dimecres, d’agost 17, 2011

D'ateus convençuts a catòlics fervorosos, per què?

És sorprenent llegir els relats de persones que neguen a Déu o n'estan allunyats, que no els importa el més mínim el que diu l'Església, però que a rel d'un fet o d'una sèrie de fets, canvien radicalment la seva existència de tal manera que ja no són ells qui viuen, sinó que és Crist qui viu en ells (Ga 2, 20). La caiguda de sant Pau prop de Damasc (Ac 9, 3-5) és una de les primeres manifestacions conegudes d'una llarga sèrie de canvis sorprenents que afecten al més distant i radicalment oposat a la fe catòlica. Per què, si la religió fos un invent dels homes, podrien tantes persones de diverses condicions, de diverses èpoques i de diversa classe social, trobar el mateix?

Els conversos són generalment molt fervorosos, conscients que han trobat el tresor i que tota la resta passa a un segon pla. Estan plens de joia, una joia que no haguessin pogut imaginar un temps abans.

Mercedes Aroz (Saragossa, 1944). D'ideologia marxista, el 1976 es va afiliar al PSOE provinent de la Lliga Comunista Revolucionària. Va cofundar el PSC el 1978. El novembre del 2007 va declarar: "He volgut fer pública la meva conversió per subratllar la convicció de l'Església Catòlica de què té molt a dir als homes i a les dones del nostre temps, perquè hi ha alguna cosa més que la raó i la ciència. A través de la fe cristiana s'aconsegueix comprendre plenament la pròpia identitat com a ser humà i el sentit de la vida".

Leonardo Mondadori (Milà, 1946-2002). President del principal grup editorial italià, va ser un ateu radical però es va començar a convertir al catolicisme a través d'una conversa amb un catòlic: "La religió no m'interessava el més mínim i menys encara l'Església. Però sentia que la meva vida estava -com dir-ho?- plena d'errors. Carregava sobre les meves espatlles dos divorcis, tres fills de dues dones diferents. Corigliano em va impressionar molt. Vaig decidir tenir altres trobades amb ell. Fins i tot li vaig demanar consell. Ell va ser molt discret. Em va dir: si estàs obert a aquestes coses, et presentaré a un sacerdot".

Però, per què el cristianisme hauria de ser veritat? Mondadori responia més tard: "La constatació de què l'Evangeli és realment el manual d'instruccions per a l'ús de l'home. Que Jesús és realment la resposta a tots els nostres interrogants. Que només qui segueix a Crist es realitza plenament. Aquesta ha estat la primera "prova" amb la qual m'he trobat. A més, se n'hi va afegir una altra: la pregària. He experimentat que quan es demana alguna cosa a Déu amb sinceritat i amb recta intenció, sempre ens escolta".

Vittorio Messori (1941). "En l'Evangeli hi havia la veritat però la raó em deia: No, és impossible, t'equivoques". Messori, com Pascal, abans de rendir-se a la fe, volia esgotar totes les possibilitats. "Quan, en reflexionar sobre l'Evangeli per intentar conèixer millor el missatge de Jesús, em vaig adonar que el Déu de Jesús és un Déu que va voler necessitar als homes, que no va voler fer-ho tot sol, sinó que va voler confiar el seu missatge i els signes de la gràcia -els sagraments- a una comunitat humana. És a dir, si un reflexiona bé, accepta l'Església no perquè l'estimi, sinó perquè forma part del projecte de Déu. M'ha costat molts anys però ara estic convençut que sense la mediació d'un grup humà, en el fons no ens prendríem seriosament la mediació de Jesús".

Bernard Nathanson (Nova York 31 juliol 1926- 21 febrer 2011). Després d'haver comès uns 75.000 avortaments i d'haver avortat a un fill propi que esperava, es va adonar que el que feia era desastrós. Va buscar moltes solucions però cap funcionava del tot: temptació al suïcidi, alcohol, tranquil·litzants, llibres d'autoestima, psicoanlàsi. "Em despertava cada dia a les quatre o a les cinc del matí, mirant l'obscuritat i esperant -sense resar encara- que s'encengués un missatge declarant-me innocent davant d'un jurat invisible".

El testimoni d'un antic professor, Les confessions de Sant Agustí, el fet de veure que hi havia grups que treballaven amb entusiasme per evitar avortaments i l'ajuda d'un sacerdot el van acabar d'acostar a la fe. El desembre del 1996 va ser batejat i va fer la primera comunió als 70 anys sent ja un ferm defensor de la vida. "Havia arribat a la conclusió que no hi havia cap raó per avortar: l'avortament és un crim". El dia del seu bateig va expressar: "No puc dir l'agraït que estic ni el deute tan impagable que tinc amb tots aquells que han resat per mi durant tots els anys en què em proclamava públicament ateu. Han resat amb constància i amorosament per mi. Estic totalment convençut que les seves pregàries han estat escoltades. Han aconseguit llàgrimes pels meus ulls".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada