Paciència, la virtut dels forts

Una mare em deia que el seu fill, després d'estudiar, no tenia feina. I que volia presentar-se a unes oposicions per mosso d'esquadra perquè volia fer alguna cosa. Li he preguntat: - Què li agrada al seu fill? La senyora m'ha respost: Allò que va estudiar, és a dir, arquitectura.

En el nostre temps, doncs, és important la paciència. Si un pot esperar, millor que esperi. Amb fortalesa, humilitat i sobrietat. Esperar és una tasca difícil. No fer-ho, comporta desenganys i amb el temps penediments. Mai com ara, potser, la paciència havia estat tan necessària.

En un moment en què per internet podem trobar més ràpid que mai una informació, en la vida real podem anar més lents que mai en trobar feina de la nostra vocació. Però val la pena trair-se a un mateix? L'experiència em diu que no. Si un té opció d'esperar, sempre pot formar-se, perfeccionar-se. I formar-se també en la paciència és un gran aprenentatge.

La paciència és signe de fortalesa. Comporta dolor, fins i tot ansietat. Però si sabem ser pacients, sabrem ser eficients el dia que puguem demostrar els talents de la nostra vocació.