dilluns, de juny 06, 2011

Això d'anar a missa

Diumenge vaig assistir, per casualitat, a la comunió de 6 nens a la Catedral de Solsona. Recordo que fa 20 anys vaig fer la comunió. Recordo també que ens deien: serà la primera, però no l'última, sinó la primera de moltes comunions. I sí, en 20 anys Déu n'hi do si n'hi ha hagut de misses, i de diumenges i de comunions. Anar a missa mai no m'ha sobrat. Al contrari, sempre hi he trobat amor, inspiració, ganes de millorar.

Això d'anar a missa no es porta gaire. Molts fan la comunió, fins i tot es confirmen, però abandonen l'espiritualitat i la relació amb Jesús. No van a missa excepte en enterraments i algun casament o bateig. Però recomanaria a tothom anar a missa, un lloc de trobada amb Jesús, amb l'amor, amb la pau, amb el perdó, amb el goig, amb l'esperança.

Anar a missa, com em deia un amic romanès referent a la Bíblia, no fa mai mal. Anar a missa fa molt bé, estimula a l'amor, tonifica l'esperit, ens fa més receptius a servir no pas a ser servits. En definitiva, anar a missa ens aporta el que tots necessitem, amor i pau en l'esperit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada