dimarts, d’agost 09, 2011

Immortalitat de l'ànima, premis i recompenses en l'altra vida

L'existència de cada persona és diferent. Uns moren abans de néixer, altres viuen molts anys, altres viuen en l'abundància, altres enmig de la misèria... El trànsit per aquesta vida és distint en cada ésser humà. Déu, però, ha revelat que no tot acaba en aquest món. L'ànima és immortal.

La immortalitat de l'ànima és demostrada per la raó des dels temps de l'antigüetat, a més de ser defensada per moltes religions des de temps molt antics. Ja fins i tot en la prehistòria hi ha monuments funeraris. L'ànima no mor quan mor el cos.

Explica Jaume Balmes:
"Veiem a cada moment que hi ha malvats que passen una vida platxeriosa; hi ha homes de bé que arrosseguen una existència plena de misèries i d'adversitats. Essent Déu just, ¿com és possible que no tingui reservat en una altra vida el premi per a la virtut i el càstig per a la maldat? ¿Podem creure que mori l'home com els irracionals, sense que hagi de donar compte a ningú de les seves accions bones o dolentes?"

Déu, per tant, que és just, té reservat un designi just.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada