Déu ens estima tant que per això va enviar el seu Fill. Déu ens estima tant que ho fa fins i tot en la dimensió de la creu. La seva creu injusta és el reflex del seu amor total. Déu ens estima, per tant, en la dimensió de l'amor. Un amor que dóna la vida per donar-nos vida.
I com pot ser que Déu es faci home i ressuciti per nosaltres? Com pot ser tanta misericòrdia? Què va passar que aquells covards de pescadors deixebles, després de les aparicions de Jesús, després de rebre l'Esperit Sant, ja no tinguessin por ni de la mort? Què va canviar en aquell sant Pere que l'havia negat tres vegades i que després de la resurrecció passa al davant de l'Església sense temor?
I què dir de sant Pau, que perseguia els cristians! Què va passar? Es van trobar amb Jesús personalment. Tu també t'hi pots trobar. Serà una sorpresa, com li va passar a sant Pau o serà una cosa imprevisible, com li va passar a sant Pere. Però tu t'hi pots trobar. Jesús et busca perquè t'estima personalment en la dimensió de la creu. I que això ho faci tot un Déu segur que t'emocionarà.
Déu ens estima tal com som. Ens estima amb els nostres defectes. Sap com som i tot i això ens vol salvar. Sap que som uns traïdors, que donem mal exemple, que som mandrosos... Però ens estima! No és un Déu de morts sinó de vius. Déu és amor! Jesús va transformar el món i el segueix transformant. Segueix tocant el cor de molts i els fa canviar sorprenentment.
Què vol Déu de nosaltres? Amor, acollida... No sacrificis, amor! El temps no compta, les accions no són numèriques, l'amor no té mesura... On aquesta acollida? En el nostre cor, en el germà necessitat, en el sofrent! Déu és més clar que l'aigua... Però nosaltres a vegades ens fem els sords. Déu, però, és pacient, ric en l'amor, generós en misericòrdia. Qui com Déu?