dimarts, de setembre 06, 2011

Pregar com Jesús

Jesús pregava. A vegades ens pot passar desapercebuda aquesta pregària. L'oració moltes vegades pot ser senzilla però no per això té menys valor. Jesús, veritable Déu i veritable home, que va vessar la sang per nosaltres, abans de prendre decisions importants pregava. I per què pregava? Per ensenyar-nos que tot ho hem rebut gratuïtament i que podem posar total confiança en Déu Pare. Els deixebles, prou que s'hi fixaven que pregava Jesús, senyal que era d'importància. Si no, no hagués quedat anotat en tantes ocasions als evangelis. Queda escrit que Jesús va venir a fer la voluntat del Pare. "Faci's la vostra voluntat" ens ensenya a pregar en el Parenostre.

Preguem nosaltres? Si Jesús, que ha donat la vida per nosaltres, ens ensenya a pregar, nosaltres hem de pregar. No ens podem oblidar de la missa, la gran pregària, el sagrament dels sagraments, lloc de pregària per excel·lència i en comunitat. Perquè la pregària és l'impuls, és el que ens converteix, és el que ens dóna força. Nosaltres sols tenim inclinacions al pecat, som pecadors, és Jesús qui ens rescata, qui va patir els assots en silenci per cadascú de nosaltres. I en la missa recordem la victòria, i donem gràcies per la victòria sobre la mort.

Ara, avui, tenim un nou full en blanc. Ser cristià no és fer els deures una temporada. Hem de vetllar cada dia, cada moment. Fer la voluntat del Pare no és fàcil. Passem per proves, per penes, per alegries, ens vénen notícies inesperades. Per això hem de pregar i arrelar en el Pare, per això hem d'estar configurats en Crist, per això ens hem de fer petits perquè sentim la inundació de l'Esperit Sant dins nostre. No volem fallar en l'amor, volem estar carregats de caritat per estimar millor, per no ferir, per col·laborar, per ser partícips de coses positives per a la nostra societat.

Jesús pregava intensament, amb atenció, sabia que cada minut és important. Aquesta és la crida per nosaltres. No perdem el temps en coses inútils. Confiem en el Senyor. No ens lamentem en crítiques estèrils. Vessem el nostre dolor en el Senyor. Així compartirem la creu i, per tant, la santedat que té preparada per nosaltres. Perquè vol que siguem sants.

Hem de fer examen de consciència, hem de fer pregària. "Què voleu Senyor de mi?" Atents a la pregària, unànimes i, sobretot, humils. Abans dels moments importants, redoblar la pregària. Enmig de temptacions, la pregària més senzilla però la més potent: "Sóc aquí Senyor, no m'abandoneu! Augmenteu-me la fe! Veniu Esperit Sant!"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada