dijous, de juliol 14, 2011

Jaume Balmes (1810-1848): un pensador catòlic

Mn. Josep M. Montiu de Nuix.- El dia 28 d’agost del 2010 es van complir els dos-cents anys del naixement de Jaume Balmes. Des de aleshores, durant l’any 2010 i especialment durant el 2011, programats en cosa d’uns dotze mesos, en diferents punts de la geografia catalana s’estan celebrant diversos actes commemoratius del bicentenari del naixement d’aquest il·lustre català.

Jaume Balmes per a Catalunya és un català universal, una imatge escultòrica de Crist, un temple de Déu, una catedral gòtica, una casa d’or, un joiell, un diamant, un brillant formós, una perla fina, un tresor, un cim nevat, un lliri, l’elevació de l’àliga, una simfonia, una harmonia clàssica, una poesia, un intel·lectual, un filòsof, un savi, una meravella angèlica, un sacerdot de Crist, un home de Déu.

Balmes i casa nostra
Jaume Balmes està especialment relacionat amb la diòcesi de Vic, però també té connexió amb la diòcesi de Solsona. Representa una part important de la història eclesiàstica de Catalunya i, particularment, de les de Vic i de Solsona, per raó de la gran repercussió de la seva obra.

Jaume Balmes va néixer a Vic, on va viure un grapat d’anys i on el dia 9 de juliol de 1848 va morir. Eclesiàsticament pertany a Vic. Part dels seus estudis els va fer al Seminari de Vic, diòcesi on va ser ordenat sacerdot, on va ser capellà diocesà i on estava incardinat. L’any 1825 va rebre la tonsura a Solsona. El dia 1 de desembre de 1833 el bisbe li donaria els ordes menors al saló de sínodes del palau episcopal de Solsona. El dia 21 de desembre de 1833 el bisbe de Solsona li va conferir el subdiaconat. El gran poeta Verdaguer opinava: En aquesta ordenació es van presentar junts els dos homes més grans de la Catalunya d’aquella època, en saviesa, Balmes, i, en santedat, sant Antoni Maria Claret. Balmes també està relacionat amb Solsona a través de la ciutat de Cervera. Jaume Balmes havia estudiat a la Universitat de Cervera, on l’any 1833 es va doctorar en Teologia i l’any 1835 en Dret Canònic. Amb tot, Balmes és més conegut com a filòsof i com a apologeta (defensor de la religió catòlica).

Balmes, testimoni de Crist
El gran biògraf i coneixedor de Jaume Balmes és el P. Ignasi Casanovas. La seva biografia continua essent la més important al respecte. Notem que el pare Casanovas va ser un dels intel·lectuals jesuïtes més importants i més preparats de la seva època. Certament que només a l’Església pertany dir qui es realment sant. Però també és cert que, de tota manera, no deixa de ser interessant saber què pensava sobre Balmes el P. Casanovas, almenys per a poder tenir una orientació sobre si Balmes va ser una bona persona, un testimoni de Crist. Casanovas deia: «Balmes no solament tenia una voluntat forta, sinó una voluntat bona; no solament va ser un heroi, sinó que va ser un sant.» Això reforça, doncs, la idea opinable que Jaume Balmes va ser molt bona persona, un bon cristià, un bon catòlic, algú molt exemplar, un model.

Balmes, sacerdot
En la impossibilitat de fer breument una descripció completa de la seva vida sacerdotal, consideraré Jaume Balmes en relació a la Sagrada Eucaristia. Es diu en la biografia que de Balmes va fer el P. Casanovas: «Record especial ha deixat en mi la devoció amb què celebrava el
sant sacrifici de la missa. S’hi preparava amb mitja hora d’oració i donava gràcies per espai d’una altra mitja hora. A l’altar era extraordinària la seva atenció.» Balmes va ser un model de sacerdot.

Balmes, geni
Balmes va ser un autèntic geni, un dels mortals que pot rebre aquesta denominació tan i tan extraordinària. Balmes va ser un dels intel·lectuals més importants del segle XIX a Espanya. A Catalunya figura al costat de Gaudí, de Verdaguer...

Balmes, humà
Balmes té una peculiaritat fantàstica, que és recollida sota l’expressió Doctor Humanus, el Doctor Humà. Es tracta de la seva gran humanitat, el seu reconeixement de la importància del sentit comú, de ser persones sensates, de les capacitats naturals de la persona humana, de la importància de les ànimes senzilles, etc. El seu pensament alhora que genial és d’un gran reconeixement de la grandesa de la persona humana, infonent serenitat, pau, goig, confiança, elevació. Balmes és el pensador que sap veure l’enteniment humà en la seva veritable vàlua.

Balmes, actual
Balmes com a pensador és molt actual, perquè no es va fixar pròpiament en el passat, en el present o en el futur, sinó en allò que és etern i que, per tant, no passa, sinó que és sempre actual. El seu pensament va girar entorn dels grans temes, allò que sempre interessa a l’ésser humà. També és actual perquè es va anticipar al seu temps en moltes qüestions, alhora que també va aconseguir de renovar el pensament de la seva època.

Jaume Balmes amb el seu llibre El criterio va ensenyar a pensar, a caminar per aquesta vida amb sentit comú, amb una raó orientada a la veritat, en harmonia amb la bellesa i amb la bondat. Aquest llibre representa una orientació extraordinària i assequible per als homes d’avui. Una opinió discutible del savi P. Ignasi Casanovas pot servir per a adonar-nos que som davant una obra importantíssima —a més, personalment, no l’he vista mai superada i penso que és d’una actualitat i d’una capacitat de fer el bé molt adient per al moment actual—: «Hem dit en un altre lloc, i ho tornem a repetir ara, que no s’ha escrit obra pedagògica més sòlida, més completa i més natural que El criterio.» Balmes s’hi referia dient que era un sistema molt nou per a dirigir l’enteniment, un gran invent, una cosa que abans no existia: «En aquesta obra es fa un assaig per a dirigir les facultats de l’esperit humà mitjançant un sistema diferent del seguit fins ara.»

Exemples del fer intel·lectual de Balmes
Com a filòsof, Jaume Balmes va demostrar per la pura raó l’espiritualitat i immortalitat de l’ànima humana, l’existència de Déu i els seus atributs... És autor de llibres com Filosofía elemental», Filosofía fundamental (la seva principal obra filosòfica), a més del que ja hem esmentat.

Com a apologeta va donar arguments importants per a creure en Déu, en Jesucrist i en l’Església. El seu pensament es resumeix en l’expressió: «La religió catòlica és la veritat.» Afirmava també que un nen amb el catecisme s’eleva molt més amunt sobre les grans qüestions que no pas els savis no cristians. Jaume Balmes va comprendre que el catolicisme havia posat el llistó intel·lectual molt amunt, a l’alçada més gran. Tot el pensament humà al costat del pensament catòlic li semblava un joc de nens. És autor de la gran obra El protestantismo comparado con el catolicismo, també de La religión demostrada al alcance de los niños...

Com a polític va procurar la conciliació dels carlins amb els lliberals.

Un text de Balmes
«Criteri és un mitjà per a conèixer la veritat. La veritat en les coses és la realitat. La veritat en l’enteniment és conèixer les coses tal com son. La veritat en la voluntat és voler-les com és degut, conforme a les regles de la sana moral. La veritat en la conducta és obrar per impuls d’aquesta bona voluntat. La veritat en proposar-se un fi és proposar-se el fi convenient i degut, segons les circumstàncies. La veritat en l’elecció dels mitjans és elegir els que són conformes a la moral i condueixen millor al fi. Hi ha veritats de moltes classes, perquè hi ha realitats de moltes classes.»

Hi ha també moltes maneres de conèixer la veritat. No totes les coses s’han de mirar de la mateixa manera, sinó de la manera que cada una d’elles es veu millor. A l’home li han estat donades moltes facultats. Cap no és inútil. Cap no és intrínsecament dolenta. L’esterilitat o la malícia els vénen de nosaltres, que les utilitzem malament. Una bona lògica hauria de comprendre l’home sencer, perquè la veritat està en relació amb totes les facultats de l’home. Tenir cura de l’una i no de l’altra és a vegades esterilitzar la segona i frustrar la primera.

«L’home és un petit món; les seves facultats són moltes i molt diverses; necessita harmonia, i no hi ha harmonia sense encertada combinació, i no hi ha encertada combinació si cada cosa no està en el seu lloc, si no exerceix les seves funcions o les suspèn en el temps oportú. Quan l’home deixa sense acció alguna de les seves facultats, és un instrument al qual falten cordes; quan les utilitza malament, és un instrument destemprat. La raó és freda, però hi veu clar; cal donar-li calor, i no ofuscar la seva claredat; les passions són cegues, però donen força, cal donar-los direcció i aprofitar-se de la seva força.

L’enteniment sotmès a la veritat; la voluntat sotmesa a la moral; les passions sotmeses a l’enteniment i a la voluntat, i tot il·lustrat, dirigit, elevat per la religió: aquí hi ha l’home complet, l’home per excel·lència. En ell la raó dóna llum, la imaginació pinta, el cor vivifica, la religió divinitza.»

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada