dimecres, d’agost 17, 2011

Vaig perdre la fe per...

A vegades, les paraules desafortunades o tretes de context d'algun líder catòlic creen, en el cor de molts creients, confusions que provoquen dubtes en la seva fe i fins i tot abandons parcials o totals de la pràctica religiosa. Afortunadament, tenim bones notícies per a aquests creients.

El Catecisme de l'Església Catòlica -gratuït en castellà a internet- exposa tota la doctrina catòlica, tota l'experiència de l'Església en els seus gairebé 2000 anys d'existència i, per tant, és un llibre que ni s'ha fet en dos dies, ni l'ha escrit una sola persona. Té l'aval dels bisbes del món -uns 5.000- i, per tant, és un material molt segur. És fruit de fragments d'escrits de molts sants, de la Bíblia, de documents importants i conseqüència d'una necessitat: dotar el poble de Déu d'una guia fidel on anar a buscar respostes per a qualsevol situació quotidiana respecte a la fe.

Malauradament, la falta de formació espiritual i catequètica continuada acompanyada d'un clima distant a la fe, provoca, com hem dit, que unes declaracions, un titular de diari, un missatge desafortunat, un escàndol, o una acumulació de tot plegat, calin de tal manera en un creient que aquest sigui el fet decisiu a l'hora de deixar part o la totalitat de la pràctica de la seva fe.

Recordem, però, que la fe és un do i com a do, com a regal gratuït de Déu, cal demanar-lo humilment amb freqüència. "Senyor, augmenteu-nos la fe!". Per això, el mateix Jesús remarca: "Vetlleu i pregueu per no caure en la temptació. L'esperit és prompte però la seva carn és feble" (Mt 26, 41). "I quan pregueu, si teniu res contra algú, perdoneu-ho, i així també el vostre Pare del cel us perdonarà les vostres faltes" (Mc 11, 25). I la Missa és aquesta gran pregària, la trobada amb Jesús per excel·lència per fer tot això i més.

Per tant, què és més important, la paraula de la Sagrada Escriptura i del Catecisme o les paraules d'una persona o les accions d'un grup reduït de persones en un moment determinat? L'Església és santa perquè Nostre Senyor Jesucrist la proveeix de tots els mitjans de santedat, però alhora és pecadora perquè també en el seu si hi comptem els pecadors. Jesús institueix l'Església sabent que Pere el negarà. Però malgrat tot ho fa dient: "Tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar" (Mt 16, 18).

Els apòstols, també escollits per Crist per formar l'eix de la primera Església, tenien en les seves files un traïdor: Judes. Amb tot, d'aquí no es pot deduir que tots siguin pecadors. L'Església gaudeix d'un estol de bisbes sants que són un model i un exemple. I tots els bisbes són successors dels apòstols. És a dir, mirat al revés, el nostre bisbe és successor d'un altre i, aquest, d'un altre... fins arribar a un dels de l'equip escollit per Jesús al principi, el nucli de la primera Església que, per altra banda, estava formada per dones, diaques i altres seguidors. És a dir, com ara, que l'Església la formem tots els batejats.

L'Església davant de grans pecats, en surt reforçada amb grants sants. Recordem sant Francesc d'Assís i santa Clara en l'obscuritat de l'edat mitjana, sant Ignasi de Loyola en el tumultuós segle XVI, Teresa de Calcuta en el segle de les guerres mundials...

Per aquest motiu, la reacció cristiana davant d'un cas en què vegem o pensem que un bisbe s'equivoca o el mateix Papa o un feligrès, el que hem de fer és consultar a una persona instruïda i de confiança en cas de dubte, llegir i buscar la resposta en el Catecisme, pregar pel presumpte pecador i, per nosaltres, demanar la humilitat, mirar les nostres faltes i procurar que, si està en la nostra mà, la situació es rectifiqui, amb caritat cristiana. Jesús ens ho diu ben clar i l'ordre per com fer-ho: primer parlar amb qui ha fet la ofensa. Si no en fa cas dir-ho a un grup proper. I si no en fa cas, dir-ho a la comunitat (Mt 18).

Déu és amor. No ho oblidem. Vanitat de vanitats, tot és vanitat, excepte orientar la nostra vida de cara a Déu i servir-lo amb amor en cada ésser humà del nostre costat. Quants desenganys més necessitem per adonar-nos-en? El temps se'ns escapa de les mans. I, per tant, de què ens serveix perdre la fe per un escàndol o un error? Hi perdem nosaltres! Confiem en Déu, demanem humilment la fe, mirem de viure seriosament la crida universal a la santedat i ajudem l'Església de la qual formem part amb amor, comprensió i esperança. Jesús ens diu que està i estarà amb nosaltres fins a la fi (Mt 28, 20). No ho oblidem!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada