses cartes d’agraïment rebudes dels beneficiats pels projectes de Mans Unides, i les mostres entendridores de content que jo mateixa vaig poder copsar en una ocasió en que vaig poder visitar in situ varis projectes de Mans Unides a Guatemala.
En aquests 25 anys de solidaritat viscuts a Bellpuig, centenars de persones i entitats han participat activament amb molts actes organitzats per Mans Unides per arribar als objectius proposats.

Gràcies a la col·laboració d’aquest gran nombre de voluntaris que hi donen generosament el seu temps, gràcies a l’ajuda dels nombrosos socis que hi aporten una quota, gràcies a tots els que ens feu costat, Mans Unides ha pogut salvar la vida de molts nens que haurien mort irremissiblement, ha pogut crear escoles en barris pobres que no en tenien, i ha pogut tornar fer sentir ganes de viure a gent que les havia perdut. I és que... és tan gratificant només el fet de poder veure una cara que abans estava afligida i trista ha recuperat la il·lusió i el somriure...
Això s’ha pogut fer gràcies a la col·laboració de tots. És a tots, doncs, que ho volem agrair i a tots, doncs, que traslladem aquest homenatge.

El millor homenatge que podríem desitjar és que Mans Unides ja no tingués raó d’existir perquè hagués desaparegut la injustícia de permetre que al món hi hagi fam.

Però mentre al món hi hagi germans nostres que en pateixin, el nostre deure és ajudar-los i Mans Unides ho fa creant projectes de vida que els facilitin poder viure, treballar i desenvolupar-se per ells mateixos .

Al llarg d’aquests anys els qui hem tingut la sort de treballar per una institució com es Mans Unides ens podem sentir orgullosos de poder compartir el nostre destí amb els més desafavorits de la terra, de treballar per ells i amb ells.

Això possiblement es el millor regal que tenim la satisfacció de poder gaudir.
Moltes gràcies a tots.”

Mans Unides celebra el dia del dejuni voluntari a Bellpuig



11 de febrer, dia del Dejuni Voluntari. A Bellpuig, com ja és tradició, també es va celebrar organitzat pel grup local de Mans Unides.

Un nombrós grup de voluntaris, col·laboradors i persones sensibilitzades amb el Tercer Món es van aplegar, enguany, en una de les petites joies amb que compta Bellpuig, la Sala del Castell, per compartir un auster sopar en solidaritat amb els més pobres. Donem gràcies, doncs, a l'Ajuntament per cedir-nos aquesta majestuosa sala, confortablement climatitzada i il·luminada.

La vetllada serví per agrair a tothom la seva col·laboració i fidelitat, any rere any, perquè els projectes del 2010 són ja una realitat. A més s’informà que les ajudes recollides l’any passat i destinades a Haití també s’han transformat en projectes que s’estan portant a terme.

Al mateix temps es va comunicar que en la campanya 2011 Mans Unides treballarà per ajudar a aconseguir un dels Objectius del Mil·lenni, concretament el nº 4: reduir la mortalitat infantil. Per això, la Delegació de Solsona s’ha proposat per aquest any un projecte a Benín de formació per a dones en nutrició i salut neonatal per intentar reduir la mortalitat infantil en aquesta zona i un altre al Paraguai per capacitar i formar agricultors en tècniques productives.

Havent sopat, la germana Pilar Garriga impartí una xerrada sobre la realitat de Bolívia on hi treballà durant 22 anys de forma admirable per ajudar al desenvolupament d’una de les zones més deprimides d’aquest país. El seu testimoni va fer evident la necessitat de col·laborar per a construir un món més just per a tots els homes i dones. Tots en som responsables i tots hi podem fer alguna cosa!.

Mans Unides

Homenatge a 50 anys d'activitat de Mans Unides a Bellpuig


El pròxim 20 de febrer Mans Unides celebrarà a Bellpuig els 50 anys d'activitat de Mans Unides i els 25 de la creació de la delegació local. Serà dins la festivitat de Sant Antoni de la Sitja.

Programa del dia:

10:30
Concentració d'autoritats i homenatjats al Local Social de Seana i visita a les reformes del consultori mèdic.

12:00
Missa a l'església parroquial de sant Nicolau

12:45
Obertura de l'exposició dedicada a l'entitat homenatjada situada a la sala de plens de l'Ajuntament

13:15
Acte d'homenatge al teatre Armengol amb l'actuació de Duo de Guitarres

Mons. Xavier Novell amb el Papa i què pensa la gent de l'Opus Dei i què és?



I a més...

Grup de Mans Unides et convida a compartir el Sopar Solidari

Mans Unides.- Divendres dia 11 de Febrer, a 2/4 de 9 del vespre
A la Sala del Castell de Bellpuig

T’hi esperem per a poder participar tots junts
d’un auster sopar en solidaritat amb els més pobres.
L’acte continuarà amb la presentació del Lema "EL SEU DEMA ES AVUI"
I dels projectes d’enguany, seguit d’una vivència de Bolívia
a càrrec de Pilar Garriga – Missionera

Confiem amb el suport de la teva presència.


Adhereix-te a aquest acte de solidaritat adquirint el tiquet del sopar a 5 euros (fins i tot si no hi pots venir)
Demana’l als col·laboradors de M. Unides


Mans Unides: Tel. 973-320183 solsona@mansunides.org

Per què conec Jesús?

Doncs perquè la meva família me l'ha proposat i l'Església me l'ha proposat. Jesús ha estat, és i confio serà, l'esperança més gran, qui proposa el model de vida més humà i amorós possible i qui, sens dubte, tot i ser Déu mateix, s'ha humiliat fins a sofrir la mort i una mort de creu per tal d'alliberar-nos de l'esclavitud del no-res i portar-nos l'esperança de la vida eterna.

Qui de nosaltres, els cristians, si realment volem ser-ho, podem prescindir de Jesús i del seu exemple? Qui de nosaltres si volem seguir Jesús, no necessitem l'Església com a instrument malgrat les debilitats humanes que tingui?

Sant Ignasi de Loiola va treballar des de la santedat per purificar l'Església. Sant Francesc d'Assís va fer també el mateix, Teresa de Calcuta el mateix, santa Teresa de Lisieux el mateix i tota l'Església de sotabosc que viu amb senzillesa la santedat el mateix. L'amor de Jesús transforma els nostres cors a vegades orgullosos, en cors humils i plens de goig. Transforma la nostra cara trista en cara esperançada. Transforma la soledat en amor fratern.

Si conec Jesús i m'ha tranformat és gràcies a la meva família i a l'Església. Si passo de la família i de l'Església, seré just? Actuaré amb amor? Seré veritablement sal de la terra i llum del món?

Entrevista a Alberto Fernández Díaz

Entrevista publicada al Celsona Informació a final de novembre de 2010

“La llei antitabac és una veritable estafa envers els restauradors”

Josep Àngel Colomés.- Alberto Fernández Díaz (Barcelona, 12 de desembre de 1961) és regidor a l'Ajuntament de Barcelona pel Partit Popular però una bona colla d'anys va liderar el PP a nivell de Catalunya. Amb la presència de la candidata per Lleida, Dolors López, i de l'històric del PP a Lleida Josep Ignasi Llorens, a més de membres del partit a la comarca, va presidir l'acte central del PP a Solsona, al teatre comarcal el passat dimarts. Nosaltres, abans del míting, vam tenir l'oportunitat de conèixer les seves propostes.

Quin seria l'objectiu del PP en aquestes eleccions?
Ser la força decisiva amb un doble objectiu: deixar enrere l'etapa del tripartit i d'altra banda garantir que el futur govern de Catalunya se centri en allò que preocupa als ciutadans, que és la lluita contra la crisi, la delinqüència, les polítiques socials així com també rectificar determinades polítiques d'immigració i no pas la independència. En aquest sentit, vull recordar que quan el Partit Popular de Catalunya no ha decidit, governa el tripartit i, per tant, és una raó afegida per votar-nos.

Alguns diuen que la llei antitabac provocarà estralls en bona part del sector de l'hostaleria, quina opinió en té?
Aquesta llei antitabac no només ha estat una presa de pèl sinó també una veritable estafa per aquells emprenedors, aquells restauradors que varen encarar reformes en els seus locals, que van gastar diners i fins i tot, per a fer-ho, van demanar crèdits per pagar aquestes obres i poc temps després, quan encara no han tingut temps d'amortitzar la inversió per adequar les zones de fumadors, ara se'ls prohibeix que es pugui fumar en tot el local a partir del 2 de gener.

Ja és definitiu?
Bé, nosaltres hem demanat una moratòria que aquí s'ha rebutjat. El Partit Popular va defensar en solitari aquesta moratòria per tal que aquells restauradors que van haver d'encarar unes obres al local almenys puguin amortitzar les obres. Per tant, ha estat una veritable estafa envers aquests restauradors que han fet obres pensant que les lleis s'han de complir i a més tenen un horitzó temporal d'estabilitat.

Quin és el projecte econòmic del PP. Menys impostos per reactivar l'economia?
Bé, per a Catalunya volem aplicar les receptes que ja vam aplicar des d'un govern d'Espanya i que van aconseguir crear ocupació, baixar els impostos i millorar les polítiques socials. El Partit Popular té, com tots, els nostres defectes, però una cosa que ens reconeixen fins i tot els nostres adversaris és que quan governava el PP, Espanya anava bé i Catalunya anava millor. I ara que governa Zapatero, Espanya va malament i, per això, Catalunya va pitjor.

He llegit que proposen una llei per coordinar les administracions públiques per tal que s'eliminin duplicitats. L'objectiu és estalviar i ser més eficients?
No es tracta ja de promoure més administració sinó de fer una millor gestió dels recursos públics. I, en aquesta perspectiva promourem totes aquelles mesures d'eficiència per evitar duplicitat i, per tant, per reduir el volum, no tan sols en el seu número sinó també les traves burocràtiques que les pròpies administracions promouen o imposen als emprenedors. És a dir, les traves burocràtiques s'han convertit en un impost afegit pels emprenedors i, per tant, es tracta de reduir l'administració des d'una triple vessant: menys administracions, menys burocràcia i incentius als emprenedors.

Quan es parla d'espoli fiscal també vol dir que Espanya no inverteix prou a Catalunya?
Quan governava el Partit Popular la Generalitat va triplicar els seus ingressos i va promoure dos models de finançament autonòmic. Un, amb majoria absoluta ja del Partit Popular que fins i tot Jordi Pujol i la Generalitat encapçalada per Convergència i Unió li va donar suport. Però molt sovint, darrera aquests plantejaments de l'espoli fiscal i del concert que en campanya està defensant Artur Mas el que s'amaga és la mala consciència de Convergència i Unió en el sentit de no intentar parlar de qüestions que està defensant el Partit Popular en aquestes eleccions catalanes. Per exemple, el Partit Popular es compromet a suprimir l'impost de successions que el 2003, quan Jordi Pujol governava Catalunya i Artur Mas era el conseller en cap, varen rebutjar. O rebaixar l'IRPF. Per tant, des d'aquesta perspectiva, a més de millorar el finançament de Catalunya volem millorar el finançament dels catalans baixant els impostos

I ja per acabar, quina és la proposta del PP en quant a immigració?
Els immigrants han de complir la llei i assumir obligacions com qualsevol de nosaltres. I el que no es pot acceptar és que allò que ens exigim a nosaltres mateixos quan ho exigim a les persones immigrades siguis titllat de xenòfob o racista.

Entrevista a Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet

Entrevista publicada al Solsonès Total del 26 d'octubre de 2010

Josep Àngel Colomés.- Entrevista a Núria Parlon i Gil, alcaldessa de Santa Coloma i secretària de cooperació del PSC

1- La política no passa dels joves perquè els afecta. Per què creus que els joves han d’estar motivats i atents a la política?
Els i les joves són ciutadans i ciutadanes de ple dret. Han de ser coprotagonistes actius del seu temps i per tant de les transformacions de la societat a la qual pertanyen. Són una peça clau en la regeneració d’idees i portadors de valors que han d’esdevenir referents en l’acció política del present i futur. Necessitem societats compromeses i els i les joves han de ser actors vius quant a implicació per a la consecució d’aquesta fita col·lectiva que és alhora intergeneracional.

2- Com a alcaldessa d’un lloc important com Santa Coloma de Gramenet, com veus la joventut, s’implica en la política?
A Santa Coloma els joves representen un 24% del total de població. Hi ha molts joves actius en diferents àmbits de l’acció social, les arts i la música, l’esport i també en l’àmbit de l’acció política, des dels més reivindicatius als que hi dediquen moltes hores a la tasca de voluntariat social, o bé, a treballar per la solidaritat. En el cas del meu partit el PSC, les Joventuts locals a Santa Coloma tenen un ritme i unes dinàmiques de treball molt ben definides i són molt actius.

3- Des d’un lloc on hi ha hagut tensions però segur que també gent honesta, què ens podries dir de la política, què t’ha aportat?
La política viscuda des de la vocació de servei a la comunitat és una experiència meravellosa. Treballar per la consecució d’un projecte de millora per la ciutat de Santa Coloma, la meva ciutat, fonamentat en el consens, la corresponsabilitat d’agents i la bona gestió, és una tasca complexa però alhora gratificant. La dedicació i l’esforç és extenuant però les satisfaccions, a tall d’exemples, els somriures dels nens i nenes quan faig una visita a les seves escoles, la felicitat dels veïns i veïnes quan inaugurem una biblioteca, una escola, al seu barri, també són clarament encoratjadores.

4- Quins són els valors que creus que ha de tenir una persona que es vol dedicar a la política?
Compromís, vocació de servei públic, humilitat, honestetat, optimisme i no perdre la capacitat de somiar.

5- Quins creus que són els grans reptes del país i com cal fer-hi front en aquests moments?
El principal repte és superar aquesta crisi i sortir-ne reforçats. Són moltes les derivades complexes que s’han produït com a conseqüència de la mateixa, com és el cas de l’alta taxa de desocupació que afecta també i molt significativament als i les joves essent la generació millor formada en democràcia. Cal reforçar, ara més que mai, l’impacte de les polítiques per la consecució de la igualtat d’oportunitats, cal apostar per una ocupació estable i de qualitat, malgrat que això ens obligui a fer canvis estructurals del tot necessaris, hem de ser competitius i inclusius, per tant, les polítiques adreçades a garantir la cohesió social esdevenen clau en moments de dificultats com els actuals. L’actual Govern de la Generalitat, liderat per el President Montilla, ha fet passes en la bona direcció aconseguint el millor model de finançament de la història de Catalunya amb l’Estatut i realitzant la major inversió de la història de la Generalitat quant a polítiques públiques i socials.

Aquest és el camí del treball, compromís i resultats malgrat les dificultats. Només cal accedir al web del Gencat i consultar el balanç de l’acció del Govern de la Generalitat en els darrers 7 anys per comprovar la veracitat del que acabo de dir, malgrat les dificultats del moment, d’abast internacional, a Catalunya hi ha un govern que treballa en la direcció correcta, amb un projecte de país els resultats del qual es poden mesurar i comparar.

Entrevista a Cristina Bolló, gerent de l'hotel restaurant Crisami

Entrevista publicada el 26 d'octubre de 2010 a Solsonès Total

Josep Àngel Colomés.- El Sergi i la Cristina són els gerents de l’hotel restaurant Crisami. Volem conèixer quines són les seves impressions després del campionat de botifarra ràpid i com veuen la cuina i les possibilitats actuals del Solsonès.

Com va anar el campionat de botifarra d’enguany?
Fantàstic. Moltes parelles, la gent entregada, moltes parelles de Solsona, una mica fluixet en parelles de fora pel tema de la crisi, però va anar força bé. Ha estat el 18è any de campionat.

El continuareu l’any que ve?
Sí, perquè funciona i la gent t’ho demana. Hi ha el meu pare, que és el patriarca, que ho porta amb el Portals. I és cosa d’ells això.

I com veieu el Solsonès malgrat la crisi?

És complicat. De turistes n’hi ha, però també hi ha molts més restaurants, molts més hotels, la gent està molt repartida, també amb el turisme rural, però bé, sí que ve força gent a Solsona. S’està promocionant Solsona.

Com veus les perspectives de futur pel sector de l’hostaleria?
Hi has de ser, has de sembrar, moltes hores i mimar molt la gent que ve per tal que torni.

Quin tipus de cuina oferiu al Crisami?

Cuina del dia, cuina de mercat, cuina casolana, una mica d’abans. A mi em va la història de la cassola. I, bé, senzillesa. Cuina senzilla.

Per què recomanaries la cuina del Crisami?
Per estar bé, per estar còmodes, per qualitat/preu amb menjar del dia i de qualitat. És el que venc, qualitat.

Teniu alguna idea de cara al futur per a l’hotel?
Sí, estem renovant, hi ha habitacions noves, i si tot va bé d’aquí a tres anyets intentarem fer un spa.

Entrevista a Jordi Fraxanet, alcaldable per Solsona


Avui s'ha sabut que Jordi Fraxanet serà alcaldable del Comú per Solsona. Aquesta entrevista que podeu llegir a continuació va ser publicada al Celsona Informació el passat més de gener de 2011.

“Hem dedicat més energies i esforços a millorar i transformar la ciutat que a explicar i inaugurar el que anàvem fent”

Josep Àngel Colomés.- Gran és la tasca que porten a terme els regidors de l'Ajuntament de Solsona. I tot i que sovint passa una mica desapercebuda, per això creiem oportú donar-ne ressò per tal que, ara que s'està acabant la legislatura, tinguem una perspectiva millor del que s'ha fet i es projecta fer a la nostra ciutat de Solsona.

Avui és el torn de Jordi Fraxanet, regidor pel Comú i membre de l'equip de govern a l'Ajuntament de Solsona. Nascut a Barcelona el 1963, és casat i pare de dues filles. Va estudiar Enginyeria Tècnica Agrícola a l'Escola d'Agricultura de Barcelona. Ha desenvolupat la seva vida professional en el si d'una organització professional agrària. L'any 1991 es va instal·lar a Solsona per obrir l'oficina de serveis de la mateixa organització. En l'àmbit associatiu, ha presidit l'Associació de Veïns de Cal Xuxa i l'AMPA de l'escola Setelsis. A més, és soci d'altres entitats.

En la dimensió política, Jordi Fraxanet va estar vinculat a Fòrum des de finals dels anys 90 i, posteriorment, a El Comú. En la campanya electoral del 2003 va ser membre de la candidatura d'aquesta formació, de la qual es va presentar com a número 2 en les eleccions del 2007. Des del juny d'aquest mateix any, ocupa les regidories de Medi Ambient i del Vinyet.

S'està acabant la legislatura. Quin balanç fas de la tasca de govern dels tres partits que formen l'Ajuntament?
El govern d’esquerres de Solsona format per ERC, El Comú i PSC ha canviat la manera de governar Solsona, és més proper als ciutadans i escolta les seves propostes. Expliquem el que volem fer i escoltem l'opinió dels ciutadans i tot això sense vergonya de reconèixer i rectificar quan ens hem equivocat. Ens varem trobar un Ajuntament endeutat, amb la major part del patrimoni venut, amb múltiples obres iniciades sense un finançament previst i una política més d’aparador que pensada i organitzada. Hem dedicat molt de temps i esforços a reparar, endreçar i millorar l’Ajuntament i la ciutat, en temes importants com son les finances, l’urbanisme i el trànsit, l’educació, el medi ambient i un llarg etcètera. Tot i la forta crisi hem continuat treballant i transformant la ciutat. Per altra banda estem definint i dibuixant la Solsona del futur, perquè a més d'atendre al dia a dia cal fer política a llarg termini.

En el si de les regidories que et pertanyen, Medi Ambient i Vinyet, quines creus que han estat les actuacions més importants i per què?
Les regidories de Medi Ambient i el Vinyet no havien existit en governs recents i, per tant, en crear-les hem reconegut la importància que tenien i ha calgut fer una feina intensa per reorganitzar i millorar els serveis públics i fer les inversions i accions necessàries. Com a actuacions destacables en Medi Ambient hi ha l’ampliació i rellançament de la deixalleria, la reorganització de la recollida d’escombraries al nucli antic, l’inici de la recollida de la fracció orgànica a través del nou Consorci que hem impulsat, la redacció i aprovació de l’Agenda 21 de Solsona i la creació del Punt d’informació de l’energia. Al Vinyet cal destacar entre d’altres la senyalització de les cases i la pavimentació de més de 5 Km de camins públics del vinyet.

I de cara al futur quines creus que serien les actuacions més urgents en matèria de Medi Ambient i per al Vinyet?
Hi ha moltes coses encara per fer, la manca de finançament deguda a la crisi farà més difícil avançar i, per tant, caldrà buscar i aprofitar al màxim els ajuts. En Medi Ambient destacaria la deixalleria mòbil, la recollida d’oli domèstic a punts del nucli urbà, fer el pla d'adequació de la il·luminació dels carrers i substituir les lluminàries que consumeixen més i les que produeixen contaminació lumínica, fomentar les energies renovables als serveis públics, a les indústries i a les llars, fer controls de contaminació atmosfèrica, acústica i fer anàlisis periòdics de les fonts. Al Vinyet cal continuar asfaltant camins públics prioritaris, senyalitzar i mantenir les rutes pel vinyet i crear espais de lleure i d’interès turístic a punts concrets.

Et tornaràs a presentar pel Comú? Creus que podries ser cap de llista?
Sí, em tornaré a presentar pel Comú. En aquests moments estem confeccionant la llista i properament farem pública la seva composició.

Quins reptes creus que té el Comú de cara a les properes eleccions?
El Comú te una llarga trajectòria a Solsona i la Comarca, amb els antecedents de Fòrum i FIC. Creiem que ha estat una força que ha jugat un paper molt important durant molts anys i ha fet possible un canvi de govern a la nostra ciutat i a altres municipis de la comarca després de dècades de governs monolítics per part del bipartit, és a dir, de CiU. De cara a les properes eleccions el Comú ha de continuar essent actiu i possibilitant els canvis i transformacions en els Ajuntaments i als pobles i a la ciutat.

Creus que seria positiu reeditar el pacte de govern de l'actual legislatura?
Sí, a Solsona la majoria de votants són d’esquerres. Si sumem els vots dels tres partits que ara governem superem als vots de CiU, i això que de vegades alguns es queden a casa i no van a votar. El pacte de govern permet recollir diverses sensibilitats i maneres de fer i fer realitat les accions i canvis en la ciutat treballats i consensuats. Això amb una majoria absoluta seria impossible.

Creus que l'actual Ajuntament ha explicat bé les seves polítiques o es pot comparar al Govern del president Montilla, que va dir que no s'havia explicat prou la tasca feta?
L’equip de govern actual ha treballat de valent i potser hem dedicat més energies i esforços a millorar i transformar la ciutat que a explicar i inaugurar el que anàvem fent. Però és la nostra manera de fer i no som partidaris de l’autobombo i la demagògia. La ciutadania ja pot veure el que ha canviat i el que hem fet, la considerem adulta per jutjar per si mateixa.

Quins objectius té Solsona de cara als propers anys?
Solsona és una ciutat amb història i tradicions, però alhora està immersa en una profunda transformació social, urbanística i econòmica. Les receptes d’abans ja no son vàlides i cal ser valent i conscients del reptes que tenim al davant. Cal tenir en compte la crisi profunda que estem patint, fer tot el possible per combatre-la i fer polítiques de promoció i modernització de la ciutat, polítiques de manteniment i millora de la qualitat de vida, de promoció i suport al riquíssim teixit social i cultural que tenim, sense oblidar polítiques que facilitin la integració social i cultural dels nouvinguts.

Quines propostes té el Comú per combatre l'atur a Solsona i al Solsonès?
El Comú creu que l’Ajuntament ha de fer polítiques actives per crear llocs de treball, ja sigui directament aprofitant al màxim els plans d’ocupació com indirectament potenciant i facilitant la creació de nous llocs de treball, professions i empreses. Els llocs de treball vinculats a l’economia verda que no produeixen contaminació i aprofiten els valors mediambientals que tenim són prioritàries però no les úniques. La formació i el reciclatge son bàsics en moments com l’actual. Ens hem de moure per captar d’interès d’inversors de dins i de fora del Solsonès i aconseguir que fructifiquin noves activitats i empreses a Solsona.

Vols afegir alguna cosa?
M’agradaria afegir que un fet habitual és que els governs d’esquerres fan accions que els governs de dretes no volen fer perquè són impopulars o poc rendibles políticament

Entrevista a Montserrat Tura

Entrevista publicada el 14 d'octubre de 2010 a Solsonès Total

“Seguim treballant de valent en la modernització de la Justícia”

Josep Àngel Colomés.- Montserrat Tura serà la número 2 del PSC per les pròximes eleccions a la Generalitat. En els seus anys de consellera (ara ho és de Justícia), ha demostrat el seu compromís per progressar i en molts aspectes ho ha aconseguit. Però sap que el camí és llarg i cal seguir lluitant per millorar, i més ara en un context de crisi econòmica. Per aquest motiu agraïm a la Montserrat que ens hagi atès i ens hagi dedicat part del seu temps per tal d’explicar què està fent i què creu que cal fer a partir d’ara.

En què està ocupada Montserrat Tura en aquests moments?

En aquests moments segueixo, com he fet des que vaig assumir el càrrec de consellera de Justícia, el dia a dia de la gestió de la conselleria de Justícia i treballo per acabar una legislatura que ha estat densa en contingut i en actuacions. És hora de fer balanç de la feina feta fins ara, però també cal prosseguir amb els projectes que encara estan en marxa. La feina segueix pel que fa a la construcció de nous palaus de Justícia, n’hem finalitzat 18 entre els anys 2007 i 2010, i seguim treballant de valent en la modernització de la Justícia amb la implantació de programes informàtics que agilitzin i facin més útil i eficaç l’administració de Justícia. Hem fet passes de gegant en la informatització dels jutjats.

Ens cal seguir treballant per clausurar presons obsoletes, tercermundistes i reduir la massificació als centres penitenciaris i dignificar-los. Aquest ha estat un objectiu prioritari durant el meu mandat, per això s’han obert les noves presons de Brians II, de Lledoners i el centre penitenciari de Joves que ha fet possible tancar i enderrocar la vella presó de Trinitat, i ara hi ha en construcció dues noves presons i altres dues pendents d’adjudicar-se. Segueixo treballant per garantir la justícia gratuïta a les persones sense recursos econòmics, que ara és més necessari que mai per l’actual cojuntura econòmica....

I, com ja sabeu, ara comença la campanya per a les eleccions al Parlament i faré campanya i aniré on calgui per defensar el projecte del PSC, que és el meu projecte.

Com veu Catalunya després d'una legislatura difícil i en un context de crisi?

Patim una crisi internacional terrible que és evident que repercuteix en l’economia catalana. Les darreres dècades hem viscut canvis i demandes socials que mai havíem viscut, un increment demogràfic molt important, demandes socials més acurades, i des del govern hem fet una inversió molt important en la creació i en la millora de serveis públics que generin igualtat d’oportunitats, i aquest esforç ha permès que les repercussions de la crisis en la societat catalana no hagin estat encara més greus del que ho són.

La quantitat i la qualitat dels serveis públics que s’han implantat els darrers anys, les ajudes a persones dependents, a discapacitats, a aturats de llarga durada, les Inversions del Govern en infraestructures, l’assoliment de noves competències com el traspàs de Rodalies, la creació d’escoles bressol, de centres d’atenció primària, de nous jutjats,. i molts esforços més que ha fet aquest govern han cosit un teixit social i econòmic que ha evitat que la crisi actual ens afectés encara més. Per tant veig Catalunya com un país fort, potent i preparat en un context internacional complicat que ens cal afrontar.

I tenim un altre problema que l’han generat el PP i el Tribunal Constitucional.

Quines propostes té per tal de tirar endavant els reptes que ens afecten?

És prioritari el desplegament íntegre de l’Estatut i impulsar l’Estat federal, i seguir treballant en la creació i en la millora de serveis públics. La lluita contra la crisis s’ha desplegat seguint quatre grans línies per sostenir l’activitat econòmica, donar suport a l’activitat empresarial i facilitar-ne el finançament, ajudar als sectors socials més desafavorits i aplicant una política d’austeritat pressupostària. Cal seguir aquestes línies i atrevir-se amb polítiques innovadores i estratègies de reforma per sortir de la crisis i, a més, sortir-ne enfortits, amb una economia més sòlida i equilibrada i més justa que no deixi a ningú enrere. Cal seguir amb la formació als aturats, les beques escolars, destinar més recursos a Serveis Socials, millorar el finançament de les empreses amb avals perquè empresaris i pimes puguin demanar crèdits i beneficiar i ajudar a emprenedors i autònoms.

Cal recolzar sectors estratègics com l’automoció, incrementar els ajuts a la rehabilitació per revifar el sector de la construcció; apostar per la investigació i la recerca, per sectors tecnològics, per la indústria del coneixement i invertir i creure en la formació professional per recuperar-ne el prestigi i la qualitat, entre altres coses.

Que fa en el seu temps lliure?

Dedico moltes il·lusions a tenir temps lliure, però no ho aconsegueixo, excepte alguna petita escapada amb bicicleta.

Què diria a un aturat?

Li diria que l’atur és el problema que més ens preocupa en aquests moments. La crisi porta conseqüències socials greus, com és l’atur. S’han pres mesures per combatre’l, però hem de reconèixer que no han estat suficients, la taxa d’atur és molt elevada. Perquè hi hagi feina cal que s’activi l’economia productiva i malauradament durant molt temps el que es va fer va ser activar l’economia especulativa i després n’hem rebut els danys. Un dels nostres objectius és protegir a les víctimes de la crisi, als aturats. A més, el govern ha impulsat programes de suport per totes les persones i empreses emprenedores que estiguin treballant en la línia d’incorporar noves tecnologies o d’obrir nous mercats.

Entrevista al comentarista ACB 360 Gerard Solé

Entrevista publicada al Solsonès Total el 23 de setembre de 2010

Ha estat entre jugadors de bàsquet de l'NBA per la seva feina

Josep Àngel Colomés.- Entrevista a Gerard Solé i Serra, un jove de 20 anys de Solsona amb molt futur en el món del periodisme. De moment, malgrat que encara no té un sou per guanyar-se la vida, ja col·labora en quatre projectes d'abast estatal. Els seus escrits a Solobasket.com acumulen 254.653 lectures. I tot a base d'esforç i tenacitat en un noi que ha tingut les seves idees professionals molt clares.

Projectes?
En aquests moments formo part de la gran família de Solobasket.com com a redactor en general de la web. A més, sóc cap de personal de Radio Solobasket i sóc un dels components de la plataforma de retransmissions oficials de l'ACB, ACB360 (acb360.orange.es) com a locutor. A més, sóc corresponsal al Nou Congost del diari digital Siglo XXI, l'únic mitjà de l'estat que forma part del món virtual. Quatre bons llocs d'alt nivell per anar progressant amb els millors i poc a poc.

El periodisme esportiu?
La veritat és que és un món molt il·lusionant, complex i atractiu. Poc a poc estic entrant dins d'aquest món centrant-me més en la part del bàsquet, però també és cert que tinc la idea de voler ser més general en els altres esports, com el futbol, als quals també segueixo bastant. Encara sóc molt jove i estic aprenent, poc a poc, de grans mestres tant a ACB con a Solobasket. Estic molt content de la meva vida en cada moment, em sento molt afortunat per on sóc, la gent que conec i la veritat és que veig un futur molt il·lusionant per mi.

Nits en blanc pel bàsquet?
Me'n passo moltes més de les que deuria... però és que considero el bàsquet americà possiblement el més atractiu de tots. Sóc un apassionat de la NBA i, sobretot, de la NCAA (la lliga universitària americana) on aquest any hi tindrem un català, en Roger Guardia, jugant a la petita però important universitat californiana de Cal State Fullerton. Crec que no és un bàsquet tan tàctic com el que tenim a Europa i on els jugadors creixen amb més llibertat... fet que fa que haguem pogut i podem gaudir en aquests moments de jugadors quasi bé únics com han estat Jordan, Iverson o en Lebron James, éssers que han fet coses sobre la pista pràcticament no vistes mai en la història del bàsquet. Però tot i això, també segueixo molt el bàsquet d'aquí, tant el català (aquest any amb 3 equips a ACB i quatre a les LEB) com l'europeu.

