dijous, de setembre 29, 2011

Mons. Novell parla d'unitat

Xavier Novell Gomà. Bisbe de Solsona

UNITS

25/09/2011

L’apòstol Pau en la segona lectura d’aquest diumenge ens invita a tots a viure «units per uns mateixos sentiments i per una mateixa estimació dels uns pels altres, unànimes i ben avinguts». Fem nostra aquesta súplica pels nostres grups, parròquies, presbiteri i tot el conjunt del bisbat.

D’on provenen les nostres mancances d’unitat? De la disparitat d’idees o criteris? No! Podem pensar diferent i estar ben units! Les divisions provenen de la manca d’uns mateixos sentiments i de l’estimació dels uns pels altres.

«Sento amb l’altre», i per tant em sento unit a ell quan em fa partícip del que viu. Per això, un servidor, per crear unitat en la diòcesi, he mirat de compartir amb els sacerdots i els laics més compromesos quasi tots els projectes, i els he comunicat a tothom a través del full, abans de dur-los a terme.

Sant Pau, però, ens mostra un camí millor per a viure en unitat de sentiments: l’estimació mútua. Podem «sentir amb l’altre» i per tant viure unit a ell, sense participar en tot el que fa i diu, simplement gràcies a l’estimació. Per això, sense deixar d’esforçar-me en el primer camí per construir la unitat, també he pres decisions sense consultar tothom, confiant que l’estimació, creadora d’una unitat més evangèlica, faci que no siguin ocasió de divisió.

Com a bisbe hi ha projectes i decisions que no puc compartir en la seva construcció i realització. A més, sovint és extenuant i inefectiu pretendre una participació constant i permanent de tots en tot. Per això, hem de cultivar la unitat que prové de l’amor, sinó no podrem superar les divisions i els conflictes.

Un exemple concret i recent per comprendre l’ensenyament que avui us proposo. Aquest estiu he hagut de fer canvis de rectors i de delegats diocesans. Evidentment, no podia consultar tothom. Un cop fets públics s’han produït reaccions de tota mena. En aquest cas, si no «sentiu amb mi», si no us sentiu units a mi, no perquè us he consultat, sinó perquè m’estimeu i, per tant, confieu que he fet el millor que he pogut i he sabut, inevitablement sentireu la temptació de jutjar l’encert o desencert de les meves decisions i, potser, de criticar-les obertament.

Cultivem tots la participació, la comunicació i l’estimació mútua. Si ho fem, viurem tots en unitat de sentiments, unànimes i ben avinguts, tant allò en el que participem com allò al que simplement ens hi adherim.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada