Jaume Balmes i El criterio

Jaume Balmes va néixer el 28 d'agost del 1810. Des del 28 d'agost del 2010 va iniciar-se una sèrie d'activitats per recordar el filòsof i teòleg català nascut a Vic i mort a Barcelona el 9 de juliol de 1848.

Mn. Josep M. Montiu va publicar un article en dues parts a les pàgines centrals del Full Diocesà Vic-Solsona del 19 i del 26 de juny del 2011 que refereixen amb molta bellesa i claredat el paper d'aquest geni: "Balmes com a pensador és molt actual, perquè no es va fixar pròpiament en el passat, en el present o en el futur, sinó en allò que és etern i que, per tant, no passa, sinó que és sempre actual".

Jaume Balmes va publicar El criterio el 1845. Segons Mn. Montiu, el llibre assolir aquests objectius: "Va ensenyar a pensar, a caminar per aquesta vida amb sentit comú, amb una raó orientada a la veritat, en harmonia amb la bellesa i amb la bondat".

En els següents paràgrafs recollim algunes idees de El criterio, una obra que es pot trobar gratuïta a internet i la qual pot ser en molts aspectes, encara vàlida pel ciutadà d'avui. Com diu Mn. Montiu: "Aquest llibre representa una orientació extraordinària i assequible per als homes d’avui".

Sobre la vocació:
"Cada cual ha de dedicarse á la profesion para la que se siente con mas aptitud. Juzgo de mucha importancia esta regla; y abrigo la profunda conviccion de que á su olvido se debe el que no hayan adelantado mucho mas las ciencias y las artes. La palabra _talento_ expresa para algunos, una capacidad absoluta; creyendo equivocadamente que quien está dotado de felices disposiciones para una cosa lo estará igualmente para todas. Nada mas falso; un hombre puede ser sobresaliente, extraordinario, de una capacidad monstruosa para un ramo, y ser muy mediano y hasta negado con respecto á otros."

"La inclinacion muy duradera y constante hácia una ocupacion, es indicio bastante seguro de que nacimos con aptitud para ella".

Els perills de la sobreinformació:
"Los que no atienden sino flojamente, pasean su entendimiento por distintos lugares á un mismo tiempo; aquí reciben una impresion, allí otra muy diferente, acumulan cien cosas inconexas que léjos de ayudarse mutuamente para la aclaracion y retencion, se confunden, se embrollan y se borran unas á otras."

Sobre com atendre a les persones:
"El hombre atento posee la ventaja de ser mas urbano y cortes; porque el amor propio de los demas se siente lastimado, si notan que no atendemos á lo que ellos dicen. Es bien notable que la urbanidad ó su falta, se apelliden tambien atencion ó desatencion."

Les petites veritats
Explica Jaume Balmes a "El criterio", que "La perfecció de les professions depèn de la perfecció amb la qual es coneixen els objectes d'elles". Per tant, és imprescindible, diu, conèixer les petites veritats, aquelles que es perceben, sobretot, a través del coneixement pràctic.

Balmes posa els exemples de l'agricultor o del fuster. Hi ha moltes "petites veritats" que depenen de l'experiència o del coneixement i que és important saber-les. I cada tema en té moltes, cada professió n'està plena. Per això, és important que hi hagi emprenedors, però encara és més important que aquests emprenedors coneguin les petites veritats de cada professió o ofici.

Ja ho diu el llibre dels Proverbis (Pr 15, 22): "Sense deliberació, fracassen els projectes; amb nombrosos consellers, arriben a bon terme."