Sant Antoni M. Claret explica a l'Autobiografia que va "resoldre de parlar molt poc, tant a casa com a fora, i pesar bé les paraules que deia, perquè de vegades tot s'ho prenen en un sentit diferent del que li dónes".
Claret entenia per modèstia el compte amb les paraules, en les maneres i en les obres. Es va proposar d'enraonar poc, breument i d'una manera calmada i greu sense entretenir-se tocant-se la cara, barba...
Sant Antoni M. Claret volia ser com Jesús, per això "manifestava alegria, dolçor i benignitat, car recordava que mai no veieren Jesús rient i sí plorant algunes vegades. I també recordava aquelles paraules: L'estúpid riu de manera escandalosa; l'home sensat, en canvi, a penes somriu en silenci".
Claret defineix la modèstia com la "virtut que ensenya a fer totes les coses de la bona manera". Per això es preguntava sovint què feia Jesús en cada circumstància. Sant Antoni M. Claret volia ser exemple per tal que com sant Pau la gent pogués dir: Imiteu-me a mi, així com jo imito el Crist (1Co 11, 1).
El sant de Sallent es fixava en Jesús i en els sants per dur a terme les virtuts. Explica: "Imitaré també l'humil sant Francesc d'Assís, que amb la modèstia predicava. Ell amb el bon exemple convertia la gent. ¡Oh Jesús del meu cor, jo us estimo i voldria atreure tothom cap al vostre amor santíssim!