Em sembla important reproduir l'homilia en el funeral d'aquest "home que sempre sumava". El meu condol als jesuïtes per la pèrdua. Al cel sigui.
"Apassionat per Jesús": homilia en el funeral per Ignasi Salvat
Aquest dissabte 25 de juny, el centre de Borja de Sant Cugat del Vallès va acollir el funeral per Ignasi Salvat, jesuïta, que va morir aquest divendres a Barcelona. La cerimònia va estar presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull i concelebrada pel bisbe emèrit de Solsona, Jaume Traserra; el Provincial dels Jesuïtes de Catalunya, Lluís Magriñà; el Superior de la Comunitat de Jesuïtes del Sagrat Cor, Pere Borràs; el Superior del Centre Borja de Sant Cugat, Francesc Xicoy; i diversos companys jesuïtes, sacerdots i religiosos.
El P. Pere Borràs, Superior de la Comunitat de Jesuïtes on residia actualment el P. Salvat, fou l'encarregat de pronunciar l'homilia, que reproduïm a continuació.
"Avui acomiadem a l'Ignasi en el marc de l'Eucaristia amb representació dels molts amics i amigues que ha tingut i té. Era la paraula preferida de l'Ignasi: amic, amiga. Moltes persones m'han dit, aquests dies: era el meu amic. L'Ignasi desmenteix la teoria que d'amics se'n tenen pocs i coneguts molts: era amic de molts i de moltes. Donar la vida pels meus amics, deia el Senyor Jesús.
Però quin era el secret del seu tarannà personal optimista? Malatissament optimista. Un home que sempre sumava, mai restava. Un home proper, intel.ligent, dinàmic, positiu, profundament jesuïta. Deixeu-me dir algunes paraules.
No es pot entendre l'Ignasi sense la persona de Jesús. I potser diria que em costa entendre Jesús sense el testimoni de l'Ignasi.
Al Pare Arrupe li van preguntar un dia qui era Jesús per a ell i va respondre: TOT. Qui era Jesús per l'Ignasi: TOT. Els textos que hem escollit per a l'Eucaristia d'avui són els textos més citats per ell. Totes les seves qualitats, com les de Pau en el text de Filipencs, les considerava "escombraries" comparades amb l'amor de Déu manifestat en Crist Jesús. No té color. Era un apassionat de Jesús. Aquell que ha vingut a donar la vida, que ha entregat la vida fins a l'extrem, aquell que dóna la vida pels seus amcis.
Li agrada citar el text del testimoni d'aquell monjo de Montserrat que, parlant de l'estada de Sant Ignasi al Monestir, deia: "Aquell pelegrí era boig per Nostre Senyor Jesucrist". Ignasi de Loiola, Pedro Arrupe,... les persones que més admirava i volia imitar eren com ell apassionats per Nostre Senyor Jesúcrist. I viscudes en companyia de Jesús, servint en missió universal.
L'Ignasi sempre deia que la vida li va ensenyar la pedagogia de la comprensió: posar-se a la pell de l'altre. Era un home apassionat i sovint impulsiu, que feia un gran esforç ascètic i, alhora, amorós. Fou una persona de caràcter fort. Una difícil síntesi per escoltar, animar, encoratjar, crear una atmosfera de confiança i disponibilitat. No admetia generalitzacions.
El seu camp d'acció era la mateixa vida. La vida humana que és la vida de Déu. Era un aprenent de tot. Era un mestre que sempre aprenia i ho deia. De les parelles, del CPM, de les reunions, dels seminaris, patronats, viatges, vinculacions. Sempre encoratjant. Sempre aprenent. Sovint preguntant. Mai dogmatitzant. La parella és un procés. La fe es un procés. L'Ignasi era un home de diàleg. Un home de fidelitats. Moltes fidelitats.
Defensà la profunda vinculació entre la fe cristiana i la justícia. La justícia que brolla de la fe. La fe en aquell que fou víctima i, alhora, alliberador dels més pobres i abandonats. Que morí en creu i que ara està present en els crucificats de la terra. I sempre una persona de reflexió, d'estudi, de treball intel.lectual. Marcat profundament per la moral de la vida i del Dret al servei de l'alliberament de les persones.
Els seus amors eren múltiples: la Companyia de Jesús, el CPM, Cristianisme i Justícia, Intermón, la moral social, la moral familiar, el Dret Canònic, el futbol, el cinema, les parelles, l'educació dels joves, ESADE, l'IQS, la Ramon Llull, el Casal Loiola, l'Institut Borja de Bioètica, el Tribunal Eclesiàstic, l'experiència parroquial a Terrassa, els mitjans de comunicació... Tot sumava, tot era motiu d'alliberament. Tot era camp de missió. Déu és amor. En l'amor no hi cap el temor, la por... Tot era camp de missió. La missió de Jesús i el Regne. Per ell ho deixo tot. I ho guanyo tot.
L'Eucaristia era la font de la seva vida. Mai no la deixava. I la pregària personal i la litúrgia de les hores. I va morir com va viure. Envoltat dels seus amics. Recordant-nos a Jesús i els seus amics. Ensenyant, escoltant, celebrant l'Eucaristia, la font de la seva vida.
Sé que m'estàs dient: Pere, t'has passat! I jo li contesto, en nom de tots: Gràcies Ignasi, pel teu testimoni de fe, d'esperança i d'amor"
Homilia de Pere Borràs en el funeral d'Ignasi Salvat. Sant Cugat, 25 de juny de 2011.