divendres, d’agost 26, 2011

Negar-se i prendre la pròpia creu

Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi (Mt 16,24). Aquestes paraules de Jesús són a la base de la virtut de la mortificació. Sant Antoni M. Claret en parla i resumeix aquesta actitud com "procurar de privar-me de tot gust per donar-lo a Déu. (...) Se'm posaven davant l'enteniment les dues porcions: la que mira al meu gust i la que mira a Déu. Com que l'enteniment veia aquesta incomprensible desigualtat, bé que fos en cosa petita, m'obligava a seguir allò que entenia que era del grat de Déu, i jo m'abstenia de molt bon cor d'aquell gust per donar gust a Déu" (Autobiografia 391).

Com dur a terme aquest negar-se? Com privar-se de gustos per donar-los a Déu? Claret explica que se servia de la gràcia i de l'exemple de Jesús, Maria i els sants.

Sant Antoni M. Claret es mortificava en la mirada, en l'oïda, en el menjar... amb una radicalitat extrema.

Ser cristià pot semblar dur, però mirant l'altra cara de la moneda ens trobem amb aquestes paraules de Jesús: Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs (Mt 11,29).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada