Dia mundial contra la sida


1 de desembre, Dia Mundial de la Lluita contra la Sida

L’accés als antiretrovirals ha fet disminuir el nombre de morts per la sida

L’últim informe d'ONUSIDA publicat a mitjans de novembre, assenyalava que en l’actualitat, les persones infectades amb el VIH viuen més anys (ja es parla de la sida com a malaltia crònica), i que el nombre de morts relacionades amb aquesta malaltia ha disminuït de manera notable gràcies als efectes de la teràpia antiretroviral. La història que avui relatem és un exemple.

Daniel: una història amb sabor agredolç

Daniel és un nen de 15 anys a qui vam tenir la grandíssima sort de conèixer a Kampala: obert, simpàtic i ple de vida. Com tots els adolescents de la seva edat, Daniel té somnis i il·lusions, que potser ara pugui veure complerts, potser d'aquí a uns anys el veiem treballant d'actor, o darrere de la càmera, o contagiant el seu optimisme als altres com a assistent social, igual que el seu gran amic Brian.

Malgrat la seva curta edat, Daniel sap bé el que són l'abandonament i la marginació. És un dels milions de nens infectats pel virus de VIH que hi ha a l'Àfrica. Orfe des dels quatre anys, semblava condemnat a una mort segura. Vivia amb la seva tia, que es va fer càrrec d'ell en morir els seus pares. La ignorància va portar a la dona a deixar que la vida del seu nebot es consumís poc a poc, tirat sobre un matalàs i sense rebre cap tipus d'assistència. Era un d'aquells infectats per aquesta malaltia de la que era millor no parlar. No volien a casa un nen que fes que els veïns els assenyalessin amb el dit i que, a més, podria ser un perill per a tots.

La sort va voler que un dia passés per davant de casa una treballadora de la clínica per a malalts de sida del centre Pare Pius. La dona es va interessar per ell i va demanar que el portessin a la clínica. Des de llavors, la vida d'aquest petit desnonat va canviar per complet. Va començar a rebre atenció mèdica i tractament, a més de visites i atenció a
domicili dels assistents socials.

Ara el Daniel assisteix a l’escola, on és un estudiant brillant, rep tractament amb antiretrovirals i davant seu s'obre un futur ple d’esperança. La seva tia, que l'acull a casa seva, l'estima "a la seva manera", els seus cosins són ara una cosa semblant als seus germans i el seu amic Brian, el treballador social que el centre ha assignat perquè s’ocupi d'ell, s'ha convertit en la seu major referent i suport.

Conèixer Daniel i Brian va ser un d'aquests regals amb els que t'obsequia la vida. El temps que passem amb ells ens va omplir d'optimisme i esperança. És tant el que es pot fer! Però també ens va deixar un cert pòsit d'amargor, una sensació agredolça: "Quants Daniels -ens preguntem- hi haurà en aquest món, que malbarata a mans plenes, esperant un tractament que potser no arribi mai?".

La clínica de Gabba, que pertany al Centre Pare Pius, és només un dels molts projectes de prevenció i tractament de la sida que Mans Unides dóna suport a Àfrica, Àsia i Amèrica.

Segons l'últim informe d'ONUSIDA, el 2010:
• A finals de 2010, aproximadament 34 milions de persones vivien amb el VIH a tot el
món.
• Uns 2,7 milions de persones es van infectar pel VIH.
• Al voltant del 68% de totes les persones que vivien amb el VIH residien a l'Àfrica.
• Entre ells, uns 390.000 eren nens.
• La incidència del VIH ha caigut en 33 països, 22 dels quals pertanyen a l'Àfrica subsahariana, la regió més afectada per l'epidèmia de la sida.
• La sida s'ha cobrat almenys un milió de vides a l'any a l'Àfrica subsahariana des de 1998.

Informa Mans Unides

Enaltir el Senyor i ser humils nosaltres

Fa dies que medito aquestes paraules: en la vida tot és un regal. Tot el que vivim, tot el que som, els dies compartits, les esperances, tot és un regal. Els dons, uns grans regals. Enaltim el Senyor que malgrat la pitjor dissort, la mort, ell s'ha fet un més de nosaltres per paliar aquesta circumstància i per donar-nos vida.

Qui som nosaltres? Humils servents de la vinya del Senyor! Amb una gran dignitat de fills de Déu, amb una gran sort de conèixer Jesús, aquell que transforma la tristesa en esperança.

Quantes vegades donem gràcies a Déu pels dons rebuts? Quantes vegades enaltim el Senyor? Quantes vegades som capaços d'humiliar-nos davant d'Ell?

No som res, però gràcies a Déu som dignes de l'amor i això és el que més necessitem i allò més gran que podem viure: l'amor.

Malgrat les nostres debilitats l'amor ens fa més feliços i rectificar ens fa més sants. Que el Senyor que ens estima ens ajudi i l'amor de Maria i el seu exemple ens estimuli.

La fe del centurió

En l'evangeli del centurió trobem una fe insòlita. Moltes vegades si pequem d'alguna cosa és de poca fe. Tenim poca confiança en el Senyor. Però tenim grans exemples a recordar: Abraham i la Mare de Déu... I el centurió!

La nostra fe és dèbil. Per aquest motiu ens estimulen els testimonis de fe. Jesús va dir que seria feliç el que creuria sense haver vist. També feliç aquell que malgrat l'aridesa de la seva fe es manté ferm en les proves i ofereix els seus patiments a Déu.

La humilitat és el pal de paller de la fe. La humilitat del centurió és extraordinària: "No sóc digne que entreu a casa meva, digues només una paraula i el meu criat es posarà bo". Humilitat doble: estima molt al seu criat i s'humilia amb Jesús. Com hem d'aprendre d'aquest centurió!

Vetllar i confiar! Endavant!

Invitació a vetllar

Comencem un any litúrgic i més que mai se'ns crida a vetllar. Si haguéssim vetllat tots potser no estaríem retrocedint en l'anomenat estat del benestar i, potser, ara mateix, no hi hauria tanta gent que sofreix els efectes d'una crisi econòmica que només té uns responsables: nosaltres mateixos.

Sí, afortunadament no tots tenen responsabilitat per igual, però tots ens hem de mirar i corregir per tal de millorar la nostra actitud. Hem d'aprofitar aquests moments per ser més humils, per aprendre i per posar-nos al servei els uns dels altres.

La invitació d'aquest diumenge de Jesús, que ens proposa que vetllem, és una invitació a estar preparats sempre. Si la vida és un regal, no sabem quan ens cridaran a marxar i, per tant, hem de mirar d'estar atents a Déu i als altres, especialment els més necessitats i la nostra família i, sobretot, els membres que més sofreixen o estan sols.

Vetllar moltes vegades vol dir negar-se, vol dir experimentar un petit dolor per alleujar un dolor més gran de persones de la vora. En aquesta crida a la vetlla, tots hi estem cridats.

Que passeu un bon diumenge i ànims a tots!

Mans Unides a Signes dels temps diumenge 27 novembre

Aquest diumenge dia 27 de novembre emeten al programa Signes dels Temps de TV3 (a partir de les 10 hores del matí) un reportatge sobre els projectes de Mans Unides a Moçambic, a partir d'una entrevista a Alpódia, una mestra del programa de la nostra contrapart ESMABAMA, que va participar a la taula rodona "Àfrica, dret a tenir drets".

Si voleu saber una mica més dels projetes i d'Alpódia, podeu llegir l'entrevista que li vam publicar a la web de Mans Unides: http://www.ivoox.com/alpodia-manhique-entrevista-mundo-solidariode-rne-audios-mp3_rf_910758_1.html

TV3 va emetre fa unes setmanes un altre reportatge amb entrevistes als altres participants de la taula rodona sobre Àfrica: El podeu veure a la web de Mans Unides clicant aquest enllaç:



Per cert, qui tingui facebook (o els seus fills i familiars) que participi al concurs de bons desitjos de Mans Unides per al 2012 i el faci correr entre els seus amics i seguidors!