Futur del Bàsquet Manresa?
La veritat és que crec que tenim entre nosaltres un projecte molt il·lusionant aquesta temporada i també molt ambiciós. Parteixen d'una base general ja creada i controlada des de l'any passat que ens va permetre salvar-nos i simplement han hagut de reforçar la baixa d'Ivanov amb el serbi Majstorovic (un jugador, en el meu parer, més complet però menys intens que el búlgar) i, a més, disposaran de la peça de revulsiu en un jugador del planter blaugrana amb molt de futur, l'Àlex Hernández. Continuaran amb la mateixa estructura general de l'any passat, amb un dels entrenadors més qualificats de la competició, en Jaume Ponsarnau i amb una columna vertebral clara. En Rodrigo San Miguel, el base titular, farà un pas endavant en la que, segurament, serà la seva última temporada a Manresa, mentre que continuarem gaudint del talent del jove ucrainès Gladyr i de la picardia i l'experiència del gran capità, Montañez. Crec que tenen un equip molt complet i no és gens arriscat parlar d'una possible plaça a Copa del Rei i fins i tot a Playoffs per a aquesta temporada, si els respecten les lesions.

Un solsoní a l'NBA?
Home, és molt complicat... la veritat. Si t'hi fixes, la majoria dels jugadors que han fet el salt a la NBA provenen de ciutats plenes de bàsquet d'alt nivell com Barcelona o Badalona. Però mai s'ha de descartar res, ja que per poder anar a jugar a la lliga del món, a part de molt de treball a alt nivell, s'ha de tenir alguna cosa especial de forma innata. Res és impossible... però és molt complicat, ja que un talent s'ha de treballar dia a dia per millorar-lo. Això sí, crec que som una ciutat on es treballa fort des de la base i on hem tingut la gran sort (i continuem tenint) de tenir jugadors de talent, com, per exemple, en Valentí Sala, que ha jugat a la segona competició nacional.

Entrevista al president del CF Solsona, Isidre Angrill

Entrevista publicada al Solsonès Total el 22 de setembre de 2010

Entrevista a Isidre Angrill, jubilat i des de l'agost president del club més històric de la ciutat, el CF Solsona

“La il·lusió d'aquest any és poder pujar

Josep Àngel Colomés.- Isidre Angrill fins fa poc era el responsable del Club Sant Jordi de Catalunya Caixa. Ara ha substituït la Montse Albacete en la presidència del CF Solsona per encapçalar un projecte de consens i així unir dues forces dins del club.

“Aquest any tenim l'equip a primera territorial amb possibilitats de quedar del 2n al 14è classificat. Si ho aconseguim, pujaríem a una categoria nova que es farà que serà l'equivalent a la preferent d'ara. Si no, tornaríem a quedar amb una categoria equivalent a la segona regional i hauríem d'intentar tornar a pujar”.

“Volem tirar endavant i fer gaudir la canalla petits que és el nostre objectiu, per tal que puguin arribar al primer equip i fer més gran el nom de Solsona”

“Al primer equip hem tingut quatre o cinc canvis. José Prieto és l'entrenador del primer equip i aquest any tenim dos equips de juvenils entrenats pel Miquel Àngel Alsina i pel Paco Alconchel. El futbol base el porta Gesport amb l'Albert Viladrich al capdavant.”

“Intentarem trobar algú que ens actualitzi la pàgina web”

“A la junta tenim dues o tres persones que es cuiden del futbol en general, tenim un grup pel futbol base, un grup de pares que ajuden als entrenadors del futbol base i un grup econòmic que és el que ha de fer números per anar tirant. Hem de partir de la base que, d'ajuts oficials, cada dia menys”

“Som uns dos-cents socis. Intentarem fer una entrada popular comprant números.”

“Els jugadors del primer equip juguen gratis però sí que hi ha una ajuda simbòlica pel quilometratge.”

“No es tanca la porta a ningú i s'obra la porta a tothom. Us animo a què us feu socis perquè necessitem molts socis per poder sobreviure i que ens ajudeu tant amb voluntariat com des de les cases comercials.”

Entrevista a l'alcalde de Solsona, Sr. David Rodríguez i González

Entrevista publicada al "Solsonès Total" del 25 i 26 de setembre de 2010

“Ens estem plantejant si de cara al pressupost de l'any vinent mantenim el tipus de l'IBI o fem una petita rebaixa”

Josep Àngel Colomés.- En aquesta primera part abordarem temes de l'actualitat solsonina

Com se sent des que va prendre possessió com a alcalde?
Em sento bé, és un càrrec nou i una experiència nova, un honor. La ciutadania reconeix el càrrec d'alcalde, el té amb consideració. En aquest sentit em sento bé ara després de tot el tràngol que vam passar per les circumstàncies que vaig esdevenir alcalde. Cada vegada em sento més bé en el càrrec. M'he habituat bé a la nova situació.

Com estan els projectes pendents fins al final de legislatura?
Hem de fer la recta final del Pla de barris. Per tant, conscients que s'acabarà la legislatura i encara quedaran coses per acabar, però ja faltarà poc i, com a mínim, el que resti ja ho deixarem engegat. I després tenim tot el tema de les ajudes del “Pla Zapatero”. Ara hem de fer la rehabilitació del monument de la plaça del Camp. Hem de fer el projecte de la Ribera. I ho tenim tot bastant encarrilat. La biblioteca a partir d'ara es visualitzarà molt el pas endavant que es farà perquè fins ara tot el que s'ha fet ha estat a terra. A partir d'ara es veurà la infrastructura com puja. Estem acabant d'encarar moltes coses, si bé ja n'hem acabat moltes, però ara estem acabant les pendents.

Quan s'inaugurarà la sala polivalent?
Abans d'acabar l'any segur. Ens fa il·lusió que la pugui inaugurar la banda de l'Escola Municipal de Música. És una petició que ens van fer. Ens sembla molt encertada. L'altre dia vam fer la preestrena que ens ha anat molt bé perquè hem pogut comprovar quins detalls estan pendents, etc. Vam quedar molt contents de la prova que vam fer i, per tant, tot va endavant.

El fet que l'IBI pugi un 10% cada any, durant quatre anys seria un 40% però més, perquè cada any és un 10% respecte a la taxa de l'any anterior i, per tant, representa un canvi espectacular de fa quatre anys cap aquí. Creieu que en temps de crisi això no pot ser una mica perjudicial per la gent que ho està passant malament?
Sí, d'entrada et diré que sí i també et diré una altra cosa: sort n'hem tingut l'Ajuntament de Solsona de la recaptació que hem fet aquests anys de l'IBI, perquè amb la rebaixa que hem tingut de l'impost d'obres com de l'aportació que ha fet l'estat als ajuntaments, sinó hagués estat per aquestes pujades difícilment hauríem pogut mantenir tots els serveis que fa l'Ajuntament. Ens estem plantejant si de cara al pressupost de l'any vinent mantenim el tipus de l'IBI o fem una petita rebaixa perquè no es reflecteixi tant aquesta puja de cara als impostos de l'any que ve. Llavors, haurem de fer números molt ben fets i encara no ho puc assegurar. Ho estem estudiant.

A causa dels problemes econòmics, no podeu donar ajudes com demanen algunes entitats, potser especialment esportives que mouen molta gent?

Fins ara només hem valorat com a ajudes allò que directament l'ajuntament aporta a les entitats. I el que no hem valorat, és la despesa que l'Ajuntament fa en equipaments municipals i que permet que aquestes entitats puguin desenvolupar aquesta activitat. Algun dia, no dic que hagi de ser ara, ens haurem de plantejar si el model que fem de subvenció per les entitats esportives és l'adequat i si ja està bé que totes les entitats donin per suposat que han de disposar d'uns equipaments absolutament a cost zero, quan el cost municipal no és zero. I tothom ha de saber valorar que tot això és un ajut molt important. A més, les entitats esportives probablement són les entitats que, a través de la via indirecta, del manteniment de les instal·lacions, l'Ajuntament hi destina més despesa. I això també s'ha de valorar. I el personal que hi ha al darrere i tot plegat.

L'Ajuntament, arrel d'això, s'hauria plantejat el fet de llogar les instal·lacions esportives i que fos una empresa qui gestionés les entitats esportives i d'aquesta manera l'Ajuntament per una banda es treu el cost de mantenir un personal de servei i el manteniment i a més a més tenir una recaptació? Això voldria dir un plantejament molt diferent del que hi ha ara i no sé si tothom estaria disposat a acceptar-lo perquè voldria dir que totes les entitats, pel fet de donar una cessió a una empresa privada, les entitats ja no tindrien una relació directa amb l'Ajuntament sinó que haurien de pagar per usar aquestes instal·lacions. No ens ho hem plantejat tan obertament això. Ens vam plantejar això en el sentit de poder dur a terme la piscina coberta. Ja que l'Ajuntament directament no pot desenvolupar la piscina coberta, doncs si això ho podíem fer per la via indirecta, és a dir, si nosaltres no ho podem assumir i una entitat privada ho vol assumir i nosaltres hi donem suport doncs estaria bé, d'acord. Però tampoc és viable. No ens surten els números de cap manera i, per tant, del camp de futbol i la resta no hem fet un plantejament seriós encara perquè ens sembla que és un canvi molt fort respecte al que hi ha ara, i encara no estem disposats a fer-lo.

“CiU ha viscut set anys de rebequeria permanent, com si algú els hagués pres alguna cosa que era seva, i no era seva”
En aquesta segona part abordarem temes de l'actualitat catalana

Com veu les eleccions del 28 N?
Com totes les eleccions al Parlament de Catalunya per nosaltres són les més importants, són les que decideixen el futur del nostre país. Ja veurem els resultats com van.

Penso que des de l'actual govern de la Generalitat s'ha fet molta feina tot i que molta gent no ha valorat. De vegades es valoren més qüestions secundàries que tenen poc a veure amb l'acció de govern i això s'ha valorat poc, penso. I si es valora es veurà que s'ha fet molta feina i molt ben feta. Com a tot arreu hi pot haver errors però penso que hi ha més soroll mediàtic al darrere que l'acció de govern que realment hi ha hagut. I ara sembla que hi ha les expectatives molt obertes, possibilitats de canvi al país. Bé, ja es veurà.

Em sembla que després de la sentència del Tribunal Constitucional el canvi no és un relleu al Govern de la Generalitat sinó que el canvi és la independència.

Com a persona d'ERC, creu que pot afectar l'aparició de partits com Reagrupament o Solidaritat Catalana que també parlen de la independència?
Segur que ens poden afectar. Evidentment ocupen un espai electoral proper a nosaltres. És a dir, hi ha gent que són independentistes i que fins ara l'únic referent era Esquerra Republicana, doncs ara tenen més referents i ja està bé. Però algun dia el que caldrà reconèixer és que si s'ha arribat a aquesta situació, de si hi ha una base d'independentistes en la societat tan elevada, alguna part de culpa hi ha de tenir Esquerra Republicana en tot això. I alguns ho voldran reconèixer, uns altres no, però el que és evident és el fet que el discurs polític dels últims set anys a Catalunya l'ha marcat Esquerra Republicana. I aquesta és la realitat i pesi a qui pesi. Algun dia o altre això s'haurà de reconèixer.

Creu que si, com estan dient les enquestes, CiU tingués majoria però no fos absoluta, ERC podria recolzar aquest govern, depenent dels plantejaments?
Depèn dels plantejaments. Nosaltres hem de recolzar aquells amb els que ens puguem entendre.

El que més em preocupa de Convergència i Unió, i ho dic a nivell personal, és que em sembla que en aquests anys de crisi i en aquests set anys que ha estat a l'oposició, i que hauria d'haver fet el procés de reflexionar i pensar... i guanyar amics, perquè si al final no va poder ser president el candidat Mas és perquè no va tenir prou amics per ser-ne... em sembla que han viscut set anys de rebequeria permanent, com si algú els hagués pres alguna cosa que era seva, i no era seva, és del país. I, per tant, si no canvien l'actitud és difícil que ens puguem entendre.

Els casos de corrupció que estan afectant a la política catalana durant els últims temps, creu que afectaran a les eleccions d'alguna manera?
El que em sap greu i em temo molt, és que no afectaran el que haurien d'afectar. És gravíssim el tema de la corrupció política i la vinculació que hi ha en el cas Millet amb Convergència Democràtica, és una vergonya. I això, que malauradament la gent no valorarà, malgrat que tots diuen... “aquells polítics són uns corruptes”... a l'hora de la veritat això no es reflecteix quan la gent emet el seu vot.

Hi ha formacions polítiques que no tenen cap taca en aquest sentit de corrupció i els fiquem tots en el mateix sac. Doncs estaria bé, que el primer pas a l'hora de valorar, la gent valorés el nivell d'honestedat dels polítics. Es poden equivocar uns o no es poden equivocar, però l'honestedat és el primer que s'hauria de reconèixer. I n'hi ha uns que la poden defensar i d'altres que és més dubtós, diguem-ne així. No ho puc afirmar.

Creu que hi ha corrupció al Solsonès?
Amb aquesta contundència, jo això... Per definir el que és corrupció a nivell jurídic, ho hauria de dir un jutge, no ho puc dir jo, d'acord. Si entenem per corrupció treballar d'una manera pensant en el bé d'altres interessos, no de la comarca, en aquest sentit, sí que hi ha gent que treballa per altres interessos que no són els de la comarca. N'hi ha uns que treballem i penso que treballem per l'interés de la nostra ciutat i de la nostra comarca i uns altres que, de vegades sí i de vegades, no.

De cara a les eleccions al Parlament la diferència entre ERC i les altres formacions és tenir les “mans netes” o no?
La diferència entre Esquerra i els altres és que hi ha partits que són molt personalistes i Esquerra és un projecte polític que va més enllà de qui l'encapçali. I d'entrada és un projecte polític sòlid que ens ha portat on som ara i que a més a més té l'aval de què no és un buf, no és un “souflé”. Aquí hi ha feina feta, aquí hi ha gent que ha treballat molt temps i que, per tant, hi ha gent molt preparada per tirar endavant aquest país. I ho hem demostrat.

La Isabel Roca es presentarà al Parlament per ERC en el número 6 per Lleida, què n'opina?
Sí, és una gran candidata. És una persona que té per una banda la frescor d'una persona que no ha estat mai vinculada directament amb la política però, per altra banda, té l'experiència d'haver-la viscut de molt a prop al costat del Xavier Jounou. I, per tant, aquesta doble circumstància li escau molt bé i aniria molt bé tenir-la al Parlament de Catalunya.

Voldria donar un missatge als solsonins de cara a aquestes eleccions que vindran?
Voldria dir-los que siguin conscients que l'exercici del vot no només és un dret sinó que és una responsabilitat. Estaria bé que els solsonins fessin una reflexió d'aquests darrers set anys, que la fessin seriosament, i que quan tinguin aquesta reflexió feta, aleshores se n'adonin de qui és el responsable de tot plegat. Que escoltin el discurs mediàtic dels últims anys, qui ha marcat l'agenda en aquests últims anys. I em sembla que si valoren això se n'adonaran que Esquerra Republicana ha tingut gran part de culpa i gran part de mèrit amb moltes de les coses que s'han aconseguit darrerament. I també és veritat que nosaltres vam promoure un Estatut que no ha anat bé però també ha servit, com a mínim, per saber una cosa, que és que l'Estat no vol canviar i, per tant, ja només cal un pas més, i que tota la resta són “pamplines”.

Moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres

Entrevista a Jordi Riart i Vendrell, exalcalde i regidor de l'Ajuntament de Solsona

Entrevista publicada al Celsona a l'inici de gener del 2011

Titular:
“Caldrà fer un esforç per reduir la despesa corrent intentant mantenir els serveis bàsics sense incrementar les taxes”

Josep Àngel Colomés.- Jordi Riart i Vendrell (1956) va ser alcalde de Solsona durant 4 anys (2003-2007). Després de saber-se que no serà el candidat de CiU a les eleccions, hem volgut parlar amb ell per conèixer la seva opinió sobre l'actualitat solsonina.

Com veu en aquests moments políticament Solsona? Què destacaria de l'última legislatura?
El desànim i la paralització dominen on els "tripartits" estan governant. I el que ha passat en les darreres eleccions al parlament és un reflex del que la gent pensa i desitja. N'està tipa d'una fórmula que ha fracasat, de fet mai ha funcionat i és conseqüència d'un vici del nostre sistema democràtic que permet que una coalició de perdedors pugui governar. Caldria corregir-ho amb una segona volta com fan altres països.

L'última legislatura s'ha destacat per la manca de lideratge i de programa que en temps de crisi s'agreuja per la manca de reacció i d'encert en les decisions.

Cap on ha de tirar Solsona? Quins creu que són els reptes per la nostra ciutat de cara als propers anys?
Solsona a d'anar cap a un govern municipal estable i sobretot fiable en les decisions que prengui. En el proper mandat caldrà fer un esforç per reduir la despesa corrent intentant mantenir els serveis bàsics sense incrementar les taxes. En aquest mandat s'han desaprofitat els "fons Zapatero" provinents del govern central per pal·liar la crisi. Se'n podia haver destinat una part a la creació de recursos propis per tal d'abaratir la factura energètica de la ciutat, i en conseqüència treure pressió fiscal a la ciutadania.

Creu que el nou cap de llista de CiU podrà configurar un bon equip per intentar recuperar l'alcaldia?
Ningú que accepti el repte d'encapçalar una llista electoral vol tenir una llista dolenta. La dificultat rau en què la desafecció per la política que els darrers anys han fomentat els "tripartits", sovint impedeix fitxar persones prou vàlides per a un govern. Espero que després de les darreres eleccions, que han trencat aquesta dinàmica, pugui animar la gent a adquirir compromisos amb la societat i implicar-se en la política.

A nivell personal, té ganes de seguir vinculat a la política?

El fet que, ara, jo no encapçali la propera llista de CiU a l'Ajuntament de Solsona, no vol dir que renunciï a l'activitat política. D'alguna manera continuaré treballant pel millor projecte polític que la ciutat i el país necessita

Creu que el govern de Mas és el millor dels possibles i aconseguirà aixecar Catalunya?
No tinc cap mena de dubte que el govern del president Mas és el millor que necessita Catalunya. En aquests moments de difícil responsabilitat ha aconseguit transmetre a la població confiança en la configuració del nou govern i en les primeres decissions que ha pres. No serà fàcil aixecar el país ni tampoc és farà en dos dies, però, estic segur que l'Artur Mas passarà a l'història com el president de la Generalitat que ha estat valent i capaç de situar Catalunya novament en el referent polític.

Aquests quatre darrers anys han estat difícils per vostè i per molts solsonins. Com els veu des del present o prefereix mirar endavant i oblidar-los?
El passat sigui per bé o per malament, no el pots recuperar mai, així com tampoc pot condicionar el teu present ni el futur. La vida cal encarar-la cada dia amb il·lusió renovada, per difícil que sigui la teva experiència personal. I puc dir que de les situacions difícils sempre en pots treure aspectes positius que t'ajuden a tirar endavant.

L'associació Fènix, per ajudar a malalts i familiars víctimes de la malaltia del càncer, que vostè encapçala, quins reptes té per aquest 2011?
Vull aclarir que no encapçalo l'entitat, però hi col·laboro en tot allò que està al meu abast. Penso que Fènix és una entitat que cal consolidar en els propers mesos i treballar d'una manera especial en aquells aspectes que la medicina no tracta directament, com són l'àmbit emocional i social de la persona que es veu afectada per la malaltia, així com el seu entorn familiar més proper.

Finalment voldria acabar desitjant que aquest nou any que tot just encetem, ens aporti a tots, salut i il·lusió per afrontar amb garanties d'èxit aquelles dificultats que la vida ens presenta.