Amb motiu del 50è aniversari de Mans Unides i dels 25 anys que es va iniciar la seva actuació a Bellpuig, l’Ajuntament de la vila va voler honorar la nostra institució, el passat 20 de febrer. Donem les gràcies a l’Ajuntament per aquesta deferència.
Agraïm també la curosa preparació de la celebració eucarística que ens va oferir Mn. Alfons, enriquida com sempre amb les seves penetrants i benefactores reflexions, així com l’assistència de totes les autoritats i de tots els que ens vau voler fer costat acompanyant-nos als actes.
Reproduïm aquí un extracte de les paraules que, les dues delegades de Mans Unides en aquests 25 anys, van dirigir als assistents congregants al teatre Armengol on va tenir lloc l’homenatge:
“Permeteu-me que us faci unes breus pinzellades de com va començar Mans Unides a Bellpuig.
Fa 25 anys que un grup de cinc persones varen decidir començar a treballar per aquesta organització. Ja sabíem que tots els començaments sempre són difícils, però la causa era bona i valia la pena.
El nostre objectiu en començar fou el de trobar persones de bona voluntat que ens ajudessin a treballar pel tercer món, ja fos aportant el seu temps o ajudant econòmicament.
I aquella petita llavor que havíem sembrat, poc a poc va anar creixent. Fent nostres els ideals de Mans Unides, de lluitar contra la fam del món i la injustícia, aquest petit grup vam fer pinya i vam anar treballant amb il·lusió.
Al cap d’uns anys vam passat la torxa a les persones que actualment han fet realitat el nostre somni. Aquella petita llavor ha esdevingut un arbre amb moltes branques curulles de fruits. Així, avui podem dir ben contents que Bellpuig ocupa un lloc destacat a la delegació de Mans Unides de Solsona .
Val a dir que la població de Bellpuig en general ha entès el missatge de solidaritat que Mans Unides sempre ha volgut transmetre i això ha fet que les persones que hem treballat a l’organització ens sentíssim recolzades en el nostre treball.
Finalment voldria dir que l’homenatge que avui l’ajuntament fa a Mans Unides, ens dona goig, ens plau, i l’agraïm, però les persones que treballem o hem treballat voluntàriament en aquesta tasca hem sentit el goig i la satisfacció que dóna sobretot el treballar per al germà, per a l’altre i així, poder contribuir a fer que el nostre món sigui una mica millor del que l’hem trobat. Gracies. Maria Xinxó
“Volem destacar que els veritables mereixedors d’aquest homenatge són, de fet, totes aquelles `persones que, durant aquests 25 anys, han donat vida a aquest projecte de Mans Unides.
Si, avui, som aquí és perquè, abans de nosaltres, moltes altres persones, amb la seva dedicació, amb la seva entrega constant i desinteressada, han fet de la seva vida un acte de servei als altres. I encara avui, moltes d’elles hi estant col·laborant. És gràcies al seu suport i gràcies a la seva ajuda que Mans Unides, ha pogut anar escrivint aquesta historia de solidaritat.
Així, doncs, amb emoció i amb profund agraïment, els traslladem, complaguts l’honor d’aquest homenatge.
La Maria us ha anat explicant els primers passos de la nostra trajectòria.
Puc donar fe que, la pètita llavor que ella va sembrar fa 25 anys, ha esdevingut un arbre frondós on, moltíssimes persones arreu del món, hi han pogut trobar recolzament, ombra, consol, il·lusió,i ganes de viure .
En són testimoni les nombroses cartes d’agraïment rebudes dels beneficiats pels projectes de Mans Unides, i les mostres entendridores de content que jo mateixa vaig poder copsar en una ocasió en que vaig poder visitar in situ varis projectes de Mans Unides a Guatemala.
En aquests 25 anys de solidaritat viscuts a Bellpuig, centenars de persones i entitats han participat activament amb molts actes organitzats per Mans Unides per arribar als objectius proposats.
Gràcies a la col·laboració d’aquest gran nombre de voluntaris que hi donen generosament el seu temps, gràcies a l’ajuda dels nombrosos socis que hi aporten una quota, gràcies a tots els que ens feu costat, Mans Unides ha pogut salvar la vida de molts nens que haurien mort irremissiblement, ha pogut crear escoles en barris pobres que no en tenien, i ha pogut tornar fer sentir ganes de viure a gent que les havia perdut. I és que... és tan gratificant només el fet de poder veure una cara que abans estava afligida i trista ha recuperat la il·lusió i el somriure...
Això s’ha pogut fer gràcies a la col·laboració de tots. És a tots, doncs, que ho volem agrair i a tots, doncs, que traslladem aquest homenatge.
El millor homenatge que podríem desitjar és que Mans Unides ja no tingués raó d’existir perquè hagués desaparegut la injustícia de permetre que al món hi hagi fam.
Però mentre al món hi hagi germans nostres que en pateixin, el nostre deure és ajudar-los i Mans Unides ho fa creant projectes de vida que els facilitin poder viure, treballar i desenvolupar-se per ells mateixos .
Al llarg d’aquests anys els qui hem tingut la sort de treballar per una institució com es Mans Unides ens podem sentir orgullosos de poder compartir el nostre destí amb els més desafavorits de la terra, de treballar per ells i amb ells.
Això possiblement es el millor regal que tenim la satisfacció de poder gaudir.
Moltes gràcies a tots.” Ma. Aurora Aubach