dimecres, de setembre 07, 2011

On és la font?

Imagineu un pare que cada dia porta aigua al seu fill. És aigua embotellada, de molta qualitat, que el pare va a buscar a una font. El pare no parla mai de la font al seu fill. Resulta que el pare mor i el fill es pregunta: “On és la font? El meu pare mai no em va explicar on era aquesta font tan bona”.

L'escena sembla surrealista. Com un pare no explicarà on és la font al seu fill? Pot un cristià parlar de valors i no parlar de la font? Pot un cristià obrar accions bones i no parlar de qui les inspira? Pot un cristià amagar Jesucrist?

Jesús és la font. L'Esperit Sant és la font de tota santedat. Com podem santificar-nos sense l'acció de l'Esperit Diví? Com podem complir la missió encomanada d'anunciar la Bona Nova sense parlar de Déu?

La nostra societat necessita referents, però, de què serveix molta aigua si no sabem on és la font? És més, en el moment en què s'acaba l'aigua, en el moment de la mort, qui ens rescata? És Déu! Com podem no parlar de Déu Pare, de Déu Fill i de Déu Esperit Sant? Com no parlar de la Trinitat? Com no explicar que Jesús va donar la vida per nosaltres, per rescatar-nos, per fer seus els nostres pecats i llençar-los! Com no parlar de què Jesús morí injustament per cadascú de nosaltres? Com no explicar que Jesús va voler que s'anunciés el Regne de Déu, que s'expliqués que és a prop? Com no recordar que Jesús va instituir l'Església i els sagraments per donar-nos vida?

La font sabem on és, la font de tota santedat és Déu u i tri. I si sabem que Déu és amor i que ens ho ha donat tot, per què no parlem més de la font? “Senyor, feu que no tinguem por! La nostra societat necessita aigua i aquesta aigua ve de Vós!”

Quantes vegades tenim la temptació d'allunyar-nos de la font. Però volem l'aigua! Volem amor. Però si ens allunyem de la font, si no sabem on és la font, ja ens sembla que l'aigua no és suficient. Perdem el nord. I volem més, volem més béns, volem més honors, volem més plaers. Revestim l'aigua de mentida i ens fem mal. I no només ens fem mal a nosaltres, fem mal al pròxim, que encara és pitjor. I deixem d'estimar-nos i d'estimar. Per això necessitem la font, per posar les coses al seu lloc i per donar a cada cosa la importància que té.

“Vós sou la llum Senyor, Vós sou la font!”. L'aigua que ens dóna el Senyor ens sacia. És l'aigua que necessitem per viure una vida plena, una vida pels altres, una vida santa, una vida eterna. Obrim la porta a Crist de bat a bat per tal que pugui entrar la seva llum!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada