Possible resposta d'Arcadi Oliveres: l'economia de comunió

El passat 27 de juny feia dues preguntes a Arcadi Oliveres. Vaig intentar contactar-hi personalment enviant un correu a Justícia i Pau, però, de moment, encara no he rebut resposta. Una de les preguntes que feia a l'Arcadi era la següent:

Si el capitalisme cal canviar-lo, quin sistema econòmic utilitzaria que fos més just i més eficient?

Llegint el Catalunya Cristiana d'aquesta setmana sembla que trobo una solució vàlida, engrescadora, positiva i diàfana en la possibilitat d'una altra manera d'entendre l'economia: l'economia de comunió (EdC). És a dir, una economia que promou la cultura del "donar" i, com diu Josep M. Amorós, representant català a l'assemblea d'EdC al Brasil, contraposada a la cultura del "tenir":

"Arran de l'encíclica de Benet XVI, Caritas in veritate, que anomena l'economia de comunió com una tercera via en contraposició al capitalisme i al comunisme, de cara a una economia més humana i solidària." (Josep M. Amorós)

Però, què és l'economia de comunió? És una manera diferent d'entendre l'economia. Josep M. Amorós ens ho detalla al Catalunya Cristiana:

"Es basa en una forma d'entendre l'economia i l'empresa. Té alguns aspectes vinculats a l'economia convencional, és a dir, és una economia que es mou dintre del marc de l'conomia de mercat i, des d'aquest punt de vista, recull molts dels seus elements, com pot ser la lliure associació, que les empreses són amb ànim de lucre, que tenen una finalitat de produir béns i serveis... potser el que la diferencia són les finalitats.

En aquest tipus d'empresa la persona i les relacions dintre de l'empresa són cabdals, des d'un punt de vista dels objectius de l'empresa. En aquest sentit, es té en compte la preservació de llocs de treball, la creació d'ocupació o la creació de riquesa amb finalitats socials. Són empreses que operen normalment en el mercat i que es mouen dintre de les regles de l'economia de l'empresa. Poden tenir diferents formes jurídiques: societats limitades, societats anònimes, cooperatives, associacions... però tenen una forma determinada d'entendre l'empresa.

De fet, hi ha unes línies de l'Economia de Comunió que marquen unes pautes de com s'ha de dirigir aquest tipus d'empreses. Són bàsicament cinc criteris:

1. Compromís per part de l'empresari de començar un camí de comunió i proximitat amb la comissió local i amb el moviment local i internacional de l'EdC, no només a títol individual sinó com a expressió de la comunitat empresarial.

2. Compartir les finalitats i els propòsits del projecte.

3. Obertura a compartir els beneficis, quan hi són presents, segons les tres finalitats del projecte, que són: una ajuda concreta als pobres, la formació i capacitació professional, humana i espiritual, la reinversió en el propi negoci i la remuneració del capital.

4. Inspirar la direcció del negoci d'acord amb criteris de fraternitat, segons el document de línies per dirigir una empresa d'EdC.

5. Concebre i viure en relació amb persones en situacions de pobresa en un pla de dignitat, igualtat, respecte, reciprocitat, comunió."

La idea va sorgir fa 20 anys. Va ser una iniciativa creada pels Focolars, aleshores liderats per una dona intrèpida, fundadora d'aquest moviment, Chiara Lubich, que va quedar impressionada pel contrast entre les favelas i els gratacels de Sao Paulo. Va voler fer-hi alguna cosa i va llançar el projecte perquè passés allò dels Fets dels Apòstols: "Ningú no patia necessitat". Va impulsar l'Economia de Comunió: una economia humana i solidària, basada en la fraternitat i que dóna resposta com a alternativa vàlida del capitalisme.