dijous, de juliol 14, 2011

Per què tanta gent ha deixat d'anar a missa?

Les persones poden arribar a deixar coses valuoses, però les imprescindibles mai. Una persona menja cada dia. Són excepcionals els dies que no dina, perquè el dinar és un àpat necessari per a l'individu. Igualment, la missa era abans una celebració entesa com a imprescindible pel batejat. Es feia estrany que una persona no anés a missa un diumenge i, si ho feia, sempre era per algun motiu de causa major.

L'evidència, d'aquesta manera, demostra que moltes persones, paulatinament, han anat deixant d'anar la missa. No conec ningú, però, que hagi dit: deixo la missa perquè em fa mal, perquè perjudica la meva vida, perquè m'és un estorb, perquè no val res... En canvi, sí que molta gent ha dit: la missa és avorrida, la missa és pesada, falta animació, etc.

De fet, la missa, l'Eucaristia, és una acció de gràcies. És una trobada amb l'Amic, amb Jesús. Us imagineu que dieu a un amic: ja no et vinc a veure perquè fer-ho se'm fa avorrit, se'm fa llarg, etc. I l'amic us pregunta: una trobada de menys d'una hora a la setmana se't fa llarga? Jo que vaig donar la vida per tu i no vols ni venir-me a escoltar i compartir un sopar? No t'entenc, ens diria. I és que per Jesús nosaltres som els seus amics, així ens tracta: "Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare" (Jn 15, 15).

Molts han deixat d'anar a missa però alguna cosa deu trobar a faltar la nostra societat quan creix la taxa d'individus pendents de la droga, del vici, quan es cometen tants avortaments, quan falta tant d'afecte entre les persones, quan no es respecta el pròxim, quan hi ha tant dolor... Sí, també hi ha gent que va a Missa que és tan pecadora o més que la que no hi va, segur, però la missa, aquesta trobada amb l'Amic, és precisament el moment propici pel canvi, per la conversió, pel voler començar de nou.

Així, la missa, sempre fa un bé. A un amic, si de veritat és amic nostre, sempre tenim ganes de veure'l, sempre ens sentim bé al seu costat, sempre en volem més. En canvi, sembla que d'aquest Amic anomenat Jesús, molts se n'hagin oblidat.

Però el cert és que el món es troba com la samaritana (Jn 4). Necessita aigua, però una aigua que saciï. I Jesús és aquesta aigua viva, el camí, la veritat i la vida. Per això Jesús no es cansa de dir: "Jo reprenc i corregeixo tots aquells que estimo. Sigues zelós i converteix-te. Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi". (Ap 3, 19-20)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada