dissabte, de novembre 12, 2011

ATENCIÓ, SERIÓS: Home amb càncer terminal es recupera per...

És un tema massa seriós com per fer-ne broma.

El meu pare va morir d'un càncer terminal i no vaig poder fer res per evitar-ho. Per primer cop en la meva vida vaig sentir-me impotent i només vaig poder agrair a Déu els anys compartits amb ell: 19. Però...

T'imagines que hi ha marge? Et figures que l'home amb càncer terminal tingui esperança? Estic segur que convindràs amb mi que et faria molt feliç. A mi m'hagués agradat tenir un aliment per donar esperança al meu pare i a tota la meva família.

I certament, l'home amb càncer terminal que es va recuperar, existeix. No és l'únic, afortunadament. D'exemples també en tenim a Catalunya. El motiu? El seu primer protagonista, Tom Harper, ens ho explica:

Em sento agraït per haver estat elegit per trobar aquest producte (el fitoplàncton), perquè ha estat molt difícil de trobar. Ha eludit l'home fins ara. I ara aquí el tenim. Espero que puguem ajudar a la major quantitat de gent possible.

Al llarg de la història, la necessitat continua sent la mare de la invenció. La filla del Tom, Tiffany, explica sobre el seu pare:

Ell estava criant fitoplàncton per alimentar crustacis i a causa de què la granja marina va créixer, la seva salut va començar a deteriorar-se. Jo pensava que potser estava cansat de tant treballar. Però un dia li van diagnosticar una malaltia molt seriosa.

Tom ho explica:

Em van diagnosticar un càncer molt sever, molt seriós. Es diu Mesotelioma, i només hi ha uns 2000 casos l'any a Nord-Amèrica. Ningú no sobreviu. Va ser un gran cop. Així que vaig començar a posar-ho tot en ordre esperant allò inevitable. Llavors ens vam resignar a què morís lentament.

Tiffany, la seva filla, explica el dolor de tot plegat:

Jo no esperava el que vaig escoltar. Ells (els metges) li van donar d'entre 9 setmanes a un màxim de 9 mesos de vida. Havia preparat els serveis funeraris. Va ser un temps terrible i dolorós. Mentre tot això passava i el meu pare es preparava per una cirurgia, tots el renyàvem perquè havia començat a menjar-se el fitoplàncton dels dipòsits de la granja. Jo em vaig molestar molt perquè feia això, perquè era un aliment per les balenes, les ostres i els peixos. Així que li vaig dir: estàs boig? Literalment, estava posant el seu dit al dipòsit i menjant fitoplàncton cru.

Tom ho justifica:

Vaig iniciar una rutina diària de menjar una mica de pasta, posar-la a la meva boca, empassar-me-la amb aigua i anar-me'n a fer les meves activitats diàries. Què més podia fer? Al cap de 10 o 15 dies, ja em sentia amb menys dolor d'esquena i vaig notar que alguna cosa estava succeint, així que vaig continuar menjant mitja culleradeta d'aquesta pasta (de fitoplàncton), cada dia.

Jo estava a punt d'entrar en una cirurgia per tal que em fessin un tractament de talc. Consisteix en què l'equip mèdic agafa talc en grau farmacèutic i l'introdueix entre els teus pulmons i la pleura. I et fan estar a l'hospital durant uns quants dies. Això fa que els teus pulmons es fusionin i evitin que t'ofeguis en els teus propis fluïds que s'han acumulat.

Tiffany explica:

El cirurgià va arribar amb un aspecte molt estrany en el rostre. Vaig dir a la meva mare: "Déu meu, ha passat alguna cosa... el meu pare ha mort". Jo estava tremolant molt commocionada quan el cirurgià em va dir: "Mira, no sé què està passant però hi ha una substància estranya cubrint els tumors del teu pare en els seus pulmons i mai abans no havíem vist una cosa així".

Tom Harper recorda:

Em van obrir per revisar-me i van trobar alguna cosa que no havien vist i ho van revisar de nou onze vegades. I van treure mostres per una biòpsia. I vaig rebre notícies dient que ara tot era benigne. Els metges no sabien a què atribuïr-ho. Tot estava net.

Bé, els cirurgians diuen que no saben què estava passant en mi, no saben si el que criava i m'estava menjant va tenir algun efecte en el càncer. Tot el que poden dir-me és que mai no havien vist el que van veure dins de mi. Jo ho atribueixo al fitoplàncton. N'estic completament convençut.

Faig exercici moderat cada dia. Tracto de menjar bé, porto una vida molt normal i com a bo adicional he perdut pes, fins i tot quan havia intentat fer dieta durant tota la vida perquè sóc diabètic... o ERA diabètic. No sé si això és una coincidència, però el nivell de sucre a la meva sang va començar a baixar. El meu pes va començar a disminuir. I després de sis mesos, ja no he requerit més insulina. Ara puc menjar gairebé del que vull amb moderació. No tinc nivells elevats de sucre i em sento fabulós.

La història del Tom ens impacta. Per això el president de Forever Green, Ron Williams, en sentir-se impressionat per la història va visitar el senyor Harper per intentar convèncer-lo de què calia portar el fitoplàncton al món per ajudar a més persones. I se'n va sortir. Els productes amb fitoplàncton ja han beneficiat i ajudat a persones d'Amèrica Llatina (Testimonis aquí: http://www.dtnglobal.com/v_salud.php).

Des de fa uns mesos ha arribat a Catalunya i ja hi ha un testimoni d'aquí que, amb càncer terminal, amb just cinc dies de prendre productes amb fitoplàncton, es troba millor. De no tenir esma ni d'engegar la televisió al sofà, a anar a al club de jubilats amb energia. En només cinc dies. També hi ha metges que ja valoren aquest aliment i l'estan recomanant entre els seus pacients més delicats.

Pel fet de ser un aliment, el fitoplàncton, combinat amb altres ingredients valuosos, esdevé un producte molt positiu per malalts i per persones sanes, les cèl·lules ho agraeixen en qualsevol cas.

Josep Àngel Colomés
Distribuïdor de Forever Green

P.D.: Si vols ser portaveu d'aquest extraordinari missatge, reenvia'l a tothom qui creguis que li pugui interessar.

P.P.D.: Per qualsevol dubte o consulta pots consultar el web-botiga de Forever Green o preguntar-me al correu jacolomes@gmail.com.

P.P.P.D.: Pots veure un altre exemple en aquest vídeo http://jacolomes.blogspot.com/2011/11/testimoni-fitoplancton-cancer.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada