dilluns, d’agost 08, 2011

Formació espiritual continuada

Viure la fe sense una formació espiritual ferma i continuada és com voler guanyar un partit de futbol sense entrenar. Com podem guanyar el partit de la vida cristiana sense formació espiritual? Explica sant Antoni M. Claret que "assistia també els diumenges, sense faltar mai ni un dia de festa, al Catecisme i explicació del sant Evangeli, que sempre feia el rector, personalment, tots els diumenges" (Autobiografia, 39).

Necessitem formació espiritual. Si només anem a Missa, amb què ens trobem? Oblidem el que sabíem i l'única "formació" que rebem, moltes vegades, són les notícies polèmiques que apareixen pels diversos mitjans. Els diaris mostren els escàndols, que sempre n'hi haurà, i ens fereixen. L'Església, malgrat ser santa per l'acció de l'Esperit Sant, és pecadora per la inclinació de l'home al pecat. Per tant, més que mai necessitem formació espiritual continuada per comprendre i respondre a les notícies amb pregària, comprensió, examen de consciència propi i amb amor i misericòrdia. En definitiva, necessitem formació espiritual per estimar més a Déu i a les persones. Només mantenint-nos arrelats en Crist, podem mantenir-nos ferms en la fe.

Per formació espiritual entenc llegir bons llibres, entendre i repassar el catecisme o, i aquí ve el que no veiem massa per enlloc, assistir a trobades de formació espiritual continuada. Sí que hi ha escoles de formació de laics, recessos, etc., però falten opcions més senzilles i continuades per a la majoria com la catequesi del senyor rector de la qual parlava el sant de Sallent Antoni M. Claret.

Ens estranya, doncs, que el camí Neocatecumenal, Comunió i Alliberament, l'Opus Dei, etc. tinguin èxit i que altres cristians s'allunyin de la seva fe? Què tenen de comú molts dels nous moviments? Tots cuiden la formació espiritual dels seus membres setmanalment. Per això penso que també les parròquies haurien de fer una proposta generosa en aquest sentit. Cada setmana una trobada oberta en què es parlés de pregària, de solidaritat, de punts del catecisme, de punts d'actualitat, de bons llibres... Si es feia en temps del P. Claret, per què s'ha deixat de fer avui quan potser convé més que llavors?

Ara entenc perquè la gent s'ha allunyat de la fe. I entenent-ho, penso que humilment podem trobar algunes solucions. Si la fe és un do que cal demanar, com podem demanar-lo si ens allunyem de la fe? Com podem entendre el que la fe ens demana si no tenim una formació espiritual adequada, clara i continuada?

El resultat, sense formació, ja el veiem. Volem adaptar parts de la religió al pensament dominant. Volem acceptar una part i discrepar de l'altra. Deixem la pregària i els sagraments... Per què? Perquè ens falta formació espiritual continuada i vivència del misteri, vivència d'aquest Jesús que ens crida a la conversió.

No és estrany que joves i no tan joves, malgrat haver rebut catequesi en moments de les seves vides, hagin deixat fins i tot d'assistir a missa en la seva majoria. No és estrany que molta gent que abans era fervorosa ara dubti. No és estrany que tants que estaven implicats en l'Església, ara es vegin impotents i d'alguna manera allunyats.

Sense una formació espiritual continuada viure la fe és gairebé impossible. I més, tenint en compte que aquesta vivència ja no es viu amb intensitat en moltes famílies, ja no hi ha un clima social favorable, ja no es dóna importància a la missa i als sagraments com caldria, etc.

Però l'Església sempre està cridada a renovar-se. Les parròquies, nucli de la vivència de la fe, tenen ara una oportunitat per tirar endavant els grups de FE, grups de formació espiritual continuada oberts a tothom.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada