No busquem el dolor. El dolor ja ens ve. Déu va estimar tant el món que va enviar el seu Fill Únic per salvar-nos. I Jesús va haver de patir. No pas per pròpia voluntat sinó per amor. Patir per amor ja té un sentit diferent des de Jesucrist. Oferir el nostre dolor ens pot servir per moltes coses. El dolor no és absurd, podem compartir la creu de Crist, podem santificar-nos a velocitat d'autopista. Perquè el dolor, misteriosament, és el que també va patir Crist i és el que nosaltres podem convertir en un bé més gran.
Jesús ens estima tant que quan patim, està al nostre costat. Per por, a vegades volem fugir del dolor. L'alcohol, els plaers, els diners, ens volen seduir per fugir momentàniament del dolor. Però la nostra societat té dolor i nosaltres tenim al davant les dues possibilitats: estimar i ser estimats o estimar-nos a nosaltres i intentar no voler veure què passa fora de nosaltres.
La creu hi és tant si volem com si no. Només l'Amor ha vençut la creu. Nosaltres també podem vèncer la creu perquè Jesús ens rescata. Jesús ha vençut la mort per nosaltres. Per cadascú de nosaltres va patir l'escarni, els cops, la injustícia... però el seu dolor no va ser en va, no va ser estèril. El seu dolor va donar a la humanitat un sentit nou al sofriment. I nosaltres, quan sentim un dolor dins nostre, no fem més que compartir aquell dolor si som capaços d'oferir-lo pels altres. El dolor es pot convertir en un bé més gran si l'oferim pels nostres amics i enemics, pels nostres familiars o pels desconeguts.
Jesús ens diu que no tinguem por. Que no tinguem por d'aquells que només són capaços de matar el cos però no l'esperit. Jesús ja regna, ell té domini sobre la mort i ens dóna esperança. Per això sant Pau gosa dir: vivim sempre contents en el Senyor. Demanem al Senyor el que necessitem acompanyant els nostres precs amb accions de gràcies. Si Déu s'ha fet petit i ha vessat sang per nosaltres, què podem fer nosaltres per Déu i pels germans?