dijous, de juliol 21, 2011

Existència i espiritualitat de l'ànima

Per què quan veiem un nen famèlic sentim d'una manera especial? Per què quan ens sentim estimats se'ns omple alguna cosa més que el cor de joia? Per què podem experimentar tants tipus de sensacions davant circumstàncies diferents?

És a dir, quina cosa hi ha en nosaltres que pensa, estima i sent? L'ànima. La nostra ànima és espiritual, no és una part del cos, ni de la sang, ni dels nervis, ni del cervell, ni pot dividir-se en parts perquè no les té. És una substància simple, amb capacitat de comprensió i voler.

Jaume Balmes ens fa copsar la diferència entre cos i ànima:

"(Els cossos) si hom els mou, es mouen; i si hom no els fa moure, segueixen en el mateix lloc immòbils. En canvi, en la nostra ànima passa tot el contrari, perquè no solament fa moure el cos quan ella vol i de la manera que vol, sinó que amb el pensament pot recórrer en un moment el cel i la terra, i és tan inquieta, tan activa, tan vital, que és tancar els ulls a la llum entestar-se en dir que la seva naturalesa no és molt diferent de la dels altres cossos".

Balmes, per tant, ens fa adonar que l'ànima és una gran cosa i existeix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada