L'existència de Déu

Molts es manifesten agnòstics o fins i tot ateus. També molts, expliquen amb convenciment que són creients. Així, la qüestió de l'existència de Déu no deixa indiferent a ningú. Tothom vol saber d'on ve i on va.

El nostre món, però, prou ordenat i bell, ens pot fer palpar que no tot és fruit de la casualitat. Si l'home ordena el trànsit amb les senyals i hi ha milers de trajectes ordenats, també podem deduir que hi ha un Creador que ordena l'Univers amb lleis físiques que es compleixen inexorablement. Per tant, veient com es comporta la natura, jo noto com no tot és fruit de l'atzar. Només observant el dia i la nit, detecto un ordre. Així, són molts els filòsofs que s'han plantejat i se segueixen plantejant aquesta pregunta: existeix Déu?

Jaume Balmes, il·lustre pensador del segle XIX, posava aquest exemple:
Si veiéssim un palau molt gran, molt bell, agençat amb molta riquesa, no diríem que és un home sense seny el qui afirmés que aquell palau, aquelles joies, aquells ornaments, ningú no els ha fabricat i ordenat? Doncs bé, el món és aquest superb palau: el sol il·lumina el dia, la lluna de nit; el cel és ple d'estels; la terra és plena d'homes, animals i plantes; el mar i els rius de peixos; l'aire d'ocells; les estacions es succeeixen unes a altres amb un ordre admirable; en les entranyes de la terra hom troba or, argent, tots els metalls, les pedres precioses; i un món amb tanta riquesa, de tanta bellesa i meravella, no ha de tenir un criador i ordenador?

En definitiva, Jaume Balmes marca un gol per l'esquadra a l'hora de resoldre aquest dubte. A la vegada ens dóna una assistència magnífica per comprendre raonablement l'existència de Déu. Aquest crac català sortit del planter de Vic, no ha fallat en la seva punteria i, per tant, li podem agrair la jugada.