És molt trist que una persona hagi d'arribar a aquest punt de desesperació i que l'administració i nosaltres com a societat, amb implacable fredor, passi d'un pare desesperat, a l'atur i amb una depressió de cavall.
Els cristians no podem tenir el cor passiu davant de casos com aquest. Podria no ser l'últim.
Tants pisos que tenim buits i passen coses com aquesta... Em sento trist i decebut del que hem fet i estem fent com a societat. Aquesta persona anònima ha mort per una societat cruel com la nostra. Que Déu ens ajudi a ser més bons i a fer tot el possible perquè no passin més casos com aquest.