Informa: Mans Unides Solsona

Gaudí: La Sagrada Família de Barcelona. Art, ciència i espiritualitat

Gaudí: La Sagrada Família de Barcelona. Art, ciència i espiritualitat, que es podrà veure fins el 15 de gener de 2012 al Braccio di Carlo Magno. La mostra està comissariada per Daniel Giralt-Miracle i reflectirà la relació entre l’art, l’arquitectura i la transcendència de la mà d’Antoni Gaudí. L’organització i la producció ha anat a càrrec de la Junta Constructora del Temple de la Sagrada Família de Barcelona, de la Fundació Joan Maragall i d’AC/E Acción Cultural Española, amb el patrocini de la Fundación Endesa i la Fundació “la Caixa”, i el suport de la Generalitat de Catalunya i el Pontifici Consell de Cultura del Vaticà, i de les ambaixades d’Espanya a Itàlia i a la Santa Seu.


A l’acte hi ha participat el cardenal Gianfranco Ravasi, president del Pontifici Consell per a la Cultura; el cardenal-arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach; el comissari de la mostra, Daniel Giralt-Miracle; el responsable de l’exposició per part del Patronat de la Sagrada Família, Joan Rigol; el Dr.Antoni Matabosch, com a president honorari de la Fundació Joan Maragall; i la directora de producció i d’exposicions d’Acción Cultura Española (AC/E), Cecilia Pereira.


Les fotografies de la roda de premsa i de la inauguració d’aquesta tarda, a les 18h, amb la presència del M. Hble. Sr. Artur Mas, president de la Generalitat, es podran descarregar a través del minisite www.gaudiaroma.cat.

"Cada dia moren 80.000 persones al món de fam" (Arcadi Oliveres)

Xerrada d'Arcadi Oliveres: "La realitat econòmica d'avui: quines necessitats socials tenim?"

Dissabte 19 de novembre, jornada de reflexió electoral, Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, va oferir una xerrada de formació organitzada per Càritas Arxiprestal de la zona del Cardener a la sala gran de la parròquia de Solsona.

Pobresa més greu: pobresa alimentària

En primer lloc Oliveres va mencionar el problema més greu de la humanitat: 80.000 persones moren de fam al dia. Representa molt més que els grans terratrèmols d'Haití (360.000 persones en total) o del Japó (200.000 persones). En un mes moren de gana al món 2.400.000 persones i, a l'any, més de 25 milions de persones. Segons Arcadi Oliveres és la realitat més crua ja que la FAO va determinar el 2008 que amb 50.000 milions de dòlars l'any se solucionaria aquest problema.

Els governs no van voler fer front a la mort indigna de 80.000 persones al dia però sí que han ajudat als bancs i a les caixes del món en els últims 3 anys en una quantitat de 4,6 bilions de dòlars, quantitat amb la qual es podria solucionar el problema de la fam al món, amb les xifres actuals, durant 92 anys.

Per què passen aquests escàndols segons Oliveres? Perquè els que donen diners als bancs i els que els reben són els mateixos.

Crisi d'aquí: 5 milions d'aturats i pobresa cada cop més gran

Falta feina i s'estan aplicant retallades. Malgrat això, segons Arcadi Oliveres cada any el frau fiscal se situa en 80.000 milions d'euros a Espanya. Pagar les pensions de tot tipus a Espanya costa 110.000 milions d'euros l'any. Per tant, si es recuperés diners del frau fiscal, la renda dels pensionistes podria augmentar un 60%, per exemple.

Qui paga menys impostos? Els més rics. Les grans fortunes són els que paguen menys perquè tenen els diners en paradisos fiscals o invertits en Sicavs amb un 1% d'impostos cada any. Segons Oliveres, l'impost sobre beneficis és evadit en un 20% per les 35 grans empreses espanyoles, les de l'IBEX, que tan sols paguen un 10%.

Qui finança la campanya dels polítics? Els bancs. Per aquest motiu els polítics sempre protegeixen els bancs segons el president de Justícia i Pau.

Els 1300 milions d'euros que l'estat s'ha estalviat congelant les pensions els ha gastat en 1300 milions d'euros per a la construcció d'un avió de guerra europeu.

Oliveres creu que s'ha ajudat a la banca molt malament. Segons Oliveres calia deixar caure als bancs, com per exemple, Caja Castilla la Mancha que va rebre un suport de 3.500 milions d'euros de tots. Però qui són els responsables del banc? Persones vinculades als dos grans partits estatals. Es demostra, una vegada més, segons Oliveres, que qui dóna i qui rep els diners són els mateixos.

Per Arcadi Oliveres la solució passa per apostar cada dia més per la banca ètica ja que els bancs grans i mitjans conniveixen amb poders polítics i armamentístics.

Solució a l'atur? Repartiment de feina
França va adoptar una llei fa 12 anys en què es regulava el mercat laboral de la següent manera. De les 40 hores setmanals, es passava a 35. Per tant, en passar-se de 8 a 7 hores al dia, en 2 mesos França va fer desaparèixer 1,7 milions d'aturats que tenia en aquell moment.

Per tant, la solució és senzilla però cap partit català o espanyol la proposa: repartir la feina que hi ha. Camí de solidaritat.

Aquest pas el pot fer el govern però també el poden fer treballadors i empreses. Oliveres va explicar que una empresa de Mondragon (Guipúscoa), el 1983 volia acomiadar el 15% de la plantilla per no fer fallida. En canvi, la solució va ser reduir el 15% de massa salarial i ningú no va anar al carrer. Els 35.000 treballadors van mantenir la feina i actualment han crescut fins als 110.000. És, ara mateix, la cooperativa més gran d'Europa.

A més, per Oliveres, és important com es distribueix la forquilla salarial. És a dir, el que cobra més de l'empresa cobra 3 vegades més que el que cobra menys? General Motors, que va fer fallida, tenia una forquilla de sous de 1 a 750. Per tant, qui cobrava més, cobrava 750 vegades més que el que cobrava menys. No obstant això, el govern, amb diners dels nord-americans, va ajudar General Motors amb 50.000 milions, precisament el que costa la lluita contra la fam al món durant un any perquè no mori ningú de gana al dia.

3 reflexions abans del debat amb els assistents
1- El món ha de funcionar amb justícia, salari i pensions dignes. Benvinguda sigui Càritas en aquests moments.

2- No es pot tornar a un creixement boig. En els últims 50 anys s'han fet bestieses, s'ha esgotat el 70% del petroli, s'ha destruït la capa d'ozó...

Crisi vol dir dificultat i oportunitat. Oportunitat per canviar de model, que sol ser una rectificació de l'anterior i no un canvi total.

Fins el 1986 de tot el que els habitants del món destruïen, el planeta ho refeia l'any següent. Ara ja no pot. No podem seguir consumint com ho fem. Ens cal més austeritat als països rics.

3- No podem pagar la crisi amb els immigrants. No tenim raó de despreciar-los perquè el planeta és de tothom. Espanya és un país envellit i els immigrants han estat vitals per omplir un forat de natalitat que afectava a persones de mitjana edat (que són qui mantenen jubilats i nens).

La immigració ens convé. A més, el saldo a favor econòmicament també reporta a l'estat 105 euros per càpita. La immigració és un tresor que enriqueix les nostres cultures per sempre.

Solució a l'euro? Tenir dos tipus d'euros

Un euro pels països com Alemanya, Holanda, Àustria, etc. I un altre euro per Portugal, Espanya, Itàlia... És l'única bona solució a la crisi de la moneda. L'euro és una barbaritat. Que Alemanya i Grècia tinguin la mateixa moneda és una aberració.

Fòrum social mundial

Es va iniciar el 2001 i ha aportat nombroses solucions. La crisi més greu és la de valors i el consumisme al que ens aboquen els mitjans de comunicació.

Crisi del deute

Hi ha uns límits de dèficit (3% del PIB) i de deute (60% del PIB). Qui supera aquests límits està en crisi del deute. A més, qui determina la prima de risc són empreses privades, tres agències de qualificació que no haurien de ser privades sinó públiques.

El 15 M

Tindrà continuïtat i llarg recorregut. Ara bé, el moviment ja no es concentrarà en places sinó en barris i en petit comitè. Oliveres espera que no cometin l'error dels verds alemanys que va ser entrar en política. El 15 M ha de ser un grup d'idees i de pressió social.

Solucions?

Repartir el treball i renunciar a una part del nostre consum. Cadascú de nosaltres consumeix 85 vegades més que una persona de Bolívia. Això no es pot aguantar. Cada espanyol treballa 10,2 hores al dia de mitjana. Si s'anés a una jornada de 7 hores diàrias s'acabaria l'atur elevat.

Arcadi Oliveres i els assistents van mantenir un intercanvi d'impressions i preguntes al final. Va ser una jornada constructiva i necessària per a la quarantena de persones assistents, que van valorar l'acte molt positivament i van agrair l'esforç d'Arcadi Oliveres i de Càritas en bé de la justícia i la pau.

Jesús obra una vida nova

Abraçar els consells de Jesús ens canvia la vida. Tot i que no són fàcils, sí que són els més autèntics i el seu exemple el més profund.

L'esperança que ens dóna Jesús, la transformació que podem experimentar, pot provocar coses extraordinàries, des de les accions d'una mare Teresa de Calcuta, a les accions humils però constants d'amor a una família.

Jesús ens demana una conversió diària. No en tenim prou si ahir vam actuar bé, avui hem de renovar la nostra humilitat i començar de nou.

Webs d'Església i Ràdio Estel a Alexa.com

El rànquing Alexa.com, que tothom pot tenir a la barra del seu navegador, reflecteix dades molt importants per a un mitjà a vegades poc reconegut: Ràdio Estel.

Alexa.com, del grup Amazon, proporciona dades no exactes però sí rellevants per als anunciants. Vegem alguns exemples de webs d'Església pel que fa a aquest rànquing mundial:

Ràdio Estel ocupa avui el lloc 869.977 del món (17.11.11). Molt important estar per sobre del milió i vegem per què. Doncs, perquè està molt per sobre de (cal tenir en compte que són webs en català):

- Catalunyareligio.cat: lloc 2.076.221

- Arqbcn.org: lloc 4.795.476

- Tarraconense.cat: 8.741.723

- Bisbat Terrassa: 21.484.380

Per altra banda, webs en castellà o en múltiples idiomes tenen posicions més altes, és normal, però algunoes no tan altes com per no poder atrapar-les:

- Vaticà.va: lloc 12.767

- Romereports.com: lloc 93.439

- Fòrum Libertas: lloc 317.544 (tendència a l'alça)

- Evangeli.net: 314.154 (tendència a l'alça)

El rànquing Alexa.com, que lidera Google (1r), Facebook (2n) i Youtube (3r) es pres com a referència cada dia més per als anunciants ja que és un reflex de la rellevància de la pàgina. No reflecteix directament el nombre de visites però sí, d'alguna manera, el pes respecte les altres webs.

Frequensea

Frequensea de Forever Green nodreix les nostres cèl·lules amb fitoplàncton marí (anar a web-botiga)

El fitoplàncton marí és recollit a una granja marina del pacífic nord-oest on hi conviuen més de 200 espècies diferents de fitoplàncton marí, una circumstància única al món. Altres granges només aconsegueixen recollir entre 12, 25 o màxim 50 espècies diferents. El millor de tot és que es torna a l'oceà més fitoplàncton marí del que s'agafa d'ell. Això ajuda a l'ecosistema de la granja i del món.

Forever Green usa un procés natural per no fer malbé els nutrients. Forever Green usa cada extracció de CO2 per capturar cada nutrient de la planta sencera sense destruir-ne cap.

Una vegada el procés del CO2 ha acabat, com absorbim de forma òptima aquests nutrients al nostre cos? Abans del procés exclusiu AMP de Forever Green (AMP vol dir partició molecular aquosa), l'única opció era recórrer als emulsors químics. En canvi, gràcies al procés AMP, els nutrients són biodisponibles de seguida pel cos humà. Res no és capaç de portar millor els nutrients al nostre cos que l'aigua ja que el 70% del nostre cos és aigua i 94% del cervell, també. Per tant, la tecnologia AMP facilita l'absorsió directa. Malauradament molts suplements vénen avui en dia sense aquesta fàcil absorció i, per tant, a vegades es paga diners per suplements que en realitat el cos no pot arribar a utilitzar.

A més de fitoplàncton marí, Frequensea de Forever Green porta:

Rosa: porta grans quantitats de vitamina C, que ajuden al sistema digestiu i nodreix el cos. Les roses contenen també derivats de vitamina A, fonamentals per millorar la pell i les ungles al mateix temps que actuen com un antiinflamatori del cos.

Astaxantina: és un antioxidant biològic poderós i natural extret de microalgues marines. Contribueix a la salut en general del cos però és especialment important pels ulls, el cervell i el sistema nerviós central.

Jengibre: A més de beneficis digestius, el jengibre ajuda a calmar el mareig per moviment. A més és important per reduir el dolor a les articulacions a causa de les seves propietats antiinflamatories.

Resina d'encens: És excel·lent per calmar el dolor i té efectes tranquil·litzants pel sistema nerviós.

Frequensea de Forever Green, nodreix les nostres cèl·lules amb fitoplàncton marí, rosa, astaxantina, jengibre, resina d'encens, sàbila... (anar a web-botiga)

Si vols ser distribuïdor d'aquest producte Forever Green, posa't en contacte amb mi,

Josep Àngel Colomés (jacolomes@gmail.com)

Jesús vol que el reconeguem

A vegades plorem. Són molts els motius que a voltes tenim perquè ens caiguin llàgrimes dels ulls. Jesús també va plorar.

Jesús sabia el que li esperava i li sabia greu que la generació del seu temps no reconegués Aquell que és font de pau i d'esperança. Avui, passa semblant, moltes vegades o no el reconeixem o no ens recordem del qui és camí, veritat i vida i vivim massa estona sense tenir-lo present. Llavors es tradueix en falta de caritat per qui hem de tenir caritat plena.

Però segur que si ens fem el propòsit de viure sempre en presència de Déu, de mirar de ser humils i pacificadors, d'aquesta manera, també a la nostra societat li serà més fàcil veure Crist com passa.

Si els cristians no fem passos cap a la santedat, com reconeixerà el món d'avui aquest Jesús que no deixa de passar? Vivim en presència de Déu.

Mans Unides celebrà una jornada de convivència a Solsona



El dissabte 12 de novembre de 2011 Mans Unides, delegació del bisbat de Solsona, va viure una jornada de convivència intensa i positiva al Seminari de la capital de la diòcesi.

M. Aurora Aubach, acompanyada de la seva junta, va iniciar la jornada amb una pregària d'una missionera i va explicar com anava el progrés als projectes concrets previstos per aquest any. Amb satisfacció i gràcies al bon treball realitzat, ja s'ha aconseguit més del 90% dels diners i amb l'impuls de final de campanya, una vegada més, es podran assolir els objectius per ajudar als més necessitats. Enguany s'estan recollint fons per:

1) Programa de formació per a dones a Benín

2) Capacitació i formació d’agricultors en tècniques productives al Paraguai.

També es va informar del material disponible per a les escoles i de com és molt important que Mans Unides pugui transmetre el missatge de solidaritat en els centres educatius, com a font d'un progrés real que faci més igual i més just el nostre món.

Per altra banda, es va destacar la generositat de les llars catalanes i espanyoles en recaptar fons per la urgència amb què necessiten aliments i ajuda a la banya d'Àfrica (Somàlia, Kènia i Etiopia). Mans Unides ha aconseguit en pocs mesos recollir i enviar directament més de 1,6 milions d'euros, fet importantíssim per assegurar salvar vides. La situació és tan dramàtica que hi ha gent que mor de gana per no poder fugir de la sequera i la pobresa.

Al final de la jornada es va establir comunicació amb els responsables locals i es va encoratjar a ser aquestes gotes en l'oceà del món, tan necessàries per a col·laborar en la dimensió humana i religiosa que necessiten aquests germans nostres que han nascut o viuen en situacions molt desfavorables i complicades. Per ells és per qui treballa Mans Unides, seguint les recomanacions de Jesús.

Informa: Josep Àngel Colomés

Què espera Jesús de nosaltres?

Jesús espera que no siguem ganduls, que siguem capaços de fer la seva voluntat, de posar en pràctica els talents que ens ha donat.

Els regals rebuts, els dons, han de servir pel bé de la societat i no per, amb por, guardar-los amagats. La paràbola dels talents ens alliçona una i altra vegada al respecte.

Ens ho preguntem sovint? Què espera Déu de mi? Estic fent la seva voluntat? Treballo els meus talents pel bé de la societat i del pròxim? Actuo amb despreniment? Actuo amb confiança?

Jesús, que ens estima, ens donarà forces fins i tot per collir on no haguem sembrat, perquè Ell tot ens ho dóna, generosament.