Ahir va fer 8 anys que el bisbe Antoni Deig, de Navàs, va partir cap al cel. El 1990 va arribar a Solsona. Com si fos ara recordo que a la plaça Major va dir als periodistes que parlessin més de l'actualitat positiva, que quan veia la televisió, en general, els noticiaris estaven marcats per les males notícies.
El bisbe Deig sempre va tenir una bona relació amb els mitjans. Un amic, el Pere Obiols, li va dedicar un escrit en la revisteta que féiem (El repartidor), l'octubre del 1998. Explicava:
"Aquest passat dilluns, mentre sopàvem, a casa, estàvem mirant les notícies, notícies de tot tipus, més aviat tristes. Quan aquestes van acabar, van començar un programa, El Cangur, on hi havia un invitat famós i quatre nens i nenes li fan preguntes. Doncs, aquest dilluns el convidat era el nostre bisbe! Sí, sí, el bisbe Antoni!
El bisbe Deig, amb gran facilitat contestava i fins i tot desviava les preguntes innocents, i no tan innocents, dels infants.
Les preguntes eren de tot tipus, que si era catalanista, que si li agradava el Barça, sobre Déu, etc. Fins i tot van jugar a cartes i van fer un bon berenar. Mireu si tenim un bisbe "enrotllat" que va dir un acudit força bo, i diu així:
- Carai Antoni, com et va la vida?
- Bé, faig de músic de corda.
- Ah! I què toques?
- Doncs toco la campana.
Doncs sí, un bisbe tot terreny. Una de les coses que més em van agradar va ser l'apropament del Senyor Bisbe amb els nens, fet poc usual en altres temps. Fins i tot ell va dir, que quan era petit, no havia estat capaç de parlar amb un bisbe amb aquella franquesa, llibertat i innocència.
Felicitats Antoni! I que us tinguem per bisbe durant anys.
POC'98"
Així acabava l'article de l'amic Pere Obiols, un excel·lent estudiant que s'apreciava com tots els del Repartidor, al bisbe Deig.
El bisbe Antoni va atansar-se als homes. Recordo que en els seus últims anys ens va venir a visitar a l'institut, mirava de fer obres de caritat, com visitar assíduament als malalts. Penso també com ens explicava que resava el Rosari cada dia caminant pels passadissos de casa seva.
Vam tenir bisbe Antoni a Solsona del 1990 al 2001. I, sorprenentment, el 2003, vam conèixer, en una nit d'estiu, la seva partida cap a Déu.
En la conversa setmanal, el 9 de novembre del 1997, va parlar de les "Quatre Tereses":
"Em refereixo a tres santes del calendari oficial de l'Església i a una altra que encara no hi és, però que està a punt d'arribar-hi. Són quatre Tereses: la Teresa de Jesús, la santa d'Àvila; la Teresa de l'Infant Jesús, la santa de Lisieux; la Teresa de Jesús Jornet, d'Aitona, al Segrià, i la que acaba de morir, la Teresa de Calcuta. Una castellana, una francesa, una catalana i una albanesa. Quatre dones com quatre sols, fermes, decidides, afables, acollidores.
(...)
Del seu exemple i de la seva santedat, nosaltres n'hem de treure una lliçó per a la nostra vida cristiana. Ocupem el lloc que sigui, tinguem un estat o un altre, siguem com siguem, hem d'afanyar-nos i preocupar-nos per adquirir aquests dos amors, a Déu i als germans. En això consisteix la nostra santificació, que és la voluntat del nostre Pare del cel."
El bisbe Deig segueix intercedint per nosaltres, ens segueix estimant. Gràcies bisbe Deig per tot el que vas fer per nosaltres. T'apreciem i t'estimem!