Mons. Novell, bisbe de Solsona, té canal al Youtube


EL BISBE DE SOLSONA TÉ UN CANAL

DE VÍDEOS AL YOUTUBE

A partir d’avui, el bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell, té un canal oficial de vídeos a la xarxa social “youtube”.

Els vídeos estan distribuïts per categories: celebracions, entrevistes, reportatges i altres. En cada apartat es poden veure els vídeos que tenim localitzats en aquest moment.

L’enllaç per accedir a aquest canal oficial del bisbe és www.youtube.com/BisbedeSolsona . Us avancem que estem a punt d’inaugurar una nova pàgina web del Bisbat de Solsona, en la qual també hi haurà l’enllaç per veure els vídeos.


************************************

FORMACIÓ INTERNET:


Una formació per aprendre i entendre com fer funcionar un negoci per internet. És genial. 14 dies gratis de prova per aprendre. I si vols més, pagues una quota mensual d'aproximadament poc més d'1 euro al dia.


En aquest enllaç hi trobaràs un enllaç per tal d'obtenir, deixant les teves dades, una formació gratuïta durant 14 dies: http://bit.ly/14diesgratis

Beata Anna Maria Janer vista per Mons. Novell

Xavier Novell Gomà. Bisbe de Solsona

BEATA ANNA MARIA JANER

02/10/2011

Dissabte vinent, el Cardenal Prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants proclamarà beata la Germana Anna Maria Janer i Anglarill, fundadora de l’Institut de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, a la missa que tindrà lloc a la catedral de la Seu d’Urgell. L’endemà, celebrarem la tradicional missa d’acció de gràcies a l’església parroquial de Santa Maria de Cervera, ciutat natal de la nova beata.

Estem davant d’un fet històric. En primer lloc, perquè no hi havia fins ara, enmig de l’estol de sants i beats del s. XIX a Catalunya, cap fill de la nostra diòcesi. La beatificació de la Mare Janer acaba amb aquesta trista excepcionalitat. En segon lloc, perquè per primera vegada tenim l’oportunitat de viure una beatificació prop de casa, en particular, d’una religiosa que va conquerir la santedat arreu del nostre bisbat, durant els primers 60 anys de la seva vida, sobretot a Cervera, però també a través d’un servei admirable als malalts als Hospitals de Solsona i Berga i als Hospitals de Sang de la Valldora i la Boixadera.

Des de l’inici del pontificat del papa Benet, la celebració de les beatificacions ha retornat al lloc d’origen dels beats. El Papa es reserva només, a Roma, la celebració de les canonitzacions. Així doncs, tenim tots l’oportunitat de participar en un moment únic de la nostra Església diocesana, la beatificació d’una germana nostra, d’una filla de Cervera, que esdevé universal a causa de l’exemplaritat de la seva vida cristiana.

Molts, però, no deveu saber res de la vida de la nova beata. Us proposo que aprofiteu l’avinentesa d’aquest gran esdeveniment per a descobrir-la. Jo mateix us oferiré la setmana vinent un breu escrit sobre la seva figura, però a més, el cap de setmana vinent a la Seu d’Urgell i a Cervera segur que hi haurà l’oportunitat d’adquirir alguna de les seves biografies.

**************

Formació internet:

Una formació per aprendre i entendre com fer funcionar un negoci per internet. És genial. 14 dies gratis de prova per aprendre. I si vols més, pagues una quota mensual d'aproximadament poc més d'1 euro al dia.


En aquest enllaç hi trobaràs un enllaç per tal d'obtenir, deixant les teves dades, una formació gratuïta durant 14 dies: http://bit.ly/14diesgratis

Mons. Novell parla d'unitat

Xavier Novell Gomà. Bisbe de Solsona

UNITS

25/09/2011

L’apòstol Pau en la segona lectura d’aquest diumenge ens invita a tots a viure «units per uns mateixos sentiments i per una mateixa estimació dels uns pels altres, unànimes i ben avinguts». Fem nostra aquesta súplica pels nostres grups, parròquies, presbiteri i tot el conjunt del bisbat.

D’on provenen les nostres mancances d’unitat? De la disparitat d’idees o criteris? No! Podem pensar diferent i estar ben units! Les divisions provenen de la manca d’uns mateixos sentiments i de l’estimació dels uns pels altres.

«Sento amb l’altre», i per tant em sento unit a ell quan em fa partícip del que viu. Per això, un servidor, per crear unitat en la diòcesi, he mirat de compartir amb els sacerdots i els laics més compromesos quasi tots els projectes, i els he comunicat a tothom a través del full, abans de dur-los a terme.

Sant Pau, però, ens mostra un camí millor per a viure en unitat de sentiments: l’estimació mútua. Podem «sentir amb l’altre» i per tant viure unit a ell, sense participar en tot el que fa i diu, simplement gràcies a l’estimació. Per això, sense deixar d’esforçar-me en el primer camí per construir la unitat, també he pres decisions sense consultar tothom, confiant que l’estimació, creadora d’una unitat més evangèlica, faci que no siguin ocasió de divisió.

Com a bisbe hi ha projectes i decisions que no puc compartir en la seva construcció i realització. A més, sovint és extenuant i inefectiu pretendre una participació constant i permanent de tots en tot. Per això, hem de cultivar la unitat que prové de l’amor, sinó no podrem superar les divisions i els conflictes.

Un exemple concret i recent per comprendre l’ensenyament que avui us proposo. Aquest estiu he hagut de fer canvis de rectors i de delegats diocesans. Evidentment, no podia consultar tothom. Un cop fets públics s’han produït reaccions de tota mena. En aquest cas, si no «sentiu amb mi», si no us sentiu units a mi, no perquè us he consultat, sinó perquè m’estimeu i, per tant, confieu que he fet el millor que he pogut i he sabut, inevitablement sentireu la temptació de jutjar l’encert o desencert de les meves decisions i, potser, de criticar-les obertament.

Cultivem tots la participació, la comunicació i l’estimació mútua. Si ho fem, viurem tots en unitat de sentiments, unànimes i ben avinguts, tant allò en el que participem com allò al que simplement ens hi adherim.

Atur i solucions

Moltes vegades les millors solucions són les més senzilles. Cada època té els seus patrons. Fa 40 anys, els germans que no es podien quedar a pagès, per falta de feina, havien d'anar-se'n a la ciutat a trobar millors oportunitats, i les trobaven. Per exemple, podien obrir un taller mecànic i guanyaven més diners que el germà que s'havia quedat a pagès. Als anys 80a alguns van atrevir-se a obrir cafeteries-restaurants tradicionals. Els treballadors cobraven la "setmanada" i gastaven força en aquests recintes d'oci. Ara, tant els tallers mecànics tradicionals com els bars-restaurants tradicionals estan de baixa. Es porta l'especialització, les franquícies, el menjar ràpid... Negocis més globals.

Actualment, doncs, en una situació diferent, també cal optar per respostes diferents. Internet es converteix en una eina gairebé imprescindible per tenir eficàcia. Els temps van canviant i els tipus de negocis també. Alguns van de puja i altres van de baixa. Als anys 80a feien falta molts professors i periodistes i també l'atur es va enfilar fins a nivells semblants als actuals. Ara en canvi, no falten professors i sobren periodistes...

Bé, de fet no sobra ningú. El que passa és que els periodistes han de reciclar-se cap a altres camps fins i tot més amables que el periodisme clàssic de notícies bones i dolentes. Alguns són caps de premsa d'empreses i molts, malauradament, estan sense feina.

Afortunadament, però, existeixen solucions més simples. No forçosament cal seguir el patró de fa alguns anys. Més aviat cal canviar-lo i hi ha diverses fórmules, diversos tipus de negoci, que estan clarament en alça i poden ser ideals pels periodistes i per altres persones que pateixen l'esfondrament del seu sector.

jacolomes@gmail.com

Mans Unides organitza un concert a Solsona per Somàlia


Mans Unides organitzarà un concert per recollir fons per un projecte concret per Somàlia

A Somàlia hi ha cinc zones de fam declarada, i l'ONU ha advertit que "el pitjor encara ha d’arribar". Hi ha 3,2 milions de persones que necessiten "ajuda immediata per salvar la vida". La crisi alimentària creix amb el temps. Cada dia augmenta el nombre de persones que necessiten assistència per no morir de fam. Mans Unides ha aprovat un nou projecte d’emergència a la zona.

Acció d’Emergència

Aquest nou projecte d’emergència a Somàlia és complementari als tres projectes en els que ha col·laborat Mans Unides. En aquesta ocasió, es facilitaran els mitjans perquè 400 de les famílies menys vulnerables puguin irrigar els camps de cultiu i produir collites.

Així, unes 2.800 persones no hauran de seguir depenent de l’ajuda que els vagi arribant. Es busca assolir un import de 19.200 euros.

Concert a Solsona

El pròxim 16 d'octubre, diumenge, a les 6 de la tarda, Mans Unides organitza un concert per recaptar fons per al projecte d'irrigació. Com a circumstància insòlita, Mans Unides realitzarà el concert al barri Josep Torregassa. L'acollida de part de l'Ajuntament i de l'Associació de Veïns ha estat molt bona ja que és una zona preparada per rebre més dinamització i disposada a col·laborar també en actes oberts a tota la població de Solsona. Es dóna el fet que el patró del barri és sant Josep Obrer i precisament el projecte de Mans Unides és perquè obrers de Somàlia puguin produir collites i així obtenir el menjar que necessiten.

La jornada començarà a les 6 de la tarda amb la lectura d'un manifest. Seguidament es farà el concert-ball gratuït a càrrec de Fernando Rodríguez, cantant colombià resident a Solsona.

Podem fer des d'ara aportacions a:
Cte. de "La Caixa" 2100- 0523- 23- 0200135401
REFERÈNCIA: NOM, COGNOMS i DNI (d'aquesta manera el donant rebrà agraïment i certificat per desgravar)

El concert-ball serà gratuït. Aquell dia també es podran fer donacions si es desitja. Una petita aportació pot salvar una vida.

Renovació diària

Cada dia tenim nous reptes, el primer d'ells el de no oblidar-nos de la nostra dignitat i de què Jesús va morir per nosaltres entre terribles sofriments per donar-nos vida eterna.

Les dificultats ens poden fer defallir si pensem que sols ens en sortirem. Encomanem-nos a Déu, renovem la nostra humilitat, recordem-nos de les virtuts que ens enforteixen, que ens fan prudents, que ens fan ser més justos...

La creu que ens dóna vida

Jesús va morir a la creu per nosaltres, per donar-nos vida. Per tant, la creu, les nostres creus, els nostres problemes, els nostres sofriments, prenen un altre sentit a partir de Jesucrist. Cada dolor pot ser santificat si l'oferim a Déu i en bé dels altres.

Avui és l'exaltació de la Santa Creu. "Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en Ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d'Ell".

Comença el curs i ens esperen oportunitats mesclades amb dificultats. Encomanem-nos a Déu per tal que sapiguem ser fidels i puguem sentir la felicitat de la fidelitat.

Bon curs a tots!

Objectiu: acabar amb la fam i l'analfabetisme

De què ens serveix tanta saviesa?

De què ens serveix saber moltes coses si ens oblidem de l'essencial? Què val estar molt instruït en ciències però molt buit de Déu? Què hi fa que tinguem títols i sabers, si oblidem que Jesús ens estima i que va morir per nosaltres?

Cada dia comencem de nou. Cada dia ens agrada sentir-nos estimats. Cada dia necessitem amor. Per tant, cada dia necessitem estimar a Déu per no tenir altres ídols. També cada dia rebrem algun dolor o altre, alguna que altra temptació, per això cada dia hem de renovar la nostra fidelitat i la nostra humilitat.

L'orgullós s'oblida de Déu o el vol imposar a la seva manera. L'humil el proposa i revisa cada dia la seva conducta. Si Déu va morir i sofrir a la creu per donar-nos vida, com podem respondre a la crida de Déu?

La saviesa ens pot ajudar, però tan sols és un instrument. Déu ha revelat als senzills allò que pot quedar amagat als savis. No calen estudis per entendre que Déu va ressuscitar i que ens dóna vida. Més aviat fa falta un cor humil i ben disposat per a rebre aquesta gran notícia. No n'hi ha cap de més important, és aquesta la important, i cada dia la podem reviure encara que no surti als diaris.

Pels cristians, la notícia més important del dia és: Jesús t'ha salvat! Jesús continua al teu costat! Jesús és amb tu! L'Esperit Sant et pot omplir! La teva fe és el teu tresor! Tu vals molt perquè Déu ho ha volgut així, però has de ser humil perquè Déu t'ha fet pols i només gràcies a la seva misericòrdia tens i tindràs vida per sempre! Sense Jesús, res no podem!

El dolor pot no ser estèril

No busquem el dolor. El dolor ja ens ve. Déu va estimar tant el món que va enviar el seu Fill Únic per salvar-nos. I Jesús va haver de patir. No pas per pròpia voluntat sinó per amor. Patir per amor ja té un sentit diferent des de Jesucrist. Oferir el nostre dolor ens pot servir per moltes coses. El dolor no és absurd, podem compartir la creu de Crist, podem santificar-nos a velocitat d'autopista. Perquè el dolor, misteriosament, és el que també va patir Crist i és el que nosaltres podem convertir en un bé més gran.

Jesús ens estima tant que quan patim, està al nostre costat. Per por, a vegades volem fugir del dolor. L'alcohol, els plaers, els diners, ens volen seduir per fugir momentàniament del dolor. Però la nostra societat té dolor i nosaltres tenim al davant les dues possibilitats: estimar i ser estimats o estimar-nos a nosaltres i intentar no voler veure què passa fora de nosaltres.

La creu hi és tant si volem com si no. Només l'Amor ha vençut la creu. Nosaltres també podem vèncer la creu perquè Jesús ens rescata. Jesús ha vençut la mort per nosaltres. Per cadascú de nosaltres va patir l'escarni, els cops, la injustícia... però el seu dolor no va ser en va, no va ser estèril. El seu dolor va donar a la humanitat un sentit nou al sofriment. I nosaltres, quan sentim un dolor dins nostre, no fem més que compartir aquell dolor si som capaços d'oferir-lo pels altres. El dolor es pot convertir en un bé més gran si l'oferim pels nostres amics i enemics, pels nostres familiars o pels desconeguts.

Jesús ens diu que no tinguem por. Que no tinguem por d'aquells que només són capaços de matar el cos però no l'esperit. Jesús ja regna, ell té domini sobre la mort i ens dóna esperança. Per això sant Pau gosa dir: vivim sempre contents en el Senyor. Demanem al Senyor el que necessitem acompanyant els nostres precs amb accions de gràcies. Si Déu s'ha fet petit i ha vessat sang per nosaltres, què podem fer nosaltres per Déu i pels germans?

On és la font?

Imagineu un pare que cada dia porta aigua al seu fill. És aigua embotellada, de molta qualitat, que el pare va a buscar a una font. El pare no parla mai de la font al seu fill. Resulta que el pare mor i el fill es pregunta: “On és la font? El meu pare mai no em va explicar on era aquesta font tan bona”.

L'escena sembla surrealista. Com un pare no explicarà on és la font al seu fill? Pot un cristià parlar de valors i no parlar de la font? Pot un cristià obrar accions bones i no parlar de qui les inspira? Pot un cristià amagar Jesucrist?

Jesús és la font. L'Esperit Sant és la font de tota santedat. Com podem santificar-nos sense l'acció de l'Esperit Diví? Com podem complir la missió encomanada d'anunciar la Bona Nova sense parlar de Déu?

La nostra societat necessita referents, però, de què serveix molta aigua si no sabem on és la font? És més, en el moment en què s'acaba l'aigua, en el moment de la mort, qui ens rescata? És Déu! Com podem no parlar de Déu Pare, de Déu Fill i de Déu Esperit Sant? Com no parlar de la Trinitat? Com no explicar que Jesús va donar la vida per nosaltres, per rescatar-nos, per fer seus els nostres pecats i llençar-los! Com no parlar de què Jesús morí injustament per cadascú de nosaltres? Com no explicar que Jesús va voler que s'anunciés el Regne de Déu, que s'expliqués que és a prop? Com no recordar que Jesús va instituir l'Església i els sagraments per donar-nos vida?

La font sabem on és, la font de tota santedat és Déu u i tri. I si sabem que Déu és amor i que ens ho ha donat tot, per què no parlem més de la font? “Senyor, feu que no tinguem por! La nostra societat necessita aigua i aquesta aigua ve de Vós!”

Quantes vegades tenim la temptació d'allunyar-nos de la font. Però volem l'aigua! Volem amor. Però si ens allunyem de la font, si no sabem on és la font, ja ens sembla que l'aigua no és suficient. Perdem el nord. I volem més, volem més béns, volem més honors, volem més plaers. Revestim l'aigua de mentida i ens fem mal. I no només ens fem mal a nosaltres, fem mal al pròxim, que encara és pitjor. I deixem d'estimar-nos i d'estimar. Per això necessitem la font, per posar les coses al seu lloc i per donar a cada cosa la importància que té.

“Vós sou la llum Senyor, Vós sou la font!”. L'aigua que ens dóna el Senyor ens sacia. És l'aigua que necessitem per viure una vida plena, una vida pels altres, una vida santa, una vida eterna. Obrim la porta a Crist de bat a bat per tal que pugui entrar la seva llum!

Pregar com Jesús

Jesús pregava. A vegades ens pot passar desapercebuda aquesta pregària. L'oració moltes vegades pot ser senzilla però no per això té menys valor. Jesús, veritable Déu i veritable home, que va vessar la sang per nosaltres, abans de prendre decisions importants pregava. I per què pregava? Per ensenyar-nos que tot ho hem rebut gratuïtament i que podem posar total confiança en Déu Pare. Els deixebles, prou que s'hi fixaven que pregava Jesús, senyal que era d'importància. Si no, no hagués quedat anotat en tantes ocasions als evangelis. Queda escrit que Jesús va venir a fer la voluntat del Pare. "Faci's la vostra voluntat" ens ensenya a pregar en el Parenostre.

Preguem nosaltres? Si Jesús, que ha donat la vida per nosaltres, ens ensenya a pregar, nosaltres hem de pregar. No ens podem oblidar de la missa, la gran pregària, el sagrament dels sagraments, lloc de pregària per excel·lència i en comunitat. Perquè la pregària és l'impuls, és el que ens converteix, és el que ens dóna força. Nosaltres sols tenim inclinacions al pecat, som pecadors, és Jesús qui ens rescata, qui va patir els assots en silenci per cadascú de nosaltres. I en la missa recordem la victòria, i donem gràcies per la victòria sobre la mort.

Ara, avui, tenim un nou full en blanc. Ser cristià no és fer els deures una temporada. Hem de vetllar cada dia, cada moment. Fer la voluntat del Pare no és fàcil. Passem per proves, per penes, per alegries, ens vénen notícies inesperades. Per això hem de pregar i arrelar en el Pare, per això hem d'estar configurats en Crist, per això ens hem de fer petits perquè sentim la inundació de l'Esperit Sant dins nostre. No volem fallar en l'amor, volem estar carregats de caritat per estimar millor, per no ferir, per col·laborar, per ser partícips de coses positives per a la nostra societat.

Jesús pregava intensament, amb atenció, sabia que cada minut és important. Aquesta és la crida per nosaltres. No perdem el temps en coses inútils. Confiem en el Senyor. No ens lamentem en crítiques estèrils. Vessem el nostre dolor en el Senyor. Així compartirem la creu i, per tant, la santedat que té preparada per nosaltres. Perquè vol que siguem sants.

Hem de fer examen de consciència, hem de fer pregària. "Què voleu Senyor de mi?" Atents a la pregària, unànimes i, sobretot, humils. Abans dels moments importants, redoblar la pregària. Enmig de temptacions, la pregària més senzilla però la més potent: "Sóc aquí Senyor, no m'abandoneu! Augmenteu-me la fe! Veniu Esperit Sant!"

Kiko Argüello i el Camí Neocatecumenal

Kiko Argüello va fundar el Camí Neocatecumenal, un itinerari de formació catòlica vàlid pels temps moderns, un moviment que en l'actualitat té aproximadament un milió de membres. La trobada vocacional de Madrid el dia després del final de la JMJ, en què 5.000 nois i 3.200 noies van alçar-se per deixar-ho tot per Jesús, va impressionar tots els espectadors. En aquests vídeos hi trobareu la interessant vida de Kiko Argüello així com també la impactant trobada vocacional del passat 22 d'agost de 2011.


L'alegria de la missa diària

"El Senyor és a prop. No us inquieteu per res"

En diem missa perquè la celebració s'acaba amb "el comiat i enviament dels fidels (missio) per tal que compleixin la voluntat de Déu en la vida de cada dia" (CEC 1332).

La missa és el goig i la força. Si les obligacions ens ho permeten, fins i tot anar-hi diàriament, ens aporta un plus d'entusiasme per a la nostra vida quotidiana. Perquè és Jesús que ens dóna aquesta força. És l'Esperit Sant que santifica la nostra persona.

Qui té l'oportunitat d'anar a missa cada dia té l'oportunitat de carregar-se de combustible per fer el bé. Té l'oportunitat de purificar-se per fer el bé. Té l'oportunitat de rebre amor per donar-ne.

No podem donar allò que no tenim. Déu ens dóna el que ens fa falta. I recordar les paraules de sant Pau als cristians de Filips ens anima (Fl 4, 4-8): 

"Viviu sempre contents en el Senyor! Ho repeteixo: viviu contents! Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. En tota ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres peticions acompanyades d'acció de gràcies. I la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist. Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és autèntic, respectable, just, pur, amable, lloable, tot allò que sigui virtuós i digne d'elogi."

El relativisme

Alejandro Bermúdez, director d'Aciprensa, explica l'origen del relativisme i les seves conseqüències.

 

“Veniu Esperit Sant”


Molts han descobert l'amor personal de Jesús cap a ells amb una senzilla oració. S'han obert humilment al misteri i han proclamat: "Veniu Esperit Sant i ompliu el meu cor".

El 1966 un grup de professors es va reunir. Conscients que la seva fe estava faltada de dinamisme i tenint present que la primera comunitat cristiana va rebre força a partir de la Pentecosta (Ac 2, 1-13), de l'arribada de l'Esperit Sant sobre aquella primera comunitat, van començar a invocar l'Esperit Sant i en van quedar plens aviat.

El moviment, sorgit espontàniament com a signe del temps, es va anar escampant arreu del món. Abraça catòlics i reformats. És un moviment que renova, fa nou el missatge i aviva els dons i els carismes, per això ha pres el nom de Renovació Carismàtica Catòlica en el cas catòlic. Ha esdevingut un dels signes perennes de renovació en les últimes dècades en molts punts concrets del món. A Catalunya la seva presència s'extén en diverses ciutats com Barcelona, Lleida, Salou, Manresa...

L'Esperit Sant és la tercera persona de la Santíssima Trinitat formada per Déu Pare, Déu Fill i Déu Esperit Sant. Tres Persones, però una sola essència, una substància o naturalesa absolutament simple. Jesús l'anomena "Paraclet" a l'Esperit Sant, que traduït vol dir "El qui és cridat a prop, al costat", i també és traduït habitualment per "Consolador".

Cada vegada que comencem a pregar Jesús, és l'Esperit Sant qui, per la seva gràcia, ens atreu al camí de la pregària. De fet, qualsevol persona del món que conegui qui és l'Esperit Sant i l'invoqui, aquest actuarà, començarà a instruir-lo, a inspirar-lo... Invocar l'Esperit Sant és molt fàcil. Quan se l'invoca en un grup, enmig de càntics, de lloances, enmig d'oració, llegint la Bíblia... hi ha manifestacions de l'Esperit Sant. Potser no el primer dia, el segon o el tercer. Però abans o després es manifestarà perquè l'Esperit Sant està desitjant manifestar-se.

L'experiència de manifestació de l'Esperit Sant en nosaltres la podem viure en primera persona llegint l'Evangeli d'avui, per exemple (www.evangeli.net/evangeli). Abans de meditar i pregar amb l'Evangeli podem fer aquesta invocació: "Veniu Esperit Sant i ompliu el meu cor. Doneu-me oïda per escoltar el que voleu dir-me en aquest temps d'oració". Certament podem sentir la seva presència i la crida cap a una nova conversió.

I d'alguna manera, en la pregària i en la conversió, rebem els dons de l'Esperit Sant: saviesa, enteniment, consell, fortalesa, ciència, pietat i temor de Déu. Com diu el Catecisme (2712): “L'oració és la pregària del fill de Déu, del pecador perdonat que consent a acollir l'amor amb què és estimat i que vol respondre-hi estimant encara més. Però sap que el seu amor de resposta és el que l'Esperit vessa en el seu cor, ja que tot és gràcia que ve de Déu. L'oració és el lliurament humil i pobre a la voluntat amorosa del Pare en unió cada vegada més profunda amb el seu fill estimat”.

Per això, confio que aquesta proposta que us faig arribar us animi a molts a invocar l'Esperit Sant en grup, mitjançant lloances i cants, o individualment abans de llegir la Bíblia, l'Evangeli, etc. L'Esperit Sant ens renova per dins i ens porta a una nova conversió positiva per nosaltres, per la nostra família i per la nostra societat. "Veniu Esperit Sant!".

Pregar i estimar, la felicitat de la persona a la terra

Sant Joan Maria Vianney va ser exemplar. Era tan bo que el pecat es pot ben dir que el va descobrir al confessionari. I era tan humil, que es feia petit perquè cresqués en ell la presència de Déu.

Feia dos propostes: pregària i sagraments. Deia: "Hi ha dues coses per unir-se a Nostre Senyor i assolir la salvació: la pregària i els sagraments. Tots els que han estat sants han freqüentat els sagraments i han elevat la seva ànima a Déu per mitjà de l'oració". I d'aquí en sorgeix la caritat. Pregar, primer, estimar, després. Sant Joan Maria, fruit de la caritat, va crear "La Providència", un centre per a nenes orfes.

Hi ha molts aspectes de la nostra vida que nosaltres sols no podem corregir. Però l'acció de l'Esperit Sant en nosaltres ens transforma. Per pregar, però, hem de ser pobres d'esperit. Hem d'estar buits, despresos, per poder-nos omplir de Déu. L'oració i els sagraments permeten que entri el combustible que ens fa falta per la nostra vida cristiana. Però si ja estem plens d'altres coses, com omplirem el dipòsit?