Déu va donar a la dona la mateixa dignitat de l'home des del principi. Ho constata la Bíblia i s'avança en els segles. La dona, en moltes cultures i en moltes ocasions ha rebut menyspreus, com explicava Joan Pau II en una "Carta a les dones" del 1995: "per desgràcia som hereus d'una història d'enormes condicionaments que, en tots els temps i en cada lloc, han fet difícil el cami de la dona, menyspreada en la seva dignitat, oblidada en les seves prerrogatives, marginada freqüentment i fins i tot reduïda a l'esclavitud. Això l'ha impedit ser profundament ella mateixa i ha empobrit la humanitat sencera d'autèntiques riqueses espirituals".
El llinatge humà es pot estendre per la terra gràcies a la unió de l'home i la dona. Per tant, en definitiva, el projecte de Déu és ben clar: fa a l'home i a la dona iguals en dignitat, i els fa capaços d'estendre al llarg del temps la història humana, concedint-los la capacitat de la procreació per mitjà de la unió corporal. Déu, que està en l'origen de la primera parella humana, és també l'autor del matrimoni. Des de la dignitat de l'home i de la dona i del matrimoni entenem el gran pla de Déu que fa a la persona humana col·laboradora de Déu en la història.