L'ànima i la matèria


L'ànima és espiritual. Però, hi ha qui objecta que l'ànima sigui només matèria. La qual cosa és com dir que l'ànima és sang o carn o fibres o coses semblants. Però, ¿Com un troç de sang o de carn serà capaç de produir els grans fruits espirituals que veiem que origina l'ànima humana? Qui s'atrevirà a afirmar que el que han concebut els grans genis sigui reduïble a només quelcom material o al producte d'un tros de carn? Ja es veu que tal atreviment no seria altra cosa que un despropòsit i una insensatesa.

Al respecte, Balmes ens diu el següent: "Increïble sembla que hi hagi homes que diguin que l'ànima no és espiritual (...)". "Quan admirem els immortals poemes d'Homer, de Virgili i de Tasso, les planes eloqüents de Demòstenes, de Ciceró i de Bossuet; les meravelloses pintures de Miquel Àngel i de Rafael, ¿és possible suposar que en aquells caps no hi havia sinó carn, nervis, fibres, sang, humors, fluids de diverses menes, però cap esperit? ¿Com pot concebre una cosa tan inversemblant un home de sa judici?

En definitiva, mentre que el despropòsit ens porta a pensar que l'ànima és quelcom material, resulta que la sensatesa i la raó ens porten a demostrar que l'ànima és espiritual.